Resultats de la cerca
Es mostren 753 resultats
les Setenes
Zona de regadiu del municipi de Canals (Costera), a l’antiga horta Major, a l’W de la vila, regada per la séquia de les Setenes, que pren l’aigua del riu dels Sants.
Massarrojos
Poble
Poble (massarrogins) del municipi de València, a 8 km de la ciutat, entre els municipis de Rocafort i de Montcada, a tocar de la séquia de Montcada i del ferrocarril de València a Bétera.
Conquerit el 1238, el 1251 passà als templers, i el 1316 a l’orde de Montesa, que hi establí la comanda de Massarrojos L’església parroquial Sant Abdó i Sant Senén, o Santa Maria és del s XVII, i depèn de la parròquia de Montcada El municipi fou annexat al de València el 1898
Sant Fruitós de Bages
Sant Fruitós de Bages
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, estès a la dreta del Llobregat, en terreny predominantment pla, drenat pel riu d’Or, afluent del primer.
Situació i presentació Ocupa la part central del Pla de Bages i limita al N amb Sallent, i per un punt amb Artés, a l’E amb Navarcles i Talamanca, al S amb el Pont de Vilomara i Rocafort, al SW amb Manresa i a l’W amb Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor El terme és travessat de dalt a baix pel riu d’Or i flanquejat al cantó de ponent per la serra de les Brucardes, amb el Montpeità o puig de Sant Valentí 363 m La séquia de Manresa travessa el sector occidental del terme El municipi, que el 1937 canvià el seu nom pel de Riudor de Bages , comprèn, a més del poble de Sant Fruitós de Bages, cap…
Vila-real
Vista aèria de Vila-real
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, al N de la comarca, entre el Millars (límit amb la Plana Alta), al N, i el municipi de les Alqueries de la Plana.
Ocupa una bona part de la riba dreta de la vall baixa del Millars, és a dir, la part més característica de la plana , raiguer o piemont plistocènic, entre els darrers turons d’Onda i Betxí i les terres més baixes del litoral holocènic de Borriana el terme és, doncs, un pla inclinat cap a llevant, i les aigües són drenades cap a la mar directament en sentit NW-SE pel Millars i els barrancs de l’Hospital, de Ràtils, de l’Espaser i de Cantallops pel sector meridional passa el riu de Sonella o riu Sec de Betxí, procedent de les muntanyes d’Onda i Artana El clima és caracteritzat per mitjanes…
Manresa
Vista aèria de Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…
el Mardà
Caseria
Caseria del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), prop de la costa, damunt el terme de Canet de Berenguer; és regada per la séquia del Mardà, fillola de la d’Algar (o Major de Morvedre).
Hi ha les restes de la torre del Mardà , bastida com a torre de defensa als s XV-XVI, i ruïnes d’una villa romana
les Canals
Partida
Partida de l’horta i municipi de Lleida (Segrià), a l’esquerra del Segre, al S d’Alcoletge, terme del qual procedeix la séquia de les Canals, que desguassa al Segre a l’E de Lleida.
Bellvís

Bellvís
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, al límit amb el Segrià i la Noguera.
Situació i presentació Abans del 1988 pertanyia a la comarca de la Noguera Per damunt de la partida de la Serra termeneja a llevant amb Linyola i el Poal, pel camí de Vallfogona de Balaguer a Mollerussa, i a migdia confronta amb els de Bell-lloc d’Urgell i el Palau d’Anglesola A ponent limita amb Térmens Noguera, en part pel Riu Corb i en part per la Séquia Tercera, per sobre del puig de Barretpicat 236 m, i amb Vilanova de la Barca Segrià Comprèn part de la vall baixa del Riu Corb i és regat també per la Séquia Tercera del canal d’Urgell El terme comprèn, a més de la vila de Bellvís, el…
Albesa

Vista general de la vila d’Albesa, que és al peu d’un tossal on hi ha les restes del castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi d’Albesa, d’una extensió de 37,61 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià Limita amb els municipis d’Algerri NW, Castelló de Farfanya NE, Menàrguens E i Torrelameu SE, i amb els termes segrianencs de Corbins al S, només per un punt, la Portella SW i W, Alguaire i Almenar ambdós a l’W El territori s’estén a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, riu que fa de límit al sector occidental, poc abans de la seva desembocadura al Segre El terme ocupa les terrasses fluvials quaternàries esglaonades al S de la…
Torreforta
Barri
Barri perifèric de Tarragona, situat a la dreta del Francolí, entre les carreteres de Tarragona a València i de Tarragona a Reus, en una ondulació que fa el terreny a la vora de la séquia de Riuclar.
A l’entorn del nucli principal s’han construït diverses urbanitzacions la Floresta, la Granja, la Mare de Déu del Pilar, Riuclar, el Poblenou La població és fonamentalment obrera i en bona part formada per immigrats Bé que les primeres edificacions daten del 1946, el primer grup d’habitatges important 75 cases d’una planta no fou inaugurat fins el 1953 El període de creixement més actiu se situa en els darrers deu anys 400 h 1954 2 850 h 1961 3 749 h 1966 9 193 h 1970 15 538 h 1975 i una densitat aproximada de 250 h/ha El topònim deriva d’un mas fortificat del s XVII o XVIII…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina