Resultats de la cerca

El 1916 ocupà el càrrec de vicepresident de l’Internacional FC Formà part de la junta directiva del FC Barcelona 1920-22 i fou membre de la comissió per a la construcció del camp de les Corts Presidí la Federació Catalana de Futbol FCF 1920-21 Durant el seu mandat, al començament del 1921, es produí una disputa amb la federació espanyola, que declarà rebel la catalana i nomenà una comissió gestora que presidí la federació catalana L’assemblea de la FCF decidí que Catalunya no participés en el Campionat d’Espanya A l’estiu s’arribà a un acord i Julinès tornà a presidir l’ens català També fou…

Interior dret, jugà al FC Barcelona la temporada 1915-16 i després fou cedit al Sants i al Badalona La temporada 1918-19 actuà amb el RCD Espanyol i retornà al Barcelona, on jugà les temporades següents Amb l’equip blaugrana disputà 48 partits i marcà 22 gols Guanyà tres Campionats de Catalunya 1916, 1920, 1921 i una Copa 1920 Després fitxa per l’Europa, amb el qual s’adjudicà el Campionat de Catalunya 1923 i disputà la final de Copa 1923 Al principi del 1924 deixà el futbol en ser castigat per la federació catalana amb un any de suspensió, per negar-se a abandonar el camp després de ser…

Practicant, tant de caça menor com de caça major, ha format part de diferents societats de caçadors és president de la Societat de Caçadors Algas, pertany a la SC el Ciervo de Cervelló i és el soci més antic de la centenària SC La Torcaz L’any 1984 fou escollit president de la territorial de Barcelona i el 1989 de la Federació Catalana de Caça FCC, càrrec que ocupà fins el 2002, quan dimití per problemes de salut Entre el 1988 i el 2000 també fou vicepresident de la federació espanyola Durant el seu mandat a la FCC els caçadors aconseguiren representació en institucions com els Consells de…

S’inicià en l’arbitratge el 1965 i es retirà l’any 1986 havent arbitrat la majoria de temporades en la màxima categoria del bàsquet espanyol i després de dirigir quatre finals de Copa 1972, 1978, 1980, 1984 i la final de la Lliga 1984 Fou internacional des del 1974 i dirigí partits en les principals competicions de la Federació Internacional de Bàsquet FIBA i a l’Eurolliga Ja retirat, exercí de tècnic arbitral al Collegi Català d’Àrbitres

Amb el Club Deportiu Terrassa 1942-48 guanyà tots els Campionats de Catalunya disputats aquells anys i quatre d’Espanya 1943, 1945-46, 1948 Un cop retirat, el 1949 entrà a la directiva de la federació catalana com a tresorer El 1955 fou nomenat vicepresident de la Federació Catalana de Hockey FCH, creada arran de la separació de l’hoquei sobre herba i el patinatge, fins que accedí a la presidència 1961-63 A continuació ocupà el càrrec de vicepresident de la federació estatal 1963-72 Anteriorment actuà com a àrbitre des del 1951 i assolí la categoria internacional el 1953 Dirigí 30 partits…

Regidor de l’Ajuntament del Vendrell i diputat provincial a la Diputació de Tarragona 1979-87, formà part de la comissió Cultura i Esports, i fou president de la de Sanitat i Serveis Socials Al mateix temps, fou portaveu de Convergència i Unió Posteriorment fou diputat al Parlament de Catalunya 1995-97, al Congrés dels Diputats 2000-08 i senador a les Corts Espanyoles des del 2008 També fou secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 2002-03 i directiu de la Fundació d’Exjugadors del FC Barcelona 2002-04

El 1909 guanyà les curses de 50 km i 100 km de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i el Campionat d’Espanya per a amateurs L’any següent repetí èxit en la cursa de 50 km de la UVE i el Campionat d’Espanya de 100 km El 1912 fou segon en la segona edició de la Volta Ciclista a Catalunya, cursa que guanyà un any després El mateix 1913 s’imposà novament en el Campionat d’Espanya de fons, en les Sis Hores de Sants fent parella amb Rubio, en dues etapes de la Volta al País Basc, en la Gran Cursa de Granollers junt amb Tomàs Fuentes, en la Copa Stadium-Campionat de Barcelona i en el Campionat de l’…

Participà en tres Campionats del Món d’esquí nòrdic 1982, 1985, 1987 i en els Jocs Olímpics d’Hivern de Lake Placid 1980, Sarajevo 1984 i Calgary 1988 Es proclamà quinze vegades campió d’Espanya i vint campió de Catalunya, en diferents distàncies, i fou vencedor absolut de la Marxa Beret 1981, 1984 Fou cap de pistes i monitor d’esquí i activitats de lleure a l’estació de la Rabassa, a Sant Julià de Lòria Andorra Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, formà part de les seleccions espanyola i catalana

Davanter Fitxà pel Reus Deportiu 1967-85, amb el qual debutà a la màxima categoria i guanyà tres Copes d’Europa 1970, 1971, 1972, una Recopa d’Europa 1984, quatre Lligues 1970-73, quatre Copes del Rei 1970, 1971, 1973, 1983 i una Supercopa d’Espanya 1984 Marxà al Monza italià 1985-87 i tornà al Reus Deportiu, on jugà la temporada 1987-88 i penjà els patins Fou 103 cops internacional absolut amb la selecció espanyola, amb la qual guanyà el Campionat del Món 1976 També assolí tres Campionats d’Europa júnior Com a directiu, ha estat vicepresident del Reus Deportiu 1988-91 i, des del 1995, de la…

Començà al Mataró 1954-56 i seguidament jugà a segona divisió amb el Cádiz 1956-58 i el Sabadell 1958-61 Les temporades 1961-62 i 1962-63 jugà al València, amb el qual fou dues vegades campió de la Copa de Fires Més tard actuà amb el Ceuta 1963-65 Formà part de la selecció olímpica als Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, però no arribà a jugar cap partit