Resultats de la cerca

La primera edició fou publicada a Venècia 1782 Traduïda a l’eslau Dobrotol’ubije pel monjo Pajsij Veličkovskij, tingué una especial difusió a Rússia Fou traduïda per primer cop al català i publicada en el número 50 volum doble de la collecció ‘Clàssics del Cristianisme’ 1994, amb introduccions de Placide Deseille

Senyor de Montisano Fill de Galceran de Requesens i Santacoloma Fou mestre de l’aula reial, governador de Catalunya, capità de galeres contra els francesos 1496, participà amb les naus sicilianes en la guerra contra Venècia 1509 i defensà Rodes contra els turcs Fou també alcaid del castell de Salses 1503

Especialitzat en la tècnica del gravat sobre el coure, formà part del grup anomenat kleinmeister Hom en conserva algunes pintures Història de David , 1534 Musée du Louvre El seu germà i deixeble Barthel Beham Nuremberg 1502 — Venècia 1540 seguí una trajectòria similar i treballà a Itàlia, possiblement amb Marcantonio Raimondi

Format a Venècia amb Jenson, s’associà amb Joan de Paderborn 1473 i introduí la impremta a Bèlgica A Aalst produí gairebé exclusivament obres litúrgiques però, havent-se traslladat a Anvers i a Lovaina, es relacionà amb els humanistes particularment amb Erasme i imprimí clàssics grecs i llatins, texts hebraics i obres humanístiques

Filla del duc Carles III de Parma En ésser assassinat aquest 1854, fugí a Venècia, on conegué el pretendent tradicionalista a la corona d’Espanya, Carles VII, duc de Madrid, amb qui es casà l’any 1867 Acompanyà el marit, i residí amb ell a Navarra, on es dedicà a obres benèfiques

Abat de Guastalla, es traslladà a Roma el 1609, i posteriorment fou ambaixador de Francesco Maria Della Rovere, duc d’Urbino, a Venècia Proveït d’una extraordinària erudició -matemàtic, filòleg, filòsof, biògraf, traductor dels clàssics, etc-, destacà sobretot per les seves obres poètiques Nuatica 1585, poema didàctic sobre la navegació, Egloghe 1590, etc

Actiu a l’Úmbria i a les Marques El seu estil, pietós i càndid Políptic de Cagli , 1461-65 Pinacoteca Brera, Milà, evolucionà, arran de l’influx que rebé del venecià CCrivelli, vers un art més sòlid i de dibuix més rigorós Mare de Déu del Bon Socors , 1492 Galleria Colonna, Roma

Es donà a conèixer el 1941, i des del 1948 participà en la Biennal de Venècia Es féu famós el 1950 amb els vitralls de l’església d’Assy Plateau d'Assy Realitzà també el gran mosaic ceràmic de l’església d’Audincourt i el del palau de la UNESCO de París 1958

Especialitzat en l’aquarella, presentà algunes obres a les exposicions de Barcelona 1873 i 1885 i de París 1878 Pintà una collecció de tipus i de costums populars de Catalunya i d’Aragó Posteriorment s’especialitzà en pintura ceràmica Residí i desenvolupà la seva carrera artística a València, Barcelona, Madrid, Sevilla i Venècia 

Estudià a Torí, Venècia i Alemanya Influït per Wagner, restà, però, relativament vinculat a l’escola verista d’òpera es destacà amb Cristoforo Colombo 1892 estrenada al Liceu de Barcelona el 1902 i sobretot amb Germania 1902 i La figlia di Iorio 1906 Deixà també una simfonia 1884, música de cambra, etc