Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
Pego
Municipi
Municipi de la Marina Alta que centra les valls de Pego, als extrems del Sistema Prebètic valencià extern i andana litoral del sud del golf de València.
Presenta tres sectors ben definits fisiogràficament el muntanyenc 24 km 2 , el raiguer 21 km 2 i la marjal 7 km 2 El muntanyam mostra un predomini calcari cretaci amb alguna intercalació margosa vindoboniana els contraforts de la serra de Segàrria l’Ombria del Moro i la penya del Migdia formen el flanc oriental d’una ferradura que culmina a la serra del Cavall 713 m alt i segueix al S per l’Ombria de Bodoix 556 m i acaba al NW amb la serra de Mostalla 359 m i la més avançada dels Racons 94 m El raiguer va dels 80 als 5m d’alçada, i limita amb la Marjal, compartida amb els termes d’Oliva i…
Paranxet
Despoblat
Partida
Despoblat i partida del municipi de Massalavés (Ribera Alta), al sector oriental del terme, regada per la séquia de Paranxet, braç de la séquia reial del Xúquer.
El lloc és esmentat el 1244
Oltà
Caseria
Caseria del municipi de Benissa (Marina Alta), al sector meridional, dominada per la serra d’Oltà (586 m), entre els barrancs de Mascarat i del Pou Roig.
Montornès
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell del municipi de Benicàssim (Plana Alta), aturonat a 444 m alt., en un contrafort meridional de la serralada del Desert de les Palmes.
És d’origen musulmà i tenia grans dimensions El 1242 fou donat al notari Pere Sanç, i després pertangué a Pere Eiximenis d’Arenós i al monestir de Poblet Fou centre de la baronia de la Pobla Tornesa
Marquet
Masia
Masia i antiga quadra del municipi del Pont de Suert, dins l’antic terme de Llesp (Alta Ribagorça), entre la Noguera Ribagorçana i la Noguera de Tor.
baronia d’Ur
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell d’Ur (Alta Cerdanya) i que al començament del segle XVI pertanyia als Còdol, que la posseïren fins a la Revolució Francesa.
Bibils
Nucli
Nucli del municipi de Bonansa (Alta Ribagorça), situat a 1.204 m d’altitud, prop del cim d’un turó a la dreta de la Valira de Castanesa.
L’església de Sant Genís era annexa de la parròquia de Casterner de Noals
coll d’Ares
Collada
Depressió de la serra de Montsec d’Ares (1 497 m alt.) per on passa l’antic camí i la carretera de Balaguer a l’Alta Ribagorça.
És termenal dels municipis d’Àger Noguera i Sant Esteve de la Sarga Pallars Jussà Al vessant meridional, prop del coll dins el terme d’Àger, hi havia, els s XII i XIII, un hospital a càrrec de religiosos hospitalers dit hospital d’Ares o de Sant Joan de Jerusalem
Alcosser
Despoblat
Despoblat del terme municipal d’Alberic (Ribera Alta), situat entre la séquia reial del Xúquer i aquest riu, prop de la confluència amb el riu d’Albaida.
La seva església depengué d’Alzira fins que en fou separada, juntament amb el seu annex de Gavarda, al final del segle XVI Els seus habitants eren moriscs el 1609, poc abans de l’expulsió d’aquests, era habitat per 165 famílies Fou repoblat amb dificultat i, a causa de les freqüents riuades del Xúquer i del riu d’Albaida i, també, de les destruccions de la guerra de Successió, quedà gairebé deshabitat al segle XVIII El poble fou destruït, finalment, per la riuada del 1864 Formà part de la baronia d’Alberic
el Gaidó
Massís muntanyós (481 m), al límit meridional del pla de l’Arc (Plana Alta), termenal dels municipis de Cabanes de l’Arc, Vilafamés i la Pobla Tornesa.
Forma el contrafort més septentrional de la serra del Desert de les Palmes, a la qual l’uneix el coll de Cabanes 305 m alt i la Maigmudella