Resultats de la cerca
Es mostren 3873 resultats
Reading
Ciutat
Capital del Berkshire, a Anglaterra, Gran Bretanya, entre els rius Kennet i Tàmesi.
Conegut com a tradicional centre de floricultura, ha estat també mercat agrícola important, principalment pel blat de moro i la ramaderia bovina Indústries fosa de ferro, construcció de maquinària, cervesera, alimentària, arts gràfiques Centre d’ensenyament superior University of Reading, fundada el 1966, amb un reconegut departament d’investigacions agronòmiques floricultura i horticultura Església dels franciscans s XIV
Qingdao
Ciutat
Ciutat del sheng de Shandong, Xina, a la regió de l’Est.
Situada a l’entrada de la badia de Jiazhou, a la mar Groga, és un mercat agrícola cereals, arròs, cotó i pesquer molt important És coneguda pel clima temperat de les seves platges Cedida als alemanys 1898, fou capital de la regió administrativa de Jiazhou Ocupada pels japonesos 1914, fou restituïda a la Xina el 1922
divisa
Economia
Moneda estrangera en mans dels particulars o de l’estat, i també cadascun dels títols de crèdit a curt terme (talons, lletres, etc) liquidables en moneda d’un altre estat.
Les reserves de divises, per acomplir els pagaments exteriors, són constituïdes preferentment per divises convertibles en el mercat internacional, car les no convertibles només són d’acceptació obligada per als estats que les emeten Les divises provenen dels efectes obtinguts per la venda de béns o serveis a l’estranger i de les remeses d’emigrants, principalment
economia moral
Antropologia
Economia pròpia de societats camperoles basada en institucions d’ajuda mútua més que no pas en els principis clàssics de maximització del benefici propis de les societats capitalistes.
El terme fou introduït per l’historiador EPThompson per a entendre les pràctiques de rebellió de grups subalterns als inicis del procés de modernització a Anglaterra, els quals es resistien a la imposició del model de mercat capitalista Posteriorment, aquesta idea fou desenvolupada per James CScott en el seu llibre The Moral Economy of the Peasant 1976
contracte de durada determinada
Economia
Dret del treball
Modalitat de contracte de treball considerat com a excepció de la regla general del contracte indefinit.
L’excepcionalitat de la seva durada prefixada s’ha de fonamentar en alguna de les causes que la llei justifica realització d’una obra o servei determinats, circumstàncies especials derivades del mercat, del volum de feina, etc Si aquest règim és superior a quatre setmanes i no es formalitza per escrit, transforma la durada determinada en contracte indefinit
tipus ideal
Sociologia
Model teòric que pretén descriure una realitat social posant en relleu les seves característiques més fonamentals.
Max Weber insistí en la importància que tenen els tipus ideals per a fer explícits els procediments pels quals els científics socials formulen conceptes generals, abstractes, tals com “mercat purament competitiu” o “burocràcia” Els tipus ideals faciliten la comprensió d’una realitat social complexa, sense que necessàriament correspongui a la realitat descrita en tots els seus detalls
alfacipermetrín
Química
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels piretroides i que actua com a insecticida d’aplicació foliar actiu per ingestió i contacte sense activitat sobre àcars.
És autoritzat en conreus de cotó, cereals, cítrics, fruiters, plantes d’horta i ornamentals Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 2 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació i l’empresa que la comercialitza
cihexatín
Química
Agronomia
Compost químic que actua com a acaricida per contacte.
És autoritzat en conreus llenyosos, flors i algunes plantes d’horta Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 30 dies Hom troba aquesta matèria activa es troba al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid autosuspendible o pols mullable i l’empresa que la comercialitza
discriminació de preus
Economia
Possibilitat de vendre un mateix producte a preus diferents en un període de temps.
L’expressió es refereix a la determinació de preus en condicions de competència imperfecta, com és el cas dels monopolis El venedor hi pot establir diferències de preu segons les característiques del comprador, o segons l’ús a què va destinat el producte Els preus poden ésser també diferents al mercat interior o a l’exterior dumping
depreciació
Economia
Disminució del valor dels elements de l’actiu d’una empresa.
Generalment és derivada d’un augment del poder adquisitiu de la moneda, reflectit en la disminució de preus de mercat, d’una disminució o canvi d’orientació de la demanda o d’un gran increment de l’oferta És també motivada pel progrés tecnològic, que obliga constantment a substituir l’antic equip per un altre de més perfeccionat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina