Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Poble Nou, s’especialitzà en braça Fou campiona de Catalunya de 100 i 200 m, campiona estatal per autonomies de 200 m 2000, campiona d’Espanya d’hivern de 200 m 2001 i rebaixà les millors marques catalanes i estatals de 16 anys de 100 i 200 m El 2002 passà al Centre Natació Mataró i canvià la braça per la prova combinada dels 400 m estils individual, en la qual tornà a ser campiona de Catalunya i campiona estatal per autonomies Participà en els Jocs Mediterranis 2001 i en la Copa FINA 2002 i totalitzà catorze actuacions internacionals en…

S’inicià amb el Club BMX Les Arenes L’any 1999 fitxà pel Team Foes i, un parell de temporades després, per l’Orange Espanya, amb el qual es proclamà subcampió d’Espanya de descens 2002 El 2003, a les files del Cortina Bikes, fou segon al Campionat de Catalunya i, l’any següent, guanyà el Gran Premi Marzocchi i una màniga de l’Obert d’Espanya de l’especialitat Entre el 2005 i el 2011 competí pel Vallnord-Commençal L’any 2008 guanyà el Campionat de Catalunya de 4-cros i fou segon al descens de Madeira El 2010 fou segon a l’Obert d’Espanya de descens

S’inicià com a nedadora al Club Natació Barcelona i aconseguí set Campionats de Catalunya i dos d’Espanya en diverses proves de categories inferiors El 2007 començà la pràctica del triatló Es proclamà campiona d’Espanya júnior de triatló 2009 i duatló 2010 i formà part de la selecció espanyola en totes les categories Aconseguí ser tercera al Campionat Iberoamericà 2011 El 2012, fou tercera al Fast Triatlon Arraial Brasil i fou seleccionada per al Campionat d’Europa absolut A Catalunya ha guanyat tres vegades el Triatló de la Vila 2009, 2011, 2012 En el Jocs…

Competí pel Centre Gimnàstic Barcelonès CGB i es proclamà campiona estatal juvenil 1973, 1974, 1975 i júnior 1976 en proves de tanques En categoria absoluta, fou set cops campiona de Catalunya de 100 m tanques 1975-79, 1981, 1982, una vegada de salt de llargada 1977 i dos de 4 × 100 m 1975, 1977, amb l’equip del CGB En els Campionats d’Espanya fou una vegada subcampiona 1981 i es classificà cinc vegades en tercera posició 1974, 1976, 1977, 1979, 1982 en els 100 m tanques, prova en la qual establí el rècord català 1982 En pista coberta guanyà el Campionat de Catalunya…

S’inicià amb l’equip de Federico Martín Bahamontes El 1961 fitxà per la Penya Solera i es proclamà campió d’Espanya i guanyador del Cinturó de Catalunya Fou professional del 1963 al 1967 La temporada del 1964-65 participà en la Volta a Catalunya amb el Picadero Damm, equip que dirigí 1965-68, abans de fer-se càrrec dels equips de l’Esport Ciclista Barcelona 1968-71 El 1973 participà en la creació de l’equip professional Transmallorca, posteriorment anomenat Novostil, i l’any 1980 passà a dirigir l’equip Kelme, amb seu a Barcelona, fins el 1992 Posteriorment es dedicà a tasques de comentarista…

S’inicià el 1964 i formà part del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG fins el 1971, que fitxà pel Futbol Club Barcelona Fou campió de Catalunya dels 100 m 1966, 1969, dels 200 m 1969 i dels 50 m 1970 Guanyà set vegades els relleus 4 × 100 m en els Campionats de Catalunya, quatre cops amb el GEiEG 1966, 1968, 1969, 1970 i tres amb el FC Barcelona 1972, 1974, 1975 Formà part de l’equip espanyol de relleus que millorà el rècord d’Espanya 40,20 s en la Copa d’Europa del 1970 Fou recordista català dels 100 m, 50 m i 60 m en pista coberta

Dissenyà el David, autocicle de fabricació nacional, que debutà el 5 d’abril de 1913 en la II Prova de Regularitat i Turisme i que, pilotat pel mateix Armangué, aconseguí la medalla de plata El 1916 fou el guanyador de la I Volta a Catalunya Motociclista en la categoria d’autocicles El 1917 guanyà la V Pujada als Brucs en la categoria turisme Morí el mateix any en un accident d’aviació El Reial Moto Club de Catalunya organitzà el I Trofeu Armangué d’autocicles en memòria seva Fou germà del pilot Frederic Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué…

Especialitzat en raid, s’inicià en la pràctica de l’hípica el 1998 Participà en competicions a partir del 2002 Aconseguí la medalla de plata per equips en els Campionats d’Europa 2007 i enla Copa de les Nacions 2008 D’altra banda, es proclamà campió 2008 i subcampió d’Espanya 2007 i guanyà la medalla d’or per equips en l’especialitat de 160 km 2008 Guanyà tres Campionats de Catalunya per equips 2001, 2002, 2008 i dos Campionats de Catalunya en l’especialitat de raid 120 km 2007, 2010 Formà part de la selecció espanyola que participà en els jocs eqüestres celebrats…

Membre de la secció d’esquí del Centre Excursionista de Catalunya CEC, fou pioner de l’escalada a Catalunya i realitzà diverses ascensions a l’estranger Els anys 1927 i 1928 es proclamà campió de la Cursa de Mig Fons a la Molina, organitzada pel CEC El 1929 escalà el Grande Ruine 3765 m, a França El 27 de novembre de 1932, juntament amb Lluís Estasen, Jofre Vila, Joan Roig, J Mas i Ernest Mullor, escalà el cim la Panxa del Bisbe Montserrat Participà en la Setmana Internacional d’Esquí de la Molina, el 1946 Entre els anys 1940 i 1959 destacà en diferents competicions…

Format al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB En l’especialitat de iol a dos, fou campió d’Espanya 1960 i dos cops de Catalunya 1960, 1962 En outrigger a dos, també fou dos cops campió de Catalunya 1960, 1962 En l’àmbit internacional, guanyà el Critèrium Internacional del riu Héraut i la Regata Internacional de Seta 1961, ambdues en quatre amb timoner En la mateixa modalitat, aconseguí el Trofeu Ciutat de Girona 1962 En deixar la competició, es dedicà a fer d’entrenador i d’assessor del RCMB, del qual formà part dels anomenats Mites del Rem grup de veterans de vuit…