Resultats de la cerca

El 2009 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent de l’Ademar de Lleó Central, amb el Barça ha guanyat la Copa d’Europa 2011, el Mundial de clubs 2013, 2014, la Lliga 2011-14, la Supercopa d’Europa 2000, 2004, la Copa del Rei 2010, 2014, la Copa Asobal 2010, 2012, 2013, 2014 i la Supercopa d’Espanya 2010, 2012, 2013, 2014 El 2009 debutà amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual disputà els Jocs Olímpics de Londres 2012 i es proclamà campió del món 2013 a Barcelona

Pivot, fitxà pel Club Joventut de Badalona 1990-94 procedent del Palacanestro Varese italià Amb la Penya disputà 172 partits de Lliga ACB, competició que guanyà dues vegades 1991, 1992 En el primer títol fou nomenat el jugador més valuós de la final El 1992 fou subcampió de la Copa d’Europa, títol que conquerí l’any 1994 després d’anotar un triple en la final quan mancaven dinou segons per acabar el partit i que donà la victòria al Joventut per 59-57 contra l’Olimpiakós grec

Ingressà al primer equip del Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1922 procedent de les categories inferiors Durant dotze temporades jugà a la banda dreta del mig camp o com a defensa Es proclamà campió de Catalunya 1929 i d’Espanya 1929, i participà en la jornada inaugural de la Lliga, en què disputà 64 partits Es retirà el 1934 i dirigí l’equip fins que s’acabà la temporada 1933-34 Fou una de les figures clau per a la supervivència del club durant la Guerra Civil i el 1941 en fou secretari tècnic

El 1984 fou fitxat pel Reial Club Deportiu Espanyol, procedent de l’Auxerre francès, on jugà durant sis temporades 1984-90, disputà 164 partits com a davanter centre i marcà 45 gols La darrera campanya la feu a segona divisió i aconseguí l’ascens Posteriorment, marxà al Toulon francès 1990-92 i al Racing de Santander 1992-94 i retornà a Catalunya, per jugar a la Unió Esportiva Lleida 1994-95, novament a la segona divisió, on jugà 23 partits Després marxà al Deportivo Alavés Fou internacional sub-21 per França en vuit ocasions

Defensa, fitxà pel FC Barcelona 1974-76 procedent del Santos 1972-74, després de disputar la Copa del Món 1974 Jugà 37 partits amb l’equip blaugrana, i marcà 6 gols A l’inici del 1976 tornà al seu país per jugar a l’Internacional de Porto Alegre 1976-77, al Galícia Esporte Clube 1977-78, a la Sociedade Esportiva Palmeiras 1978-79 i a l’America Football Club de São Paulo 1980-81, on es retirà Posteriorment exercí d’entrenador al Vitória de Guimarães, a Os Belenenses, a l’Sporting CP i al Santos

Arribà al planter del Futbol Club Barcelona procedent del Nàstic de Tarragona La temporada 2009-10 entrà al Barça B i la següent debutà amb el primer equip, al qual s’incorporà definitivament la campanya 2013-14 Migcampista, ha guanyat la Lliga de Campions 2011, 2015, la Lliga 2011, 2013, 2015, 2016, 2018, 2019, 2023, la Copa del Rei 2012, 2015, 2016, 2017, 2018, 2021, la Supercopa d’Espanya 2014, 2017, 2019, la Supercopa d’Europa 2016 i el Campionat del Món de clubs 2016 Ha jugat amb la selecció catalana

Interior esquerre que jugà al FC Barcelona 1934-36 procedent del Nacional de Montevideo Disputà 39 partits oficials, marcà 22 gols i fou finalista de Copa 1936 Fou vuit vegades internacional amb l’Uruguai i guanyà una Copa Amèrica 1935 També disputà tres partits amb la selecció catalana La Guerra Civil estroncà la seva trajectòria esportiva Com a entrenador, dirigí el FC Barcelona 1947-50 i guanyà dues Lligues 1948, 1949, una Copa Eva Duarte 1948 i una Copa Llatina 1949 Fou el seleccionador de l’Uruguai en una Copa del Món 1962

L’estiu del 1960 arribà al FC Barcelona, procedent de l’Athletic Club de Bilbao Amb el Barça, jugant de central i de mig, disputà 155 partits i marcà 5 gols entre les temporades 1960-61 i 1964-65 Fou campió de Copa 1963 i jugà la final de Copa d’Europa 1961 que el Barça perdé a Berna També fou finalista de la Copa de Fires 1962 Acabà la carrera al Màlaga 1965-66 Jugà amb la selecció espanyola i disputà la Copa del Món de Xile 1962

Extrem, arribà a les categories inferiors del FC Barcelona de jove, procedent del Tenerife, i es proclamà campió d’Europa sub-19 i sub-21 amb la selecció espanyola Pertanyent a la plantilla del Barcelona B, debutà amb el primer equip al final de la campanya 2008-09 Les dues següents 2009-11 formà part del primer equip i guanyà dues Lligues, una Lliga de Campions 2011, una Copa del Món de clubs 2009, una Supercopa d’Europa 2009 i dues Supercopes d’Espanya La temporada 2011-12 fou traspassat a l’Sporting de Lisboa

El 1962 arribà al RCD Espanyol, acabat de descendir a segona divisió, procedent del primer equip del Sevilla 1960-62, club on s’havia format Davanter, en la primera temporada l’equip es classificà segon i en el partit de desempat de la promoció d’ascens un gol seu possibilità el retorn de l’Espanyol a la màxima categoria Romangué a Sarrià fins a la temporada 1965-66, en què disputà 71 partits de Lliga i marcà 11 gols Posteriorment jugà al Deportivo de la Corunya 1966-67 i el Llevant 1967-68