Resultats de la cerca

Estudià a París i a Friburg de Brisgòvia Des del 1975 és catedràtic de filosofia política a la Sorbona Dedicà els primers anys de la seva activitat universitària a l’obra de Ramon Llull La philosophie de l’amour chez Raymond Lulle , 1974 i contribuí a modernitzar-ne la lectura L’estudi del destí del lullisme el conduí a examinar texts fonamentals de la inquisició i a polemitzar amb els partidaris d’una lectura “hispànica” del tribunal que minimitza el paper del pontificat romà Nicolau Eymerich Les manuel des inquisiteurs , 1973 Le dictionnaire des inquisiteurs, Valence 1494, 1981 En el…

Cursà la carrera d’advocat a València i estudis artístics a l’escola de Llotja, de Barcelona, i amb el pintor Antoni Ferran, a València Realitzà una sèrie de sis quadres de la vida de sant Elies, per al convent dels carmelitans de Barcelona, destruït el 1835, i un retaule de la Soledat, del monestir de Santa Clara de Manresa Autor de Curso completo de diseño y pintura en sus tres principales ramos de óleo, temple y fresco Barcelona, 1837

Format a la Llotja de Barcelona, amplià estudis a París Participà en les exposicions internacionals de belles arts de Barcelona del 1907 i el 1911, i obtingué en aquesta una primera medalla per l’escultura L’alba Residí un quant temps a l’Argentina i a París, on es dedicà preferentment a la pintura, hom diu que dins tendències d’avantguarda Novament a Catalunya, residí als Hostalets de Pierola Anoia, exposà a la Sala Parés de Barcelona 1935 i concorregué, enquadrat en el Saló de Montjuïc, a les exposicions de primavera de Barcelona del 1935 i el 1936 amb temes de paisatge de factura…

Estudià als seminaris de Solsona i Vic i fou ordenat prevere el 1902 Nomenat conservador del museu diocesà de Solsona 1905, hi creà una secció de prehistòria, i del 1915 al 1925 dugué a terme una intensa labor d’excavacions prehistòriques al Solsonès El coneixement actual de la prehistòria de la comarca i els materials arqueològics del museu deriven bàsicament dels seus treballs, que resumí en dos llibres, El vas campaniforme a Catalunya 1923 i La civilització megalítica a Catalunya 1927 També excavà altres jaciments poblats ibèrics, com el Vilaró d’Olius o el Castellvell de Solsona, i…

Féu el batxillerat i les carreres de dret i filosofia i lletres a Barcelona El 1910 fou nomenat catedràtic de psicologia, lògica, ètica i dret a l’institut de segon ensenyament d’Almeria i aquell mateix any, fou, també, nomenat catedràtic de lògica a Santiago de Compostella Des del 1913 ocupà la càtedra d’història de la filosofia a la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona, on portà a terme una gran tasca en el camp de l’ensenyament i de l’organització acadèmica Proclamada la Segona República, fou degà de la facultat de lletres i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona 1931…

Dominicà 1420 al convent de Sant Pere Màrtir de Manresa, el 1436 es traslladà a Castres, on tingué una gran anomenada com a predicador i miracler Rebé culte com a beat a la catedral de Castres i a la seu de Manresa

Doctor en lleis, oïdor de la reial audiència de Catalunya i assessor de la lloctinència del Principat Fill de Lluís de Peguera i de Vilanova És autor de Liber questionum criminalium in actu practico frecuentium et maxime conducibilium 1585, 1605, 1611, Venècia 1608, Torí 1612, sobre dret penal i procediment criminal, Praxis criminalis et civilis 1603, reeditat el 1649 amb addicions d’Acaci de Ripoll, sobre procediments criminal i civil, important sobretot per la part que tracta de la justícia, missió dels governants, qualitats i deures del jutge i d’interès històric quant al…

Collaborà amb Domènech i Montaner a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 La seva activitat professional es desenvolupà principalment a Manresa, d’on fou arquitecte municipal des del 1891 En 1899-1910 construí, dintre el corrent modernista, el casino, l’escorxador, l’asil d’infants orfes i les cases Torrents, Lluvià i Torra Organitzà el cos de bombers i dirigí l’escola d’arts i oficis

Vicecanceller de Jaume II i canonge de Vic Comentà els Usatges i escriví An violaria et censualia sunt honesta i, amb d’altres collaboradors, Consualia juris

Fou professor de dret romà a la Universitat de Barcelona, assessor togat del tribunal de la capitania general, assessor del mestre racional, membre de la sala tercera del consell reial, jutge del reial consell en matèria criminal, fiscal de l’audiència i consultor del tribunal del Sant Ofici El 1704, contra les instruccions del virrei borbònic, sostingué en un dictamen el dret al secret de les sessions del Consell de Cent El 1706, trobant-se a Madrid, fou empresonat per ordre de Felip V fou traslladat a Pamplona per complir-hi reclusió perpètua, on morí Posà al dia i illustrà amb comentaris i…