Resultats de la cerca

Patge del príncep Francesc II Rákóczi, emigrà el 1711 en acabar la guerra d’alliberament dirigida per aquest contra els Habsburg Acompanyant el príncep exiliat, visqué i morí lluny de la pàtria Seguint models de la literatura francesa contemporània, entre el 1717 i el 1758 escriví més de dues-centes cartes fictícies Törökországi levelek, 'Cartes de Turquia’, 1794, de temàtica variada i de to jovial Aquestes cartes són les primeres manifestacions del gènere epistolar dins les lletres hongareses

Residí a l’Índia des del 1922, dedicat a l’ensenyament universitari al Saint Xavier's College de Bombai, on fundà l’Institut de Recerques Històriques La seva obra cabdal són els Studies in Proto-Indo-Mediterranean Culture Bombai 1953-56, on exposa la seva teoria sobre els orígens dravídics de la civilització humana Fou el gran mestre de les joves promocions d’historiadors indis Era membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Fill del donzell Joan Francesc de Safont-Cella i Pau, fou el darrer representant d’aquesta família de Besalú Benedictí, fou abat de Sant Pau del Camp Fou catedràtic de psicologia, ideologia i lògica a la Universitat de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1835 i hi llegí una Memoria sobre los condes de Besalú en tres parts 1840-45 És autor també d’una Breve historia de la vida de los principales filósofos

Els requisits per a entrar-hi són ésser catòlic, noblesa centenària del primer cognom, legitimitat i puresa de sang cristiana fins als vuit besavis S'hi admeten les dones Té per cap suprem el comte de Barcelona, i per insígnia una creu de Sant Jordi, carregada amb un escut rodó amb les armes del regne de Mallorca, amb una orla blanca amb el lema Maioricarum Regni Nobilitas amb lletres d’or i somada de la corona reial

Net de Francesc Peris i Mencheta, fill de l’industrial i erudit Artur Sedó i germà d’Alfred Sedó i Peris-Mencheta Continuà l’activitat fabril del seu pare Fou diputat provincial, president del Club Marítim de Barcelona i vicepresident de la Junta de Museus de Barcelona El 1948 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres Durant la seva vida reuní la collecció de llibres de tema cervantí més important del món, actualment integrada a la Biblioteca de Catalunya

Signà com a Josep Tàpies Es llicencià en lletres i accedí a l’escena professional des del teatre d’afeccionats Escriví diverses peces de teatre, sovint en collaboració amb Santiago Vendrell o Rafael Anglada, de caràcter melodramàtic i d’inspiració cristiana El port de les boires 1953, Una història qualsevol 1954, El gran egoista 1955, L’ase volador 1955, Crim i silenci 1956, Passaport a l’eternitat 1957 i L’estrella de Nadal 1957, entre d’altres

Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona i catedràtic de grec d’institut Fou delegat pel Principat i les Balears de l’Instituto Nacional del Libro Español, des d’on propulsà iniciatives de cultura catalana, com el Catàleg de llibres en català , anual i començat el 1967 Publicà l’estudi especialitzat Bergnes de las Casas, helenista y editor 1947 i traduí, per a la Fundació Bernat Metge, tres volums dels Diàlegs de Plató 1952, 1956, 1962

Pertany al grup Printer Industria Gráfica, del consorci editorial alemany Bertelsmann, que adquirí el seu capital entre el 1977 i el 1982 És situada a Esplugues de Llobregat Barcelonès i està especialitzada en l’edició d’obres literàries i de divulgació El 1986 llançà al mercat la seva primera collecció de llibres en català “Lletres Catalanes” i el 1992 creà Editorial Paradigma per a l’edició de novella i assaig L’any 1996 adquirí Editorial Lumen, de Barcelona

El 1837 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou catedràtic de gramàtica i on llegí el treball Clásicos y románticos Moderat i canonge de la seu de Barcelona, fou nomenat predicador de la reina Isabel II Publicà, en collaboració amb Balmes, Manual para la tentación 1842, i entre altres obres, Leyenda de Oro 1844, mena de compendi hagiogràfic Juntament amb Josep Ferrer, Pau Piferrer i Francesc Permanyer fundà el periòdic La Corona 1843

Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona i catedràtic de grec d’institut Fou delegat pel Principat i les Balears de l’Instituto Nacional del Libro Español, des d’on propulsà iniciatives de cultura catalana, com el Catàleg de llibres en català , anual i començat el 1967 Publicà l’estudi especialitzat Bergnes de las Casas, helenista y editor 1947, i traduí, per a la Fundació Bernat Metge, tres volums dels Diàlegs de Plató 1952, 1956, 1962