Resultats de la cerca

Estudià a la Music School Settlement de Nova York i posteriorment ho feu al Conservatori de París Després de la Primera Guerra Mundial realitzà diverses gires per Europa 1918 i els EUA 1924 Parallelament a la seva tasca violinística, transcriví diferents obres cèlebres, que aprofità per a interpretar-les com a bisos al final dels seus recitals Es dedicà amb especial interès a la música del segle XX i li foren dedicades obres de Stravinsky - Concert per a violí 1931 i Duo Concertante - o Martinu, entre d’altres Publicà també algun manual de violí i treballs per a violí de l’època clàssica i…

Estudià al Conservatori de Lió, on es diplomà a tretze anys amb un primer premi Posteriorment es perfeccionà al Conservatori de París amb Pierre Nerini i, fora del conservatori, amb Nejmi Succari Durant els anys setanta fou guardonada en alguns dels concursos més importants del món Long-Thibaud 1973, Cajkovskij 1974, Reina Elisabet de Bèlgica 1976 i Concurs Internacional de Mont-real 1979 Ha estat violinista solista de la Nouvel Orchestre Philharmonique de Radio-France i ha aparegut en nombrosos concerts com a solista És professora del Conservatori de Ginebra des del 1993 Ha enregistrat obres…

Estudià música al conservatori de la seva ciutat natal, on debutà a l’Òpera de Rouen el 1962 amb els papers d’Amneris Aïda i Dalila Samsó i Dalila Actuà en diversos teatres de França, Bèlgica i Alemanya El 1970 es presentà a l’Òpera de París amb Don Carlo i més tard hi cantà La valquíria al costat de R Crespin Especialitzada en el repertori líric de R Wagner, J Strauss i L Janácek, participà amb èxit en el Festival de Bayreuth i també obtingué el reconeixement del públic i la crítica gràcies a les seves interpretacions operístiques al Metropolitan de Nova York

Estudià a Girona, a Alcalá 1515, a París i a Bolonya, on es doctorà en dret canònic i en teologia 1528 És considerat el restaurador de la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor d’arts, de teologia i de Sagrada Escriptura i rector en tres ocasions El 1560 founomenat abat de Vilabertran, i el 1562 assistí al concili de Trento Els seus estudis històrics i lexicogràfics sobre els textos originals grecs i hebreus de la Bíblia, que comparà amb la versió llatina de la Vulgata , restaren inèdits Els seus deixebles publicaren la seva composició en forma de drama clàssic In Canticum…

Estudià violí amb L Spohr i M Hauptmann a Kassel Després d’un període en què treballà a Riga, Sant Petersburg, París i Londres, s’establí a Berlín com a professor de composició Formà part dels cercles vinculats a la Nova Escola Alemanya i fou amic de F Liszt i Hans von Bülow A més del seu treball com a compositor -peces per a piano, lieder , òperes, etc-, desenvolupà una important activitat com a autor de llibres i escrits sobre temes de teoria i història de la música En destaquen Harmoniesystem 1860 i Die neue Harmonielehre im Streit mit der alten 'La nova doctrina harmònica enfrontada amb l…

Vers el 1830 deixà la feina d’assistent químic i el 1832 s’installà a la seva ciutat com a orguener Enginyà la manera de solucionar els problemes de la tracció mecànica, amb la ventallola articulada i l’aplicació de sistemes pneumàtics abans, Joseph Booth ja n’havia fet temptatives A París 1839 construí un mecanisme que porta el seu nom, la màquina Barker N’obtingué una patent francesa, i aviat fou adoptat per Cavaillé-Coll i després en tots els grans instruments Vers el 1860 s’interessà pel sistema de transmissió elèctrica El 1862 aconseguí una patent compartida amb Albert Pechard Retornà…

Installat a París, gràcies a la seva formació anterior com a constructor de clavicèmbals aviat es convertí en un dels primers fabricants de pianos de França El 1785 fundà la casa Érard Frères, i durant la Revolució Francesa n’obrí una filial a Londres, cosa que li permeté conèixer molt a fons la mecànica anglesa, que ell desenvolupà i perfeccionà en successives innovacions i millores Algunes de les seves patents, com l' agraffe i el double échappement del 1821, han passat a formar part integrant de la mecànica estàndard del piano modern També perfeccionà l’arpa, en la qual introduí el…

Cursà estudis secundaris i universitaris, que simultaniejà amb la seva formació musical a Alger, Niça, Grenoble i París El 1964 debutà com a director en una gira que el dugué per tot França Cinc anys més tard, guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Besançon Especialitzat en direcció d’òpera, del 1970 al 1972 dirigí a Dijon i després ho feu al Théâtre du Capitole de Tolosa 1972-79 El 1979 passà a dirigir la companyia Òpera del Nord, amb la qual exhumà obres oblidades d’autors romàntics francesos Parallelament, estrenà òperes d’autors contemporanis com T Nikiprowetzky Les noces d’…

Artista precoç, inicià els estudis de piano a set anys, a onze oferí el seu primer concert amb orquestra, i a catorze, el primer recital en solitari Entre el 1964 i el 1972 fou deixebla de Nathan Milstein al Conservatori de Moscou L’any 1964 fou premiada en el Concurs Internacional de Piano, Violí i Cant George Enescu, a Bucarest, el 1975 en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano, a París, i el 1965 al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Durant la seva joventut actuà a països de l’Europa oriental, com Rússia, la República Txeca, Romania, França i Àustria Des del 1978 resideix a Viena

Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on inicià la seva carrera concertística amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, dirigida per Eduard Toldrà Reprengué els estudis musicals a París, gràcies a una beca de l’Ajuntament de Barcelona, sota el mestratge de Lazare Lévi i Magda Tagliaferro A la ciutat francesa realitzà diverses gravacions per a la radiodifusió Després d’haver-se casat amb Frederic Mompou es dedicà a l’ensenyament al Conservatori Superior i a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que inicià una important tasca com a difusora de la música de Mompou…