Resultats de la cerca
Es mostren 3152 resultats
La narrativa popular
Les rondalles mallorquines aparegueren en forma escrita a partir d'una sèrie de recopilacions recollides i literaturitzades per Mossèn Antoni Maria Alcover, sota el pseudònim de Jordi des Recó, i es publicaren a partir de 1880 amb el títol Aplec de Rondaies Mallorquines d'En Jordi d'es Racó, dividits en vint-i-quatre volums Les iŀlustracions foren fetes per Francesc de B Moll i Josep Moll ILLUSTRACIÓ DE LA RONDALLA “L’AMOR DE LES TRES TARONGES”
Jaume Olives i Canals
Historiografia
Professor i erudit.
Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona i catedràtic de grec d’institut Fou delegat pel Principat i les Balears de l’Instituto Nacional del Libro Español, des d’on propulsà iniciatives de cultura catalana, com el Catàleg de llibres en català , anual i començat el 1967 Publicà l’estudi especialitzat Bergnes de las Casas, helenista y editor 1947 i traduí, per a la Fundació Bernat Metge, tres volums dels Diàlegs de Plató 1952, 1956, 1962
Armando Palacio Valdés
Literatura
Novel·lista asturià.
Republicà, s’inicià a Madrid, com a crític radical a la Revista Europea , amb articles publicats en els volums Semblanzas literarias 1879 El seu eclecticisme el portà a la novella, en la qual hom distingeix dues etapes clarament diferenciades per la seva conversió religiosa 1889 Entre les seves obres més conegudes es destaquen El señorito Octavio 1881, Marta y María 1883, La hermana San Sulpicio 1889, La alegría del capitán Ribot 1899, La aldea perdida 1909, etc
Teodor Parnicki
Literatura
Novel·lista polonès.
Impulsor d’una original concepció de la narrativa històrica, que elaborà amb documents de l’època medieval i també amb els avenços de la psicologia moderna De la seva producció cal citar Srebrne orły ‘Les àguiles de plata’, 1943, Koniec , Zgody Narodów “La fi de la Concòrdia de les Nacions”, 1957, Tylko Beatrycze ‘Solament Beatriu’, 1962 i Nowa baśń ‘La nova llegenda’, 1962-70, diversos volums En l’assaig Rodowód literacki ‘Genealogia literària’, 1974 resum el seu mètode històric
Ricard Sanmartín i Bargues
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Edició
Editor i poeta.
Fou membre de la junta directiva de l’Agrupació Valencianista de la Dreta 1933 Fou un dels fundadors de la revista fallera Pensat i Fet 1912-72 i el seu animador després del 1939 Dirigí l’editorial Lletres Valencianes 1948 Recollí part de la seva obra poètica, de caràcter marcadament tradicional, en els volums Entre dos clarors Versos casolans 1959, Airet d’abril 1950, Ressonàncies de l’Alguer 1960 i La mel i la tardor 1962
,
Antonio de Sancha
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Conegut per l’elegància dels tipus i per la qualitat del paper i de les tintes, imprimí una sèrie d’obres d’una gran bellesa i perfecció Anà a París per perfeccionar les tècniques tipogràfiques i fabricà els seus propis caràcters d’impremta Són notables les edicions de les Eróticas de Villegas 1774, un Quixot prologat per GMaians, en 4 volums 1777, la Conquista de México de Solís 1783-84 i el Libro del Consulado de Mar 1791
António Vieira
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor portuguès.
Residí des de petit al Brasil, on entrà a la Companyia de Jesús 1623, i fou ordenat de sacerdot 1635 Actuà en diverses missions diplomàtiques a Lisboa Reclamat per la seva posició proindiana, fou condemnat a arrest domiciliari 1667-68 El 1681 retornà al Brasil Considerat un dels millors prosistes i oradors portuguesos, han estat recollits 15 volums de sermons 1679-99 i 3 de cartes 1735 Hom començà la publicació de les seves obres completes el 1854
Érico Veríssimo
Literatura
Escriptor brasiler.
Autodidacte, s’estrenà el 1932 amb el volum de contes Fantoches Visqué alguns anys als Estats Units, primer com a professor a Berkeley, després com a director del Departament d’Afers Culturals de la Unió Pan-Americana La crítica és unànime en considerar O Tempo e o Vento 7 volums, 1949-63 com la seva millor obra Altres obres remarcables són Clarissa 1933, Olhai os lírios do campo 1938, O prisioneiro 1967 i Incidente em Antares 1971
Francisco de Aldana
Història
Militar
Literatura
Militar i poeta en castellà, de família originària de Valencia de Alcántara.
Participà en les campanyes de Flandes i morí al servei del rei Sebastià de Portugal La seva producció poètica, publicada pel seu germà Cosme en dos volums 1589-91, és composta de poemes bèllics de ressò imperialista, poemes amorosos de tipus italianitzant i poemes religiosos de tendència mística Lloat pels seus contemporanis —fou anomenat el divino —, hom el recorda especialment pel poema en forma d’epístola Carta para Arias Montano , sobre l’amor a Déu, d’inspiració neoplatònica
Bartomeu Catany
Cristianisme
Eclesiàstic.
Franciscà, mestre en teologia, se separà dels conventuals i fundà la branca dels observants a Palma convent de Jesús, a Sóller 1458 i a Maó 1459 El 1461 Pius II li encarregà la pacificació de la revolta dels forans i ciutadans forà Auroritzat pel rei, fundà un hospital general que encara subsisteix i en el qual es reuniren tots els hospitals existents aleshores 1456 Deixà dos volums de sermons manuscrits, en llatí Hom n'intentà la beatificació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina