Resultats de la cerca
Es mostren 13086 resultats
Habitat
Economia
Immobiliària catalana.
Fundada per Josep Maria Figueras, expresident de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i de la Fira de Barcelona, mort el 1994, avui és dirigida pel seu fill Bruno Figueras El 2006 adquirí la divisió immobiliària de Ferrovial Aquesta operació multiplicà per cinc el volum de l’empresa, la qual el 2008 presentà concurs de creditors amb un passiu de 2 300 milions d’euros
Therese Moser
Literatura
Traductora austríaca.
Doctorada amb una tesi sobre la poesia social del darrer franquisme, visqué des del 1998 a Catalunya Traduí a l’alemany nombrosos autors catalans, entre els quals Carme Riera, Maria Mercè Marçal, Maria Barbal, Maria Àngels Anglada, Blai Bonet, Salvador Dalí, Josep Pla, Miquel de Palol i Manuel Vázquez Montalbán, i feu versions al català d’obres de Lutz Hübner, Falk Richter, George Tabori, Werner Schwab i Heiner Müller
marquesat de Tamarit
Història
Títol concedit el 1681 al doctor en lleis de Reus establert a Tarragona Francesc de Montserrat-Vives i Oriol (Reus 1617 — Barcelona 1688), baró d’Altafulla i de Ribelles, governador de Tarragona.
Per mort 1718 sense fills de la seva filla, la segona marquesa, el títol passà a una altra branca de la família, que el posseí fins el 1794, que, per enllaç, passà als Suelves, que en les primeres generacions es cognomenaren Montserrat-Suelves Entre aquests cal destacar el vuitè marquès Antoni de Montserrat de Suelves i d'Ustáriz , i el seu nebot i successor Josep de Montserrat-Suelves i de Montagut
El Món
Setmanari
Setmanari d’informació general en català que aparegué el 1981.
Editat per Publicacions El Món SA, en fou el primer director Lluís Bassets i Sánchez, el qual substituí el 1982 Enric Bastardes i Porcel Posteriorment en foren directors Toni Rodríguez Pujol el 1983, Josep Sarret el 1985, Joan Barril el 1985 i Antoni Puig el 1987 Revista d’informació general amb atenció prioritària a la vida política, social i cultural catalanes, deixà de publicar-se a l’octubre del 1988
Ignasi Campcerver
Filosofia
Matemàtiques
Humanista, cosmògraf i matemàtic.
Jesuïta, ensenyà a Girona, Calataiud, Bilbao i Barcelona, i es relacionà amb el cercle cerverí de Josep Finestres A l’expulsió dels jesuïtes, s’establí a Itàlia, on publicà Cosmografia fisico-storica e stato presente del mondo Ferrara, 1785 i el primer volum d’una Bibliotheca mathematica Ferrara, 1789, de la qual ja en tenia escrits cinc més També deixà manuscrit un Proyecto de historia natural y civil de Cataluña 1791
Antoni Riba i Bracons
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i gravador.
Fill d’Antoni Riba i Garcia Gairebé autodidacte com a dibuixant, fou deixeble del gravador Josep Torner i Fornés a l’Institut de les Arts del Llibre, on seria professor des del 1939 Exposà a Barcelona des del 1923 i a l’Havana 1929 Participà en diverses collectives a l’estranger Guanyà el primer premi dels Amics del Gravat de Barcelona 1936 Com a dibuixant collaborà en diverses publicacions
Joaquim Brangulí i Claramunt

Joaquim Brangulí i Claramunt
© Fototeca.cat
Fotografia
Fotògraf.
Fill del reporter Josep Brangulí i Soler , que fou un dels pioners en aquesta activitat a Catalunya Abans de la guerra civil de 1936-39 collaborà en diverses publicacions, principalment “L’Instant”, i després a “Diario de Barcelona” S'ocupà de camps molt diversos però excellí particularment en l’esportiu El seu germà Xavier Brangulí i Claramunt Barcelona 1918-1986 desenvolupà una activitat anàloga a “El Noticiero Universal”
Santa Magdalena de Gombrèn
Art romànic
L’església parroquial de Santa Magdalena de Gombrèn és un edifici del segle XVIII, projectat l’any 1718 per Josep Morató i construït entre 1724 i 1734, que substitueix una església anterior, que existia ja l’any 1400, i al qual possiblement fa referència la fundació d’una capellania de Santa Maria de Gombrèn l’any 1108, i que el 1695 rebia la parròquia de Sant Pere de Mogrony
Antoni Lupresti i Fernando
Música
Compositor i violoncel·lista català.
Estudià al Conservatori del Liceu, i fou violoncel solista a l’orquestra d’aquest teatre Exercí també com a professor de solfeig Alhora, treballà com a violoncel a la capella de música de Sant Pere de les Puelles, a Barcelona Juntament amb Josep Rafael Carreras , compongué l’oratori Sortint d’Egipte , sobre text de J Verdaguer És autor d’obres religioses, una quinzena de les quals foren publicades per Budó
Eusebi Guiteras i Guiu
Música
Compositor català.
Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Exercí com a director de la banda de la Casa de la Caritat de Barcelona És autor d’obres simfòniques i corals, i sobretot de sardanes, de les quals se’n coneixen una vintena Cal destacar-ne L’aplec de la sardana , Aplec de Farners , La platja de Riells , La torre de Montgó , Flor nevada i la sardana revessa Endevina endevineta 1907