Resultats de la cerca
Es mostren 40706 resultats
els Omells de na Gaia

El poble dels Omells de na Gaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació S’estén per l’extrem SW de la comarca, al sector de la Vall del Riu Corb, ja al límit amb les Garrigues i amb la Conca de Barberà Limita al NW amb Maldà i al N i a l’E amb Vallbona de les Monges, al S amb Senan Conca de Barberà i a l’W, per un punt, amb l’Espluga Calba Garrigues Els materials oligocènics que formen l’estructura del sòl, llevat d’algunes valls quaternàries, eixutes, es troben bombats al sector de migdia pel plegament alpí de la Serralada Prelitoral, formada aquí pels vessants septentrionals de l’extrem ponentí de la serra del Tallat, quan aquests es…
Capafonts

Vista de Capafonts (Baix Camp)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació Situat a les Muntanyes de Prades, al sector N de la comarca, limita amb els municipis de Vilaplana S, la Febró SW, Prades N i NW i, ja a l’Alt Camp, Mont-ral E Els punts més elevats són el Puig Pelat 1075 m, la Pena Roja 1029 m, el Tossal Galliner 1111 m i Picorandan 990, nom que segons Coromines significa ‘bec d’oreneta’ La part SE del terme, que correspon als Motllats, és pedregosa i seca i aproximadament el 40% és ocupada per boscos de pins i alzines El municipi és drenat per la capçalera del riu Brugent, que es forma sota el poble per la unió del barranc del…
Icod de los Vinos

Aspecte de drago mil·lenari d’Icod de los Vinos
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, situat al N de l’illa, al vessant del Teide.
La riquesa del municipi rau en l’agricultura plàtans, tomàquets, vinya, patates, l’elaboració de vins i el turisme Conserva un drago millenari, molt visitat Tenen interès l’església de San Marcos, de portada renaixentista, el convent de San Agustín i la capella de los Dolores
Rocacrespa

Verema de l’antiga quadra de Rocacrespa (Garraf)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de Cubelles (Garraf), situada a la dreta del riu de Foix, al N del terme, al límit amb el de Castellet i la Gornal.
Formà, al s XIX, un municipi amb la quadra de Gallifa
Torroella de Ribagorça
Antic poble
Antic poble del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, al límit amb els termes catalans de Merli i de Güel (Ribagorça).
Fins al 1969 formà un municipi amb Erdau, Bafalui, Aguilar de Ribagorça i Avenoses
Naens

Masia, prat i bosc a Naens (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble disseminat del municipi de Senterada (Pallars Jussà), situat als contraforts NW de la serra de Sant Gervàs, damunt la riba dreta del riu de Cadolla.
De la parròquia de Sant Esteve depèn l’església de Cadolla Pertangué als comtes d’Erill Formava municipi independent a mitjan s XIX
Isavarre
Poble
Poble del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), situat a 1 125 m d’altitud, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de Borén.
L’església parroquial de Sant Llorenç és romànica, i conserva pintures murals a l’absis Formava municipi independent fins a mitjan s XIX
Ruscino
Ciutat
Ciutat ibèrica i després romana que correspon a Castellrosselló, dins el municipi de Perpinyà (Rosselló).
Situada damunt un turó que domina la Tet, en un encreuament de camins, existia ja al s VI aC i presenta les característiques d’un poblat ibèric típic Convertida pels romans en municipi de dret llatí, adoptà l’urbanisme romà, visible sobretot a través del fòrum, excavat Després del segle I dC sembla que perdé importància El lloc fou identificat des del s XVII hi han estat fetes excavacions als s XIX i XX, que continuen
Baussitges
Llogaret
Antic llogaret (300 m alt.) del municipi d’Espolla (Alt Empordà), a la capçalera de la Rigarda, prop de la serra de l’Albera.
Al s XIX formava un municipi independent L’església parroquial de Sant Martí, actualment arruïnada, fou consagrada l’any 946, i era possessió del monestir de Sant Quirc de Colera
Cérvoles
Despoblat
Poble recentment despoblat del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a l’extrem meridional de la vall Fosca, aturonat a 1.174 m d’altitud, a la dreta del Flamisell.
La seva església parroquial és dedicada a sant Aventí Al s XIX formà un municipi amb Burguet
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina