Resultats de la cerca

Entrà a formar part de la canònica de Barcelona en temps del seu oncle i bisbe homònim Berenguer de Palou 1200-06 Fou consagrat bisbe el 1212 i el mateix any acompanyà el rei Pere I de Catalunya-Aragó a la croada contra els àrabs que acabà amb la victòria de las Navas de Tolosa Gestionà el matrimoni del rei amb una filla del rei de França, que no es pogué realitzar perquè el papa es negà a anullar el matrimoni del rei S’esforçà, d’acord amb unes lletres del papa, a impedir la croada contra els càtars del Llenguadoc, i per això presidí una ambaixada de catalans a París, però els…

Amb un total de 4 603 números, ocupa el segon lloc per durada a la història de la premsa catalana Fundat com a setmanari pel novembre del 1904, com a portaveu d’una dissidència de la Lliga, tingué llavors com a director Joan Ventosa i Calvell Eugeni d’Ors hi assajà el Glosari i el pseudònim Xènius , i hi collaboraren Pompeu Fabra, Gabriel Alomar, Joan Maragall, Josep Pous i Pagès i altres escriptors Transformat en diari, dirigit per Francesc Rodon, tingué una jove i brillant redacció, formada principalment per Antoni Rovira i Virgili, Màrius Aguilar, Claudi Ametlla, Ramon Noguer i Comet,…

Germà de Ramon Puig i Gairalt Estudià música al Conservatori del Liceu i pintura a l’escola d’art de Francesc d’A Galí Encara estudiant projectà un gran auditori de concerts d’estil classicista Després d’unes reformes de cases que féu a Cerdanyola 1919-20 inicià una carrera que el situà entre els primers arquitectes catalans de la seva generació Plenament imbuït de la mentalitat estètica del Noucentisme, intentà retrobar un estil genuïnament català i clàssic a la vegada i construí el Casal del Molí Vell a Gelida 1920-21 i la Casa Guarro a Sarrià 1921-23 Aviat sumà a aquests pressupòsits…

Revertit a la corona, fou concedit el 1392, pel rei Carles VI, al seu germà Lluís I d’Orleans Lluís de França , fundador de la primera dinastia ducal d’Orleans , el qual tingué un fill illegítim, Joan d’Orleans mort el 1468, comte de Dunois i de Longueville, fundador de la línia dels Orleans-Longueville , i el seu successor, Carles I d’Orleans Carles d’Orleans , que fou pare del duc Lluís II d’Orleans , que esdevingué rei Lluís XII de França el 1498 Fou segregat una altra vegada de la corona el 1626 i atorgat per Lluís XIII al seu germà Gastó I d’Orleans Gastó de França , que morí sense…

Passà la infantesa entre Sallent i l’antic districte cinquè “el Barri Xinès” de Barcelona Es guanyà la vida amb diferents oficis i el 1974 es llicencià en història Treballà posteriorment com a mestre i des del 1981 com a cap de publicacions de l’Escola de Mestres Rosa Sensat Els anys seixanta, en ocasió d’un concurs literari convocat per l’empresa on treballava, descobrí els seus dots d’escriptor, sobretot en el gènere infantil i juvenil El 1966 publicà El Zoo d’en Pitus , novella guardonada amb el premi Folch i Torres de literatura infantil i juvenil i que assolí un èxit extraordinari, amb…

La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili Relació de mestres en gai saber Proclamats als Jocs Florals de Barcelona 1859-1936 Víctor Balaguer 1861 Jeroni Rosselló 1862 Joaquim Rubió i Ors 1863 Marià Aguiló i Fuster 1866 Josep Lluís Pons i Gallarza 1867 Adolf Blanch i Cortada 1868 Francesc Pelagi Briz 1869 Jaume Collell i Bancells 1871 Tomàs Forteza 1873 Francesc Ubach i Vinyeta 1874 Frederic Soler 1875 Àngel Guimerà 1877 Damas Calvet 1878 Jacint Verdaguer 1880 Josep Franquesa i Gomis 1883 Ramon Picó i Campamar 1885 Terenci Thos i Codina…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1972, el 1976 ingressà en el Seminari Major de Toledo i fou ordenat sacerdot l’any 1980 Es llicencià en estudis eclesiàstics per la Facultat de Teologia de Burgos Inicià la seva tasca pastoral com a vicari de les parròquies toledanes del Bon Pastor i de Sant Just i Sant Pastor, i des del 1984 fou administrador parroquial de la parròquia de Santa Leocàdia Fou també notari del Tribunal Eclesiàstic de Toledo Ha estat vicari de les parròquies de Sant Vicenç a Mollet del Vallès 1985, de la Mare de Déu de Montserrat de Barcelona 1990 i del Corpus…

Començà a fer màgia a 12 anys amb el nom de Caballero Forns Els seus pares li feren construir un circ itinerant Gran Circo Forns amb el qual recorregué tot l’Estat espanyol Entre el 1931 i el 1933, impressionat per l’actuació de Fu-Manchú David Theodore Bamberg a Barcelona, es rebatejà com a Ling-Fu , nom que, per un malentès legal, el 1945 canviaria pel definitiu de Li-Chang La caracterització, la gestualitat i un vestuari acuradíssim —usava fins a 30 quimonos en escena— li conferien una absoluta aparença xinesa Dotat d’un gran sentit artístic i una tècnica molt depurada, se'l considera…

La seva biografia no és ben coneguda Sembla que fou fill bastard del duc d’Osuna Ingressà a l’orde de la Mercè i restà durant tres anys a l’illa de Santo Domingo, d’on tornà el 1618 Fou cronista del seu orde i definidor general per a la província de Castella A més del teatre, conreà la poesia i la prosa En aquest darrer camp, escriví dues obres d’estructura novellesca Los cigarrales de Toledo i el Deleitar aprovechando , espècie de miscellànies formades per actes, poesies, novelles curtes algunes de tan excellents com Los tres maridos burlados i comèdies, com El vergonzoso en…

Aficionat des de molt jove a la pintura, a deu anys d’edat participà i fou premiat en una exposició organitzada per les Galerías Layetanas per a pintors menors de trenta anys L’any 1953 exposà pintures a la Casa del Llibre de Barcelona És autor d’importants escultures, entre les quals cal destacar una sèrie de relleus en bronze de la basílica de la Mercè de Barcelona 1959 la restauració de l’altar d’alabastre del Sant Sepulcre de la Galilea del monestir de Poblet 1960 el viacrucis en fris de fusta, en talla directa, de l’església de les carmelites descalces del carrer de la…