Resultats de la cerca

Començà jugant al collegi Claret de Barcelona com a porter, després anà al CT Barcino, al CP Roser i al Picadero JC, i la temporada 1970-71 debutà a la màxima categoria amb el CE Vendrell Fitxà pel CH Mataró 1971-72, el FC Barcelona 1972-74, amb el qual guanyà una Lliga 1974 i dues Copes d’Europa 1973, 1974, el CP Vic 1974-75 i 1976-77 i el Cerdanyola CH 1975-76 Finalment tornà al Mataró, on es retirà a trenta-quatre anys Després tingué una llarga trajectòria com a entrenador, en la qual destacà com a tècnic dels equips júnior i sub-23 del FC Barcelona, en el qual fou segon de Josep Lorente,…

Jugà en la posició de defensa i es formà al Reus Deportiu, club en el qual transcorregué la major part de la seva carrera esportiva Després de trenta-dues temporades consecutives, marxà al CE Vendrell, on estigué una temporada, i més tard fitxà pel CP Vilafranca, on durant la temporada 2011-12 fou entrenador i jugador abans de passar a ser-ne només tècnic Pel que fa a títols, tots els seus èxits arribaren amb el Reus Deportiu, amb el qual guanyà una Copa d’Europa 2009, una Copa Intercontinental 2010, un Mundial de clubs 2008, una Supercopa d’Europa 2009, dues Copes de la CERS 2003, 2004, una…

Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del també periodista Tomàs Garcia Arnalot, s’inicià al Collegi Sant Miquel, marxà una temporada al CH Layetano, i passà al CT Barcino, on debutà a la primera divisió la temporada 1958-59 Fitxà pel Reus Deportiu 1963-79, on formà part de la plantilla més exitosa en la història de l’entitat Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72 i set Lligues 1966-72 També assolí quatre Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Fou 138 cops internacional amb la selecció espanyola, amb la qual conquerí quatre Campionats del Món 1966,…

S’inicià al Patín Club, passà al Club Turó i el 1946 ingressà al RCD Espanyol La temporada 1950-51 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual debutà a primera divisió i guanyà el Campionat d’Espanya 1953 Després de jugar una temporada al Parque Móvil de Madrid, mentre feia el servei militar, jugà al CP Voltregà 1957-64, en el qual feu també d’entrenador les tres darreres temporades i guanyà tres Campionats de Catalunya 1959, 1962, 1963 i un d’Espanya 1960 També feu de jugador i entrenador del Cerdanyola CH 1964-66 el CH Mataró 1966-69, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya 1967, un Campionat de…

S’inicià a l’Skating Club de Barcelona, del qual el seu pare era l’encarregat Jugà en aquest club, que després de la Guerra Civil es digué Patín Club, fins el 1944 Després milità al Frente de Juventudes i al CE Sabadell, i el 1946 fitxà pel RCD Espanyol, en el qual jugà tres temporades i guanyà tres Campionats de Catalunya i tres d’Espanya El 1947 també formà part de la primera selecció espanyola de la història, que assolí la medalla de bronze al Campionat del Món i d’Europa A mitjan anys cinquanta marxà al Brasil per motius laborals i reaparegué amb el Palmeiras, del qual fou jugador i…

Fundat el 1960 amb el nom d’Agrupación Cultural i Deportiva Sentmenat, començà la seva activitat amb un equip infantil dirigit per Josep Maria Torruella, llavors jugador de l’Arrahona, que anà pujant de categoria La temporada 1969-70 debutà a la recent creada Lliga espanyola de divisió d’honor amb un equip format per Ramoneda, Pico Ferrer, Onieva, Torruella, Solernou, Prualla, Segura i Moliné Es mantingué a la màxima categoria fins la temporada 1983-84, i assolí el subcampionat de Lliga 1973, el de la Recopa 1980 i el de la Copa d’Europa 1983 A partir del descens, es convertí en un equip…

Fundat el 1992, nasqué com una derivació de l’Agrupació Esportiva Hoquei Club Salt, que havia començat les seves activitats el 1988 Centrat especialment en les categories de formació, els seus millors èxits arribaren amb l’equip sènior femení que durant quatre temporades estigué entre l’elit La temporada 2002-03 fou subcampió de la Lliga Catalana de primera divisió –encara no existia l’OK Lliga femenina–, guanyà la Copa Catalunya i es proclamà campió d’Espanya La portera Raquel Mallén, Tània Pardo i Cristina Barceló foren internacionals amb la selecció espanyola

Hereu del Club Patí Ripoll, que existí entre el 1941 i el final dels anys seixanta, fou fundat el 1974 amb el nom d’Associació d’Esports Ripoll L’any 1977 pujà a primera divisió estatal i, després de fitxar jugadors procedents del Club Patí Voltregà com el veterà Miquel Recio, la temporada 1981-82 assolí l’ascens a la divisió d’honor La manca de pavelló cobert, però, obligà l’equip a jugar els seus partits com a local a Ribes de Freser i la temporada següent perdé la categoria A partir de llavors el club es dedicà a potenciar l’hoquei de base i el primer equip jugà a les categories…

Fundat el 1960 amb el nom de Club Natació Piera, començà a jugar a la pista descoberta del Prat, convertida en pavelló el 1982 L’equip sènior masculí milità catorze temporades a la divisió d’honor espanyola en dues etapes 1983-92, 1994-2000 Durant la primera, tingué un equip amb diversos jugadors internacionals que lluità en la part alta de la classificació i disputà unes semifinals del play-off pel títol de Lliga 1991, fou subcampió de la Lliga Catalana 1990 i jugà tres vegades la Copa de la CERS L’any 2000 formà un equip femení, que la temporada 2010-11 assolí l’ascens a la primera divisió…

Davanter, jugà al CT Barcino 1970-72, el CE Arenys de Munt 1972-73 i el CE Noia 1973-74, abans de fitxar pel Reus Deportiu 1974-86, club en què es retirà Conquerí una Recopa d’Europa 1984, una Copa del Rei 1983 i una Supercopa d’Espanya 1984, i fou el màxim golejador de la Lliga en tres ocasions Disputà 38 partits amb la selecció espanyola i guanyà tres Campionats d’Europa 1979, 1981, 1983 Com a entrenador, dirigí diversos equips de base al Reus Deportiu, i els primers equips del Cambrils CH, el CH Vilaseca i el CP Calafell Ha estat regidor d’Esports de l’Ajuntament de Reus