Resultats de la cerca
Es mostren 15970 resultats
Sant Pere d’Aguiló
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
Existia ja el 1152 i perdé l’autonomia al s XIV, que restà sotmesa a la de Santa Maria d'Aguiló Formà terme o quadra autònoma als s XIII i XIV Modernament es conegué per SantPere de les Roques
Sant Andreu de Socarrats
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), als vessants de la serra de Sant Miquel del Mont, a la dreta de la riera de Santa Margarida, afluent de la riera de Bianya.
La parròquia de Sant Andreu, romànica, fou consagrada el 1117 el primitiu edifici havia estat fundat el 953 Havia depès del monestir de Santa Maria de Ridaura S'independitzà i posteriorment esdevingué sufragània de la parròquia de Sant Joan les Fonts
Tartareu
Tartareu
© Fototeca.cat
Poble
Poble (538 m alt.) del municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera), a la capçalera del riu de Farfanya, en plena zona muntanyosa dels Aspres al peu de les restes del castell de Tartareu , pres el 1076-78 pel comte Ermengol IV d’Urgell als musulmans.
L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció la primitiva església, al castell, fou atorgada el 1083 a Santa Maria de Solsona Al s XVIII, el domini temporal i espiritual del lloc pertanyia al monestir de Bellpuig de les Avellanes
Cardet
Poble
Poble del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), a la dreta de la Noguera de Tor, a la vall de Boí, aigua amunt de l’estret de les Cabanasses.
La seva església parroquial dedicada a Santa Maria , és romànica del segle XI S'hi venera una imatge de la Mare de Déu de les Cabanasses, procedent de l’hostal de les Cabanasses La jurisdicció pertanyia al monestir de Lavaix
la Dòvia
La vall de la Dòvia amb la mola de Llaberia al fons (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Vall de la serra de Llaberia, d’uns 4 km de longitud, dirigida de S a N, limitada per les altes cingleres de les Moles (706 m), a l’W, i del Mont-redon (862 m), a l’E, dins el terme de Pratdip (Baix Camp).
El camí de Pratdip a Llaberia guanya la cinglera per la portella de la Dòvia La capçalera de la vall és anomenada el racó de la Dòvia El barranc de la Dòvia s’uneix al de Santa Maria sota Pratdip
castell de Coca
El castell de Coca
© Fototeca.cat
Castell
Fortificació del s XV, al municipi de Coca, a Castella i Lleó (Segòvia).
De planta quadrada, és construït amb aplicacions de ceràmica de tradició musulmana L’església de Santa Maria s XVI, d’estructura gòtica i renaixentista, conserva quatre esplèndids sepulcres de la família Fonseca, atribuïts a Domenico Fancelli i Bartolomé Ordóñez s XVI
Clariana
Poble
Poble del municipi d’Argençola (Anoia), a l’esquerra de la riera de Clariana , afluent, per la dreta, de l’Anoia, i que neix a la serra d’Aguiló (Santa Coloma de Queralt), passa per les Roques, Contrast i Clariana, i desemboca al seu col·lector prop de Jorba.
L’església parroquial Santa Maria és esmentada ja el 1002 com a pertanyent al monestir de Sant Cugat del Vallès, a l’igual del castell de Clariana , del qual romanen algunes restes Al s XIX formà un municipi amb la Goda
Cervera de Pisuerga
Municipi
Municipi de la província de Palència, Castella i Lleó, situat a l’alta vall del Pisuerga.
Hi ha agricultura i ramaderia, diversos embassaments amb centrals elèctriques i jaciments de coure i carbó Cal destacar l’església gòtica de Santa María del Castillo, la capella de Santa Ana, la plaça major porxada i les restes d’alguns castells
Iguaçú
L'Iguaçú i les seves cascades
Riu
Riu del Brasil, principal afluent del Paraná (1.320 km).
Neix a la Serra do Mar i desemboca a la confluència de les fronteres brasilera, argentina i paraguaiana, on forma unes grans cascades, la més alta de les quals Salto Grande de Santa Maria fa 70 m cascades d'Iguaçú
Fructuós Gelabert, fundador de la indústria cinematogràfica catalana, realitza la primera pel·lícula argumental a Barcelona i dos documentals
Fructuós Gelabert, fundador de la indústria cinematogràfica catalana, realitza la primera pellícula argumental a Barcelona, Baralla en un cafè i els documentals Sortida dels treballadors de la España Industrial i Sortida del públic de l’església de Santa Maria de Sants