Resultats de la cerca

Fou catedràtic a la Universitat Gregoriana de Roma És autor de Disquisitiones scholastico-dogmaticae 1888-95

Director de l’Orfeó de Manresa, collaborà amb Raquel Meller i Lola Membrives A partir del 1913 s’installà a Buenos Aires, on compongué tangos molt cèlebres

Collaborà a La Tralla  i a Lluita Escriví Alegria i companyia 1910, una adaptació de La dama de les camèlies i feu traduccions Emprà sovint el pseudònim d’ Andreu Mauri

Començà publicant treballs a L’Infantil  —on creà el personatge “Ramon"— i posteriorment a Patufet , Diario de Barcelona , Barrabás  i El Papus  —sovint juntament amb Oscar— Fou un dels principals collaboradors de El Jueves

Estudià al seminari de Vic, i filosofia i lletres a Barcelona Fou comissari general de Quito És autor d’obres piadoses, històriques i filosòfiques i de molts articles en periòdics i revistes del Perú, entre les quals una Historia del hombre primitivo Nova York, 1893 i Sobre el uso del verbo en el Ecuador 1898

Fill de Guifré de Balsareny i d’Emma Ingilberga de Besora Fou canonge de Vic des del 1031, i ardiaca Habitava a Vic amb la seva tia Ingilberga, darrera abadessa de Sant Joan, germanastra del bisbe Oliba A la mort d’aquest 1046, fou elegit bisbe de Vic Heretà del seu germà Bernat el castell de Balsareny Fou un gran amic de la casa comtal, i en particular de la comtessa Ermessenda, de la qual fou conseller i almoiner Tingué algun temps els béns de la senescalia i, entre altres actuacions polítiques, formà part del tribunal que jutjà la rebellió de Mir Geribert el 1052 Anà a Roma, proclamà una…

Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i començà conreant la poesia Publicà composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys seixanta Dedicat a tasques editorials, fou cofundador 1975 i director 1975-2001 de les edicions La Magrana Fou secretari i president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana El 1980 publicà el volum Per la llengua Llengua i cultura als Països Catalans 1939-1977 , on aplega la documentació més important referent a la llengua durant el franquisme Dedicat a estudiar la figura de Carles Riba  i la seva voluminosa correspondència, n…

Orfe de mare, es traslladà a viure amb el seu oncle, Ignasi Puigcercós, que l’inicià en l’art culinari Treballà a diferents fondes de Catalunya i, a divuit anys, a Madrid i, posteriorment, a París i a Londres, on fou alumne del prestigiós xef Auguste Escouffier Retornà a Madrid, on creà la primera acadèmia de cuina de l’estat, i fundà la revista El gorro blanco 1906 Retirat aviat de la professió, s’installà a Barcelona i escriví el seu saber culinari en nombroses obres, la reedició d’algunes de les quals ha estat promoguda posteriorment a la seva mort per l’entitat Arxiu Gastronòmic Ignasi…

Vida i obra Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona UB, on fou deixeble de Jordi Rubió i Balaguer, es llicencià també en dret Fou catedràtic de llengua i literatura a la Universitat de Barcelona i professor de literatura castellana a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona Després de la guerra, no li permeteren continuar la docència universitària, però reingressà a la seva càtedra de literatura de l’Institut Jaume Balmes El 1939 fou nomenat primer director de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Fou membre destacat del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i…

Nebot d’ Eulogi Despujol i Dusay , participà en la guerra de les Filipines 1898 i del Marroc 1921, on fou cap d’estat major prengué part en la retirada de Xauen i en el desembarcament d’Alhucemas Fou governador militar de Girona i de Barcelona 1927, i governador civil de Barcelona 1930 en caure la Dictadura Ascendí a tinent general i fou nomenat capità general de Catalunya 1930, càrrec que, proclamada la República 1931, resignà en el general López Ochoa Es retirà de l’exèrcit el 1932 amb la llei Azaña, i el 1936 s’adherí al moviment militar