Resultats de la cerca

Mentre estudiava a Torí 1860-64 experimentà una profunda crisi religiosa, reflectida en tota la seva obra Les seves primeres produccions foren Miranda 1847 i el recull Valsolda 1876, poemes, les novelles Malombra 1881 i Daniele Cortis 1885 i el recull Fedele ed altri racconti 1887, on ja apareixen els temes de les seves millors novelles els ambients aristocràtics i els contrasts sentimentals de les ànimes elevades, la barreja de religió i de sensualitat i la temptativa de conciliar la fe amb la ciència, especialment amb la teoria de l’evolució, i Il mistero del poeta…

Sovint se’l confon amb el seu cosí Jean Baptiste Loeillet, l’anomenat Loeillet de Gant Prop del 1705 s’establí a Londres i el 1708 constava com a principal intèrpret d’oboè i flautista a l’orquestra de l’òpera del Queen’s Theatre, a Haymarket Gaudí d’un gran prestigi com a professor de clavicèmbal i la tradició li atribueix l’haver posat de moda la flauta travessera a Anglaterra Les seves nou suites de lliçons per a clavicèmbal o espineta estan escrites en la tradició compositiva anglesa per a instruments de tecla, encara que no assoleixen la qualitat dels seus contemporanis J…

Fou superiora general de la congregació del 1898 al 1912, que fou destituïda Per divisions internes de la comunitat en sortí el 1913, i no hi tornà a ésser admesa, a desgrat de les seves peticions Rehabilitada, el 1963 les seves restes foren traslladades a la casa generalícia de Girona i foren enterrades juntament amb les del P Butinyà

Féu els estudis religiosos a València, on obtingué un benefici en la catedral 1669 Es remarcà com a director de consciències i per la seva ascesi personal No deixà cap obra, però els seus biògrafs recolliren màximes seves d’espiritualitat El 1741 les seves restes foren traslladades a la catedral de València És tingut com a venerable

Estudià a l’Índia i a França i, fins els anys seixanta, féu nombroses estades a Europa, sobretot a França Adepte de l’hinduisme, en les seves obres rebutja l’occidentalització a ultrança i defensa l’espiritualitat oriental Destaquen les seves novelles The Serpent and the Rope 1960, de caràcter autobiogràfic, Kanthapura 1938 i Ganga and Her Sisters 1973

Coneixedor de moltes llengües orientals, centrà les seves recerques en l’estudi dels llibres litúrgics de les biblioteques de Roma, i publicà els més antics manuscrits litúrgics romans i gallicans coneguts Climent XI el promogué al cardenalat 1712 Les seves obres més importants foren reeditades en onze volums per AFVezzosi 1747-56 Fou beatificat per Pius VII 1803

Deixeble de Marcel d’Ancira i bisbe de Sírmium ~343, fou condemnat per les seves doctrines cristològiques i trinitàries negà que el Verb tingués una subsistència personal al sínode d’Antioquia 344 Condemnat novament a Milà 347 i a Sírmium 351, fou destituït i exiliat Les seves obres Contra Gentes i Ad Valentinianum no s’han conservat

Ingressà a l’orde franciscà el 1278, després de la tràgica mort de la seva muller És un dels pocs autors coneguts de laudes Les seves obres foren publicades el 1490 amb el títol Cantichi, ovvero laude Els texts de les seves cançons són del tipus de la balada italiana Hom li ha atribuït l’himne Stabat Mater

En les seves obres dóna una dimensió universal a conflictes i situacions localitzats en ambients rurals, tot utilitzant un llenguatge planer amb nombrosos dialectalismes El seu conjunt de novelles Juvikfolge ‘Els Juvik’, 1919-23 ha estat considerat una epopeia del poble noruec Altres obres seves són Ragnhild 1948 i Menneske of maktene ‘Homes i forces’, 1941

Ha estat membre de diverses cobles Amb les seves sardanes aporta un segell innovador i compromès Algunes de les seves obres més representatives són L’estany blau, Sol de tardor, Evocant aquells temps, Noces d’argent a Anglès, Bell aplec sota el Montseny, Aquest mar tan blau, La Bisbal 1906, etc, i les suites per a cobla Contemplant els estels i Recordança