Resultats de la cerca
Es mostren 2521 resultats
pota de gat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, dioica, de 5 a 25 cm d’alt, atofada, de fulles amb el revers blanc i densament tomentós, les basals espatulades i les caulinars lanceolades o linears, i de capítols blancs o rosats, aplegats en petits corimbes.
Es fa en pastures, rasos i roquissars de l’alta muntanya Els capítols són emprats en medicina popular contra la tos i certes malalties del fetge
tartrat d’hidrogen i potassi
Química
Pólvores blanques, de gust lleugerament picant, solubles en aigua i insolubles en alcohol, que hom obté per recristal·lització del tartrà.
Té aplicació en la indústria alimentària, especialment en enologia, en la preparació d’altres tartrats i en medicina És conegut amb el nom de crémor tàrtar
Johannes Andreas Grib Fibiger
Metge danès.
Fou professor d’anatomia patològica a la Universitat de Copenhaguen 1900 El 1926 rebé el premi Nobel de medicina per les seves investigacions sobre el càncer
Bernhard Naunyn
Metge alemany.
Professor de medicina interna a Estrasburg i fundador dels Archiv für experimentelle Pathologie und Pharmakologie , investigà especialment sobre la funció biliar, la diabetis i el càncer
bromal
Química
Líquid oliós de color groguenc que bull a 174°C amb descomposició.
Hom l’obté per acció del brom sobre l’etanol, i és emprat en medicina i en síntesi orgànica És soluble en aigua i en etanol
carbidopa
Farmàcia
Química
Inhibidor perifèric de l’enzim dopa-descarboxilasa del qual només la forma L és farmacològicament activa.
Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 203-205°C amb descomposició En medicina és emprada en combinació amb la levodopa com a antiparkinsonià
Celdoni Calatayud i Costa, primer director de la “Revista Española de Electrología y Radiología Médicas”
Medicina
Celdoni Calatayud i Costa, metge director de l’Institut de Medicina Física de València, és el primer director de la “Revista Española de Electrología y Radiología Médicas”
poniol
Fulles de poniol assecades per a preparar infusions
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 30 a 60 cm d’alçària, aromàtica, de fulles ovades petites i de flors blanquinoses, arranjades en verticil·lastres.
Es fa en roquissars calcaris, al País Valencià, al Principat i en algunes altres contrades mediterrànies En medicina popular és molt apreciada com a estomacal i digestiva
herba desinflamatòria
Herba desenflamatòria
Peetu iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, estolonífera, de fulles palmatipartides, setinades pel dessota, i de flors verdoses o groguenques, reunides en glomèruls.
Es fa en prats i roquissars de l’alta muntanya En medicina casolana val per a fer tisanes contra els mal de ventre i les inflamacions intestinals
tàrtar emètic
Química
Cristalls incolors, eflorescents a l’aire, de gust dolcenc, solubles en aigua i insolubles en alcohol, que hom obté per escalfament de l’òxid d’antimoni (III) amb una solució de crémor tàrtar.
És altament tòxic i té aplicació com a mordent per a teixits i cuir, en medicina com a emètic i sudorífic, en perfumeria i com a insecticida