Resultats de la cerca

Pessimista i simbolista, fou un renovador del llenguatge i de l’expressió Tot i que l’estructura formal dels seus poemes sembla generalment decorativa, el seu èmfasi expressiu produeix jocs verbals audaços Obres seves, entre altres, són Simbólicas 1911, La canción de las figuras 1916, Sombras 1920 i Waino 1937

El seu nom apareix en caràcters rúnics entre els seus versos, que s’han conservat en l' Exeter Book i en el manuscrit de Vercelli Quatre dels poemes d’aquests manuscrits són obra seva Elenelomilla, Juliana, The Ascension i The Fates of the Apostles , però li n'han estat atribuïts més

Bé que la seva obra és escassa —alguns poemes dispersos i un llibre, Fabulario novo 1952—, és considerat un dels poetes més importants i la figura principal de la poesia existencialista gallega, sobretot pel seu patetisme, expressat en un llenguatge brillant Del 1982 al 1992 fou senador pel PSOE a Galícia

Es va donar a conèixer de manera tardana amb dos reculls premiats i publicats el mateix any 2001 La sensualitat del silenci premi Vicent Andrés Estellés 2001 i Cel rebel premi Rosa Leveroni 2000 Posteriorment ha publicat Bressol 2005 Els seus poemes són com anotacions d’un llarg dietari líric

Collaborà a “La Publicidad” Escriví un únic llibre de poemes, Notes poètiques Poesia és llibertat 1906, en el qual defensa la llibertat creadora i es distancia de l’academicisme i el floralisme poètics Traduí Estances 1907, d’Umar Kayyam, i Poesías líricas 1930, de Hafiz pseudònim de Kwaha Shamsudin Mohamad

Doctor en teologia i sacerdot, fou rector d’Andratx i de Bunyola, qualificador de la Inquisició i membre de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País 1798 Deixà inèdits estudis d’astronomia i de química, diversos discursos morals i algunes comèdies i poemes satírics, en castellà i en català

Escriví en hebreu Fou autor de drames històrics i poemes Estudià la càbala i escriví obres místiques Sospitós de messianisme, es traslladà a Amsterdam i a Palestina Publicà La sendera de rectitud 1740, molt difosa Illustrat, esdevingué el punt de partença de la literatura hebraica moderna i n'abandonà la matèria religiosa anterior

Ha estat confós amb un personatge homònim, fill d’Anaxàgores Se n'han conservat dos poemes didascàlics un sobre animals verinosos i un altre sobre els contraverins També li foren atribuïdes altres composicions diverses Geòrgiques, Prognòstics, Metamorfosis Potser alguns dels seus escrits foren la font de les Geòrgiques virgilianes i d’Ovidi

Collaborà en La Campana de Gràcia , La Humanitat i Justícia Social , i dirigí Ilustración Ibérica 1925 Fou secretari general de la Conselleria de Treball de la Generalitat 1933-34 Publicà diversos llibres de poemes El camí invisible 1928, L’atzar i el ritme 1934 i Analecta 1937 Fou empresonat del 1939 el 1946

Dirigí les revistes “Contrapunto” i “Correspondencia” Escriví poemes Gallo ciego, 1940, records d’infantesa La palma de la mano, 1942 Veinte años después, 1953 Buenos Aires me vas a matar , 1977 i assaigs Vida de la mujer de Martín Fierro, 1944 Esquema de Borges, 1957 La poesía argentina de vanguardia, 1969 etc