Resultats de la cerca

Ingressà a la marina el 1757 i el 1782 ja era cap d’esquadra Fou secretari de marina 1783-95 i d’Índies 1789-90, però dimití per divergències amb Godoy 1795 Es negà a participar en l’assemblea de Baiona 1808 i formà part de la junta de defensa de Lleó i de la junta suprema central

És autor d’una cassida, coneguda per Nūniyya , on canta la pèrdua de les ciutats andaluses conquerides per Jaume I de Catalunya-Aragó i per Ferran III de Castella-Lleó Fou traduïda per Valera imitant el metre de les cobles de Jorge Manrique Més tard hom hi afegí d’altres versos que ploren les pèrdues d’altres ciutats

Partidari de l’absolutisme, fou nomenat per Ferran VII, vers 1823, bisbe de Lleó, i el 1825, conseller d’estat A la primera guerra Carlina s’uní als carlins i arribà a primer ministre del govern del pretendent Enemistat el 1839 amb el general Maroto, cap de l’exèrcit carlí del nord, es veié obligat a emigrar

Fill de Fadrique Enríquez, mestre de Sant Jaume, fou legitimat pel seu oncle Enric II de Castella Fou adelantado major de Lleó, i vinculà a la seva família el càrrec d’almirall de Castella Es casà amb Juana Hurtado de Mendoza, vídua de Diego Gómez Manrique, que li proporcionà grans riqueses Conreà la poesia trobadoresca d’estil provençal

Hi ha agricultura i indústria alimentària Es conserven les muralles medievals

Economia agrícola i ramadera

Collaborà amb l’empresa Hispano Suïssa Presidí el Reial Automòbil Club de Catalunya 1940-57 i, per imperatiu oficial, compaginà el càrrec amb el de president de la Federació Catalana d’Automobilisme des del 1943 Collaborà en l’organització del Gran Premi Penya Rhin, en un final d’etapa del Ralli de Lisboa 1947, en la recuperació de la Volta a Catalunya 1954 i en la creació de la Copa Montjuïc d’automòbils 1954

Fou ministre d’Alfons VI de Castella-Lleó, que li encomanà la reorganització de Guadalajara, conquerida de poc 1086 Pel seu alt càrrec a la cort protegí molt els seus correligionaris Combaté la propagació de la secta caraïta i obligà els seus seguidors a abandonar tots els nuclis que havien format pel regne, per tal de concentrar-los en una sola població

Animalista excellent, la seva primera època testimonia una recerca apassionada de moviment El 1837 hom li impedí d’exposar als salons , però hi reaparegué el 1847 amb el Lleó en repòs , senyal d’una nova direcció en la seva obra la recerca romàntica de moviment fou substituïda per la clàssica d’equilibri Combat del Centaure i el Làpita , 1850 També conreà la pintura

Autor d’una sèrie d’articles sobre el regadiu del riberal rossellonès La régularisation du débit de la Tet , 1938 La Tet et ses affluent s, 1956, i Le canal d’Ille , 1949, és conegut sobretot per la monografia detallada del seu poble nadiu Un village en Roussillon Illa, terra de Rosselló , escrita el 1947 en collaboració amb el seu germà Lleó