Resultats de la cerca

Després de les derrotes sofertes pels seus generals enfront del duc Eudó d’Aquitània, ell personalment dirigí des de Narbona una gran expedició a la Gàllia 725 en la qual conquerí Carcassona, Nimes i Autun, les dues primeres per capitulació pactada Això suposava la permanència del càrrec comtal a mans dels gots ‘Anbasa tractà amb moderació tota la Gàllia gòtica Morí en lluita contra els francs

Morí a l’expedició a Còrdova, organitzada per Ramon Borrell per tal d’ajudar al-Mahdī Deixà al monestir de Sant Cugat uns grans alous entre el Foix i el Gaià, llegat que originà una llarga lluita entre la seva família i la dels Sant Martí aquesta lluita provocà més tard un veritable moviment de secessió que esclatà en el regnat de Ramon Berenguer I

Fou elegit cèsar per l’exèrcit i el poble després de la revolta de Dècim Celi Calví Balbí i Pupiè Deixà el poder a mans del sogre, Timesiteu, prefecte del pretori El 242 s’inicià la guerra contra els perses, en el decurs de la qual Timesiteu morí Fou succeït per Filip l’Àrab, que impellí els soldats a donar mort a l’emperador

Cavaller doctor en drets, catedràtic de la Universitat de València, advocat fiscal i patrimonial del rei i oïdor criminal i després civil de l’audiència de València Nomenat regent del Consell d’Aragó, morí abans d’ocupar el càrrec Escriví diversos tractats sobre els furs valencians i publicà Repertori general de totes les matèries dels furs de València fins a les corts de l’any 1604 1608

Sembla que el 910 destronà el seu pare Alfons III d’Astúries A ell li tocà Astúries, mentre que els seus germans Garcia i Ordoni reberen Lleó i Galícia, respectivament La mort d’aquests li'n féu heretar el 914 i el 924 els regnes Sembla que es casà dues vegades i que morí de lepra El succeí Alfons IV, fill del seu germà Ordoni

Fill de Ferran II, es mantingué neutral en la guerra austrosarda 1859 El 1860 no pogué impedir que Garibaldi ocupés Sicília i Nàpols Refugiat a Gaeta, hi resistí heroicament, però hagué de capitular i es refugià a Roma 1861 Obligat a anar-se'n el 1870, es traslladà successivament a Baviera, Bèlgica, París i Àustria, on morí sense haver renunciat als seus drets al tron

Segons Ramon Muntaner el regne de Múrcia, recentment conquerit per Jaume I 1265-66 en benefici de Castella, li era destinat i, en cas de morir sense descendència, havia de revertir a la corona catalanoaragonesa Segons Juan Manuel, fill d’un segon matrimoni de l’infant Manuel, morí emmetzinada per la seva germana Violant, muller d’Alfons X de Castella, acusació que sembla poc versemblant

Fill de Joan de Coloma i de Cardona, estudià a la Universitat de València i fou canonge magistral de Sevilla Essent bisbe de Barcelona establí el primer convent de caputxines, féu construir el nou sepulcre de sant Oleguer i féu pintar el retrat dels bisbes barcelonins per ornar el palau episcopal Conreà la poesia llatina Ocupà posteriorment la seu de Cartagena, i morí sense béns

Doctorat en ambdós drets, fou canonge de Barcelona Essent arquebisbe de Tarragona celebrà tres concilis provincials 1354, 1368, 1369 Nomenà examinadors de les obres de Ramon Llull 1372, posades en entredit per l’inquisidor Nicolau Eimeric El 1375 rebé el títol de patriarca d’Antioquia Fou partidari del papa d’Avinyó Climent VII Morí de tornada d’una visita a la cort papal d’Avinyó

De família catalana Fou empresonat 1896 per la seva relació amb els nacionalistes cubans i per les collaboracions a “La República Cubana” Fundà i dirigí la revista “Cuba en Europa” Del 1916 al 1939 fou director del diari barceloní “El Diluvio” Aplegà en llibre, amb el títol El peor enemigo de la República 1934, un conjunt d’articles contra Lerroux Tornat a Cuba, hi morí