Resultats de la cerca

Especialitzada en proves de llarga distància en aigües obertes, s’inicià al Club Natació Torelló Fou campiona absoluta de Catalunya de 800 m lliure 2001 El 2003 passà al Club Natació Sant Andreu i es proclamà subcampiona d’Espanya dels 25 km El mateix any participà amb la selecció estatal en el Campionat d’Europa júnior 5 km, la Copa LEN 10 km i els Campionats del Món de Barcelona, on nedà els 25 km El 2005 guanyà la Travessia de Platja d’Aro Retornà al CN Torelló, passà a competir en piscina i, ja en categoria màster de més de 25 anys, fou campiona d’Espanya de 200, 400 i 800 m lliure i de…

Competí en la categoria S11 i es proclamà quatre cops campiona d’Europa 1999 i vuit cops campiona del món, en 400 m lliure 1998 i en 100, 200 i 800 m lliure, en 4 × 50 i 4 × 100 m lliure i en 4 × 50 i 4 × 100 m estils 2003 Fou campiona olímpica de 100 m lliure 2000, 2004 i 400 m lliure 2000 També aconseguí una medalla de plata i una de bronze en els Campionats d’Europa 1995, dues plates i dos bronzes mundials 1998 i un bronze en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 Fou recordista mundial de 800 m lliure i de relleus 4 × 50 m lliure i 4 × 50 m estils Es retirà temporalment després…

Feu un curs d’arbitratge el 1946 i l’any següent ja arbitrava partits provincials del Campionat de Catalunya A partir del 1949 també començà a arbitrar els partits d’handbol de sala Xiulà partits de primera divisió i de divisió d’honor, i romangué trenta-dos anys en les màximes categories de l’handbol Arbitrà també els partits amistosos internacionals dels clubs que jugaven a Catalunya Retornà a primera divisió fins la temporada 1978-79 Rebé la insígnia d’or de la federació de Barcelona, la placa i la medalla al mèrit esportiu de la Federació Espanyola d’Handbol, la placa i insígnia del…

Fundat el 1979, l’equip masculí sènior inicià les competicions a tercera divisió provincial i anà pujant de categoria fins a assolir la divisió d’honor estatal el 1985, on romangué aquella temporada L’any 1990 l’equip es professionalitzà i la temporada 1991-92 es proclamà campió de primera divisió estatal, però retornà a divisió d’honor la temporada següent El 1994 inaugurà el nou pavelló Disposa de quinze equips, tant masculins com femenins, en diferents categories el primer equip masculí a primera divisió A i l’equip femení a la divisió de plata En el seu palmarès destaquen les tres Copes…

Formada al Club Natació Montjuïc, aconseguí la majoria dels seus títols amb aquest club Destacà en les distàncies entre 100 i 800 m Es proclamà per primer cop campiona d’Espanya de 100 m lliure amb només tretze anys 1971 El mateix any participà en els Jocs Mediterranis Entre el 1974 i el 1976 canvià de club i competí a les files del Club Natació Barcelona, però al final d’aquest període retornà al CN Montjuïc Fou campiona d’Espanya en 400 m lliure 1973, 4 × 100 estils 1971 i 4 × 100 m lliure 1971, 1973, 1976, 1978 Baté el rècord d’Espanya en diverses oca-sions de 4 × 100 m lliure i de 4 × 100…

Fou el primer president de la Federació Catalana de Futbol, fundada el 1900 amb el nom Asociación de Clubs de Football de Barcelona Durant el seu mandat 1900-04 es creà la primera competició oficial, la Copa Macaya 1901, i es configuraren els estatuts de l’associació Fou president d’honor de l’Hispània Athletic Club i promotor de la fundació del Futbol Club Badalona el 1903 D’altra banda, el 1893 havia començat la seva tasca docent com a mestre d’esgrima al gimnàs Médico de Barcelona Entre el 1897 i el 1898 obrí la sala Alesson, on es formaren alguns dels millors tiradors d’esgrima com…

Formada al Grup Esportiu Badia Solé, assolí diversos Campionats d’Espanya de categories inferiors La temporada 1982 fitxà pel Picadero, però jugà al Sant Francesc de Manresa resultat de la fusió del BF Manresa i el GE Badia Solé, amb el qual es proclamà campiona d’Espanya de segona divisió Posteriorment marxà als Estats Units d’Amèrica i jugà dos anys amb l’equip de la Universitat Old Dominion fou la primera jugadora de l’Estat que jugà als EUA Un cop retornà d’Amèrica jugà en diversos equips de primera divisió, com el Lugo 1987-88, el Masnou 1988-90, amb el qual guanyà la Lliga la segona…

Els seus primers equips foren l’Esport Club Granollers i el Centre d’Esports Sabadell Després jugà amb el Futbol Club Barcelona 1922-25 i retornà al Sabadell, amb el qual actuà fins a mitjan campanya 1927-28 Passà de nou al Barça fins a la campanya 1932-33 Jugava de mig i en les seves dues etapes en el Barça disputà 252 partits, i marcà 46 gols Guanyà una Lliga 1929 i tres Copes 1924, 1925, 1928, i cinc Campionats de Catalunya Després milità dues temporades en el Reial Club Deportiu Espanyol 1933-35, amb 20 partits de Lliga disputats i 2 gols marcats Fou tres vegades internacional Amb la…

També era conegut com Tiago Començà en l’Ibèric 1903-04 i després fitxà per l’X Sporting Club 1904-09, el Reial Club Deportiu Espanyol 1909-15 i 1917-18 i el Futbol Club Barcelona 1915-16 Defensa, guanyà set Campionats de Catalunya 1906-08, 1912, 1915, 1916, 1918 Després d’una temporada en què deixà el futbol, retornà a l’Espanyol 1917-18 i sumà un altre títol de campió català Jugà amb la selecció catalana diverses vegades i guanyà la Copa Príncep d’Astúries També practicà el rugbi i l’atletisme Fou campió de Catalunya de triple salt 1917, i establí els rècords catalans de salt d’alçada 1912…

Format al planter del RCD Espanyol, jugà cedit al Club Atlètic Ibèria 1973-74, el Lloret CF 1974-75 i la UE Lleida 1975-76, abans de debutar amb el primer equip de l’Espanyol el 1976 La temporada següent anà cedit al Cadis Retornà novament a l’equip espanyolista i posteriorment fou traspassat al FC Barcelona, en el qual estigué dues temporades 1979-81 Jugà de nou a l’Espanyol 1981-82 i, posteriorment, al Real Betis 1982-84, el Saragossa 1984-85, i l’Os Belenenses portuguès 1985-86 Finalitzà la seva carrera al Lloret, a tercera divisió, i a la Gimnàstica Iberiana Jugà 197 partits a primera…