Resultats de la cerca
Es mostren 15970 resultats
Sant Martí de la Morana
Poble
Poble (551 m alt.) del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), entre Gra i la Morana .
L’església Santa Maria depèn de la de Guissona El lloc és esmentat el 1099 la senyoria pertanyia a la collegiata de Guissona Al s XIX formà un municipi amb la quadra de Nial actualment del municipi de Guissona
Vilarnau
Història
Antiga domus o casa forta del municipi de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), a l’indret conegut modernament pel molí del Racó
.
Existia ja el 1196, que el bisbe autoritzà la construcció al seu costat d’una capella de Santa Maria, que es trobava en ruïnes el 1508 Fou reedificada poc després, i torna a constar com a ruïnosa el 1791
Colmenar de Oreja
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, al límit amb la província de Toledo.
El Tajo drena el S del terme Agricultura i ramaderia L’explotació de pedreres de pedra blanca i la terrisseria han estat activitats tradicionals Hi destaquen la plaça major porxada i l’església goticorenaixentista de Santa María la Mayor
Gràcia
Barri
Barri de Manlleu (Osona), a l’W del nucli urbà.
Sorgí amb la construcció d’habitatges protegits després de la inundació del 1940 És centrat per una plaça porticada, amb l’església parroquial Santa Maria i un casal de cultura, amb escoles, teatre i la Biblioteca Popular Mossèn Blancafort
Francesc Mulet
Cristianisme
Canonge de la seu de Manresa, doctorat en lleis.
Amb ocasió de la provisió d’una pabordia, fou assassinat pel pare d’un dels pretendents Una tradició, recollida en acta notarial seixanta anys després, diu que ressuscità per proclamar la seva fe en la Concepció Immaculada de Maria
marquesat de sa Cova
Història
Títol senyorial concedit el 1789 a Ignasi Ferrandell i Gual, regidor perpetu de Palma, Mallorca, més tard (1802) amb grandesa d’Espanya.
Morí sense successió 1804 i heretà el títol la seva neboda Maria Francesca de Vilallonga-Mir i Ferrandell , segona titular, que canvià 1806 la denominació per la de Casa Ferrandell Passà als Villalonga, als González-Valerio i als Maroto
Mestre d’Espinelves
Pintura
Nom donat a un pintor actiu a Catalunya a la segona meitat del s XII, autor d’un frontal romànic procedent d’Espinelves (avui al Museu Episcopal de Vic).
Considerat típic representant del corrent dit francobizantí, hom li atribueix, per similitud d’estil amb aquesta obra, els interessants murals d’un absis lateral de Santa Maria de Terrassa que representen l’encara recent martiri de Tomàs de Canterbury
Claude Balbastre
Música
Compositor francès, deixeble de Jean-Philippe Rameau, i organista de la catedral de Dijon (1748), de Saint-Roch (1756) i de Notre Dame (1760) de París.
Fou mestre de clavecí de Maria Antonieta És autor de dos Livres de pièces de clavecin 1748 i 1759, de Noëls formant quatre suites , per a orgue, i de quatre sonates per a clavecí, dos violins i un baix
Vicenç Borràs
Escultura
Escultor, veí de Figueres.
Vers el 1455 treballà a Vic, on hom li atribueix un Sant Miquel Museu Episcopal Intervingué en el retaule d’alabastre de l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries, en el tabernacle de la Mare de Déu
Francesc Cerdans Rufas
Altres esports nàutics
Pilot de motonàutica.
Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà durant la dècada de 1980 en classe off-shore Guanyà set Campionats d’Espanya 1983-89 i fou tercer en el Campionat del Món 1986 juntament amb Josep Maria Ferré