Resultats de la cerca

Treballant per a la Hughes Aircraft Company i seguint les indicacions teòriques de Townes i Schawlow sobre l’amplificació de microones per emissió estimulada de radiació màser , l’any 1960 obtingué el primer làser a partir d’una vareta de robí sintètic entorn de la qual havia enrotllat un tub de xenó, estimulador dels electrons del cristall

Format en el bop , evolucionà cap a un estil expressionista i desarticulat, basat en una tècnica excepcional Collaborà i enregistrà amb alguns dels músics més innovadors del seu temps, com JColtrane, F Hubbard, O Coleman i, especialment, CH Mingus Hom el considera un dels principals precursors del free-jazz

Fou un dels iniciadors de la música oberta, en la qual intervé l’atzar com a mètode de composició, i dels happenings musicals la seva estètica fou influïda pel budisme zen Entre les seves obres musicals cal esmentar The Season 1949, Atlas Eclipticalis 1961, Thirty Pieces for Five Orchestras 1981, Music for Marcel Duchamp 1991, Concert for Piano and Orchestra 1993, Music of Changes Books I-IV 1996, Litany for the Whale 1998 i Sonates & Interludes 1999, treballs de gran dificultat tècnica És autor de Silence 1961, conjunt d’assaigs neodadaistes que el mostren com una de les…

Fou actor i director de revistes musicals a Broadway El 1930 s’inicià en la cinematografia i s’especialitzà en la coreografia i direcció de films musicals

Després de passar la infantesa al Japó, retornà als EUA el 1918 Anà a París 1927, on conegué l’avantguardisme i fou influït per CBrâncuşi Installat a Nova York, des del 1952 tornà a visitar el Japó periòdicament Amb el seu complex bagatge cultural, efectuà un art espacial, que transmeté a través de les escultures tòtems, de mobles, de llums, com el que féu a Hiroshima el 1952, però sobretot jardins UNESCO, a París, el 1958 Billy Rose, Israel, el 1965

La indústria cinematogràfica dels EUA la convertí en la bellesa-mite dels anys cinquanta, i no fou fins més tard que hom reconegué el seu talent dramàtic Interpretà Niagara 1953, River of No Return 1954, The Seven Year Itch 1955, Bus Stop 1956, Some Like it Hot 1959, Let's Make Love 1960, The Misfits 1960, amb argument del seu tercer marit el dramaturg Arthur Miller Se suïcidà

Filla de VMinnelli i JGarland El 1972 li fou atorgat l’Oscar d’interpretació femenina per Cabaret de BFosse Altres films seus són Lucky Lady 1975 i New York New York 1977

Doctor en filosofia el 1939 i professor de sociologia de la Universitat de Califòrnia des del 1953 Juntament amb l’estudi de la sociologia general, Nisbet s’ocupà sobretot de la sociologia de les comunitats, prestant especial atenció al poder polític i al canvi d’autoritat, així com als orígens del pensament sociològic modern en les concepcions del món i les ideologies del s XIX Dins la seva extensa obra destaquen Contemporary Social Problems and Introduction to the Sociology of Deviant Behavior and Social Disorganization coautor, 1961 The Sociological Tradition 1967 Social Change and History…

Graduat el 1934 en química a la Universitat de Berkeley, es doctorà en física teòrica sota la direcció de Julius Robert Oppenheimer el 1938 amb una tesi sobre les propietats electromagnètiques dels sistemes nuclears Posteriorment, fou professor a les universitats de Columbia 1938-51, Stanford 1951-56, Oxford 1956-62, Yale 1962-74 i Arizona 1974-2002 Estudià les forces electromagnètiques entre les partícules elementals i el 1947 descobrí l’efecte que duu el seu nom desplaçament de Lamb Els seus treballs sobre l’estructura íntima de l’hidrogen, mitjançant l’espectroscòpia hertziana, li…

Treballà a França des del 1953 i s’especialitzà en el tipus de “dur sentimental” Ha tingut notables interpretacions a Alphaville 1965 de J-L Godard i a Malatesta 1970 de P Lilienthal Posteriorment abandonà el prototip d’home dur i actuà en el cinema alemany Der zweite Frühling 1975 d’U Lommel, Die dritte Generation 1978 de RW Fassbinder, etc A partir del 1980 interpretà The Long Good Friday 1980, Box Office 1982, Flucht Punk Berlin 1984 i Frankenstein's Aunt 1986