Resultats de la cerca

Situada a la confluència del torrent Crostolo amb el Po, és un mercat agrícola i ramader És seu episcopal Adscrit a Reggio de l’Emília 781-864 i, després de diversos canvis, a Parma 1304-47 i 1402-06 i Milà 1347-1402 fou independent fins el 1428 erigida en comtat —i posteriorment 1621 en ducat—, el 1539 fou adquirida per Ferran Gonzaga mort el 1557, virrei de Sicília i governador de Milà 1546 El 1746 passà a Àustria unida al ducat de Màntua i el 1748 als ducs de Parma El 1816 passà a Maria Lluïsa d’Àustria i el 1848 al duc de Mòdena, Francesc IV El 1861 fou annexada al Piemont…

Absolutista, fou, segons sembla, l’autor del Manifiesto de los Persas , que encapçalà amb la seva signatura Anà a València a dur-lo a Ferran VII, que el premià amb el marquesat de Mataflorida El 1819 fou ministre de gràcia i justícia Destituït pels liberals 1820, s’exilià a França, on reuní recursos i, juntament amb Jaume Creus i Martí i el baró d’Eroles, s’apoderà de la Seu d’Urgell 1822 i hi creà la regència d’Urgell Es posà en contacte amb els membres de la Santa Aliança, reunits al congrés de Verona, i demanà llur intervenció per a restablir l’absolutisme En caure la Seu d’…

Fou catedràtic de patologia mèdica Saragossa, obstetrícia Granada i, a València, de fisiologia i patologia 1887-1908 Perdé la càtedra pel fet d’haver promogut una vaga d’estudiants i haver criticat l’escassa dotació econòmica de l’ensenyament fou empresonat per aquests fets Fou rector de la Universitat de València 1893 i 1897 Durant l’epidèmia de còlera del 1885 s’enfrontà a Jaume Ferran i combaté la seva vacuna La cuestión Ferrán , 1885 Publicà també Tratado de la pulmonía infecciosa i Patogenia y tratamiento del cólera , malaltia a la qual aplicà 1890 un sistema que defensà a…

Fill d’Alfons V, el qual succeí sota el govern de la seva madrastra Urraca Quan Sanç de Navarra ocupà el comtat de Castella 1029 s’apoderà també de les comarques lleoneses entre el Cea i el Pisuerga, però arribà a un acord amb Beremund III mitjançant el matrimoni de la germana d’aquest, Sança, amb Ferran, fill del navarrès Sanç, però, inicià una nova ofensiva i s’emparà d’Astorga, Zamora i la ciutat de Lleó 1034 Tanmateix, Beremund III recuperà la capital 1035, i Sanç hagué de retirar-se més enllà del Cea Ferran I de Castella prosseguí el litigi per les comarques…

Fill de Ferran II de Lleó i d’Urraca de Portugal En les vicissituds de la lluita contra Castella s’alià amb els almohades i també amb Aragó i Portugal tractat d’Osca, 1191 Anys després, però, el seu regne fou envaït per Pere I de Catalunya-Aragó i Alfons VIII de Castella momentàniament, posà fi al conflicte el casament de la filla del rei castellà, Berenguera, amb el rei lleonès 1197 D’aquest matrimoni nasqué Ferran III, que succeí el seu pare malgrat la designació de les seves germanes com a hereves, una d’elles en tractes de matrimoni amb Jaume I de Catalunya-Aragó…

Pertanyia a l’estament ciutadà barceloní Entre el 1480 i el 1491 exercí diverses vegades de jurat de Barcelona i d’advocat agregat de la ciutat Era, juntament amb Jaume Destorrent, cap del monopoli de l’abastament de carn de Barcelona, i succeí aquest com a advocat de la generalitat Fidel collaborador de Ferran II, entrà a formar part de l’aristocràcia burocràtica constituïda al voltant del rei el 1491 fou nomenat lloctinent de Mallorca regent de la cancelleria de Catalunya 1491-94, passà el 1494 a ésser-ho del consell suprem d’Aragó, càrrec que exercí fins a la seva mort 1504…

Duc de Santa Fe Fou nomenat ministre de guerra per Carles IV 1793 i virrei de Nova Espanya 1798-1800 Retornat a la península Ibèrica, fou ministre d’hisenda de Ferran VII 1808 i membre de la junta provisional que Ferran VII deixà en marxar cap a Baiona 1808 fou reclamat per Napoleó a Baiona i designat president de l’assemblea de notables que promulgà l’estatut de Baiona Sota Josep I detingué les carteres d’Índies i de Cultes, i esdevingué el seu home de confiança, fins al punt de presidir el consell en la seva absència abril-juliol 1811 Influí, en qualitat d’…

Primer duc de Cardona Joan Ramon Folc IV de Cardona i primer marquès de Pallars 1491-1513, vescomte de Vilamur, gran conestable i almirall d’Aragó, comanador de Barcelona a l’orde de Sant Joan, fill de Joan Ramon Folc III i de Joana d’Urgell A 16 anys fou un dels defensors del príncep Ferran i la reina Joana a la força de Girona 1462 La seva joventut transcorregué en la guerra civil lluitant al costat del seu pare i del príncep Ferran de Girona El 1467, mort Bernat Joan de Cabrera, li fou donada la conestablia de la corona El mateix any entroncà amb la família…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Fair Play Produccions Maria Teresa Fontanet, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1994 de Ferran Torrent GUIÓ FBellmunt, FTorrent FOTOGRAFIA Javier Salmones Eastmancolor, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Belart MUNTATGE Nico Baixas MÚSICA Manel Camp SO Joan Vidal INTERPRETACIÓ Santiago Ramos Tomàs, Juli Mira Ramonet, Lluís Ferrer Ferran, Jordi Esteban Pepín, Montse Guallar Elisa, Mercè Lleixà la mare, Màgic Andreu Tono, Joan Crosas Manolo, Alfred Lucchetti l’alcalde, Jesús Bonilla el caporal, Saturnino García ESTRENA Barcelona en català i Madrid,…

Succeí el seu cosí Joan de Vilamarí com a cap del llinatge i com a almirall i capità general de l’armada En vida de Joan, havia collaborat en la lluita contra els turcs, a la costa d’Egipte i a Rodes Obtingué el feu de Bosa, a Sardenya, que havia estat del dit cosí Joan 1479 més tard li fou donat en alou 1488, i adquirí, també a l’illa, la comarca d’Opia Atacada Òtranto pels turcs, hi fou enviat en ajut de Ferran I de Nàpols 1480, i al seu servei lluità després contra Venècia 1483 Fou nomenat formalment capità general de l’armada per a tots els regnes de la corona…