Resultats de la cerca

Tenia la seu al convent de Santa Caterina Era un cercle tancat, mantenidor de la puresa del tomisme i format exclusivament per religiosos dominicans i per universitaris

Es difongué aviat per tot el món uns 400 000 membres en 95 estats l’any 1959 A Catalunya fou fundada el 1857 El primer president del consell central de Catalunya 1857-82 fou Ignasi Despujol, marquès de Palmerola, i el succeí Delfí Artós 1882-1903 El 1891 el consell central de Catalunya inicià la publicació anual de l' Almanaque de las Conferencias de San Vicente de Paúl El 1923 aquesta associació comprenia el consell central de Catalunya, resident a Barcelona, els consells particulars de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Vic, Sabadell i Manresa, i 98 conferències

Església de la comanda del Temple establerta l’any 1168 al nord i extramurs de la vila, en el paratge de la Timba o puig de la Cavalleria, nom aquest darrer que deriva d’aquesta casa Els hospitalers hi substituïren els templers, i l’any 1655, com els altres convents, fou destruït no en queden restes

Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà, quan aquest es desintegrà quedà en el castell d’Olost Fou sempre una capella dependent de la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies de l’església es remunten a l’any 1038 L’edifici actual correspon a una construcció dels segles XVII-XVIII i de l’anterior no sembla que n’hagi quedat cap vestigi

Fragment del foli 87v, amb una caplletra “T”, la millor del còdex amb tot un conjunt d’elements del màxim interès i entrellaçats, motius vegetals, caps de gos A la base, aguantant amb el llom el pal de la lletra, un mamífer amb el cos curvat G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 44, és el núm 44 del catàleg de Gudiol * correspon a un volum de 152 folis de 33,5×26 cm, escrit a dues columnes, en lletra Carolina molt correcta, amb rúbriques en vermell Ens trobem novament davant una producció autèntica de l’ scriptorium de Vic, amb una data exacta, 1064, i que es pot atribuir…

Fins ara, un únic document datat l’any 1076 testimonia l’existència de l’església de Castellnou de Bassella Consta, segons l’esmentada escriptura, que els marmessors de Dalmau i Ermessenda donaren per manament d’aquests a Santa Maria de la Seu, un alou al terme de la Clua, exceptuant tanmateix la tasca de la collita, la qual l’havien deixat als clergues de Sancti Simeonis perquè preguessin per les seves ànimes El lloc de Castell nou de Basella restava inclòs segons el fogatjament efectuat vers l’any 1381, dins la vegueria de Cervera, i era possessió del bisbe d’Urgell L’edifici actual, refet…