Resultats de la cerca

S'estén al llarg de 400 km de costes, entre el cap de Creus W i el delta del Roine E Presenta un aspecte pla i sorrenc, i hi sovintegen les llacunes salenques a Catalunya només els extrems oriental Provença i occidental Marenda i sector pirinenc de la Costa Brava són lleugerament rocallosos Té profunditats inferiors als 200 m Seta n'és el port més important Vents forts que bufen del NE mestral hi provoquen violentes tempestes, sensibles fins a Menorca Per això la navegació antiga defugia aquest golf i costejava de Marsella a Roses

El mascle presenta el front negre, el pili i el clatell blau pissarra, les galtes, la gola i el pit rosats, el carpó verdenc, les parts superiors castanyes i el ventre blanquinós La femella, ultra les marques blanques, té les parts superiors bru olivaci i les inferiors més clares Tot i que difícilment s’amanseix, és molt apreciat com a ocell de gàbia pel cant És migrador parcial i habita a tot Europa, fins als 68° N, l’est d’Àsia i el nord d’Àfrica És molt comú als Països Catalans

Habita en una gran part d’Àsia i a tot Europa, llevat d’Irlanda, Islàndia, Escòcia, la meitat nord d’Escandinàvia i les illes mediterrànies L’únic representant dels quals als Països Catalans és el pica-soques blau o pic bastard o tàpara   Sitta europaea , que fa 14 cm i té les parts superiors de color blau grisenc, les inferiors ocraci pàllid i els costats castanys Té les galtes i la gola blanques i una llista ocular negra A la Catalunya continental, és comú als boscs, des dels Pirineus fins al Montseny i el Montnegre

Mestre Internacional 1994 i Gran Mestre 2004, s’inicià a la secció d’escacs del Foment Martinenc En categories inferiors obtingué diversos títols de Catalunya i d’Espanya i quedà cinquè en el Campionat del Món cadet 1988 En categoria absoluta, fou campió de Catalunya individual 1990, 1992 i per equips 1998 L’any 2000 es traslladà al GEVACEA andorrà i el 2003 guanyà el Campionat d’Espanya També guanyà el Campionat d’Andorra en sis ocasions 2000, 2001, 2007, 2012, 2014, 2015 Fou guardonat amb la insígnia de plata de la federació catalana 1989

Fundat el 1996, nasqué amb el nom de FS Interdinàmic agrupant exalumnes de l’Escola Ocata Començà jugant en categories inferiors en competicions de la Federació Catalana de Futbol L’any 2000 es fusionà amb el Futbol Sala Masnou i prengué la denominació Associació Esportiva Futbol Sala Masnou Interdinàmic La temporada 2010-11 tenia catorze equips de totes les categories, escola de futbol sala i uns 160 jugadors federats Destaca l’equip sènior femení, que des del 2008 juga a divisió de plata estatal L’any 2012 el sènior masculí jugava a preferent catalana

Es formà als clubs Club Petanca Lloreda, Masnou Basquetbol i Universitari, en el qual debutà a la Copa Catalunya la temporada 1997-98 Posteriorment jugà a l’Associació Esportiva Centre Sanfeliu l’Hospitalet 1999-2000, Bàsquet Femení l’Hospitalet 2000-01, Sedis-Cadí 2001-02 i 2003-04, Club Bàsquet Puig d’en Valls 2002-03 i 2004-09 i Club Bàsquet Olesa 2009-10 La temporada següent retornà al Puig d’en Valls Internacional en categories inferiors, fou medalla de bronze als Jocs del Mediterrani amb la selecció B

Membre del Club Natació Montjuïc, fou campiona de Catalunya quatre cops en 100 m 1957, 1959-61 i un en 4 × 100 m estils 1961 També fou recordista catalana de 100 m 1958, 1960 i 200 m 1959 Es proclamà campiona d’Espanya dels 100 m 1959 i dels relleus 4 × 100 m estils 1959, 1961 En el període 1959-60 fou cinc vegades internacional Després esdevingué entrenadora i treballà amb les categories inferiors del mateix club Té la medalla al mèrit esportiu del CN Montjuïc 1955 i de la federació catalana 1961

Fundat el 1999, nasqué com a successor de la Unión Deportiva Parque Vall d’Hebron, creada el 1973 Disposa d’equip sènior masculí i femení i nombrosos equips en categories inferiors El 2011 era el club de voleibol de Catalunya amb més equips més de vint També fa promoció del voleibol en l’àmbit escolar Els equips sènior han jugat tant a la Superlliga femenina 2 com a primera divisió catalana Fa ús del pavelló de l’escola Pau Casals i del pavelló de la Vall d’Hebron

Fundat l’any 1994, prengué el relleu del desaparegut Espanyol-Cornellà L’equip juvenil es proclamà campió d’Espanya el 1995 L’equip sènior ascendí a divisió d’honor estatal la temporada 1998-99 El 2004 signà un acord de collaboració amb el Futbol Club Barcelona i passà a formar part del club com a secció de voleibol femení, adoptant el nom de Club Voleibol Barcelona-Barça Disposa d’una dotzena d’equips en categories inferiors El 2011 l’equip sènior, dirigit per Marta Gens, jugava a la Superlliga femenina 2

Conegut com Manolín Cuesta, fou un extrem i interior que es formà a les categories inferiors del Còrdova, club amb el qual ascendí a primera divisió 1970-71 L’any 1974 fitxà per l’Espanyol i hi romangué fins el 1980 Disputà 131 partits de Lliga i marcà 28 gols En deixar l’Espanyol tornà a jugar a segona divisió amb el Còrdova fins a la seva retirada, la temporada 1981-82 Aleshores passà a exercir d’agent futbolístic Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola absoluta