Resultats de la cerca
Es mostren 114272 resultats
El Tribunal d’Estrasburg autoritza les empreses a llegir els missatges privats dels empleats
El Tribunal Europeu de Drets Humans dicta sentència en el cas d’un ciutadà romanès que va denunciar la seva empresa per acomiadar-lo el 2007 després d’haver accedit als seus comptes de correu de l’empresa, que utilitzava per a assumptes privats Aquesta ratificació de la sentència dels tribunals romanesos obre un debat sobre el dret a la privacitat a la xarxa
Inundacions al Baix Llobregat arran de les quals es demana la canalització del riu
Inundacions al Baix Llobregat Es realitzen diverses manifestacions per a demanar la canalització del riu
barres catalanes
Escut de Catalunya, amb les barres catalanes , segons disseny de Domènech i Montaner, al Palau de la Música Catalana (1905-08)
© Fototeca.cat
Història
Denominació habitual del senyal heràldic que constitueix l’escut català i la bandera catalana.
D’acord amb la nomenclatura heràldica, cal descriure-les, en el cas de l’escut, com, en camper d’or, quatre pals de gules i, en el cas de la bandera, en camper groc, quatre faixes vermelles Una llegenda n'atribueix la institució a l’emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l’escut daurat del comte de Barcelona Guifré el Pelós les barres vermelles amb quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l’emperador franc Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la Segunda parte…
Gaspar Cao de Benós
Història
Baró de Lés.
Era fill del governador filipista de la Vall d’Aran executat pels austriacistes 1707 En ocupar les forces de Felip V la Vall d’Aran, en fou nomenat governador, càrrec que ocupà el 1712 En produir-se la guerra de la Quàdruple Aliança 1719, els francesos envaïren la Vall d’Aran i el feren presoner Signada la pau, fou alliberat i reprengué el càrrec 1721, malgrat les queixes dels aranesos, que denunciaren els seus abusos a Felip V
S’anuncia un programa d’intel·ligència artificial que prediu el plegament de les proteïnes
Científics del laboratori Deep Mind de Londres anuncien la creació d’un programa que prediu el plegament tridimensional de les proteïnes Aquestes formes determinen en bona part com les proteïnes desenvolupen les seves funcions en els organismes, i lleugers canvis poden donar com a resultat malalties o alteracions en les funcions vitals Fins ara la determinació d’aquestes formes només es podia fer amb mètodes de laboratori llargs i costosos
J.V. Foix publica Les irreals omegues i Salvador Espriu la Primera història d’Esther
JV Foix publica Les irreals omegues i Salvador Espriu la Primera història d’Esther
Las Combarèlas
Cova
Cova amb pintures paleolítiques, al poble de Las Eisiás de Taiac (Salardès), una de les més famoses del grup de la Dordonya, descoberta l’any 1901.
Hi dominen les representacions de bisons i de cavalls, però també d’altres animals mamuts, rens, ossos i felins Hi ha també figures antropomorfes i signes abstractes Sembla correspondre a l’època magdaleniana
els Tres Reis
Astronomia
Nom que hom dóna a tres estels alineats, relativament brillants, que pertanyen a l’Orió, situats a les regions mitjanes de la constel·lació i que hom considera que dibuixen la cintura de la figura mitològica que correspon a la constel·lació.
Per aquest motiu són conegudes també amb el nom de Cinturó d’Orió Un altre nom que reben, sense cap relació amb la figura mitològica bàsica, és el de les Tres Maries
Avinyó Nou

Avinyó Nou, cap del municipi d’Avinyonet del Penedès
© Fototeca.cat
Poble
Poble (284 m alt.) i cap del municipi d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), a l’entroncament de la carretera de Barcelona a València amb la que es dirigeix a Barcelona per Begues.
L’església nova ha assumit les funcions parroquials de Sant Pere d’Avinyonet Fins l’any 2007 el nucli s’anomenà les Cabòries
la Presta
Poble
Poble del municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), situat a la capçalera del Tec, a l’esquerra del riu, aigua avall de la Farga
, veïnat situat a l’indret on arriba a la vall el camí que ve de Camprodon pel coll Pregon.
Més amunt de la Farga, a l’esquerra del riu, a 1130 m alt, hi ha l’establiment termal dels banys de la Presta antigament de les Aiades , existent ja en època romana Actius durant l’edat mitjana són esmentats des del segle XIV, esdevingueren propietat del municipi de Prats de Molló, fins que foren desamortitzats i venuts a un particular el 1813 i foren ampliats durant el segle XIX La capella Sant Isidor és del 1701 La carretera fou feta fer per Napoleó III, amb el propòsit d’anar-hi a fer una cura, que la guerra del 1870 no li permeté de fer Hi ha diverses fonts la Gran Font, els…