Resultats de la cerca

Fou mestre de la capella de la seu de Girona És autor de motets, com el Tota pulchra , a 5 veus, de salms, com Cantate Domino , a 8 veus, de lamentacions, com De lamentatione Jeremiae prophetae , a 4 veus, i del responsori In festo Nativitatis Domini , representació dramàtica per a Nadal, per a solo, 3, 4 i 7 veus, sobre text llatí i català

Féu estudis a Girona i a Montpeller Entrà al convent dominicà de Girona, d’on fou lector de lògica, però renuncià el càrrec i es retirà a fer penitència i vida eremítica a la cova de Marsella reclamat al convent a causa de la manca de salut, es retirà de nou en una cova propera a Girona, on es lliurà a grans mortificacions fins a la mort, després de la qual fou venerat com a sant i beatificat per Innocenci XIII La seva festa se celebra el 25 de setembre

Estudià al seminari de València, fou ordenat el 1889 Des del 1887 era professor auxiliar de llatí del seminari, i després ho fou de diferents branques de filosofia Feu el doctorat en dret canònic a la Universitat de València, d’on més tard fou professor i vicecanceller, i el 1901 fou nomenat canonge magistral de València per oposició Ja bisbe de Girona, el 1928 decretà la moderna divisió d’arxiprestats de la diòcesi És autor de molts treballs en llatí, català i castellà, com el manual De ratione linguae latinae addiscendae 1896, un Manual de prelados 1924 i altres obres i cartes pastorals

Debutà com a fiscorn de la cobla Joventut Agullanense Vers el 1914 es traslladà a Barcelona Debutà el 1921 com a compositor de sardanes amb L’aplec de joventut Seguiren Cantant la festa, Noies martinenques, Batecs del cor, Refilets de l’avi , fins a uns dos centenars de títols, sardanes directes i senzilles Compongué també Noies palamosines , per a 10 cobles, música religiosa, cuplets, himnes i obres líriques, etc

És probable que influís en el decret reial del 1446 que erigí la Universitat de Girona, de la qual ell fou també professor de teologia

D’origen llenguadocià, consta com a notari, director de l’escola catedral i canonge de Barcelona 1109-17 signava “doctor”, “mestre” i “gramàtic”, títols que indiquen prou la consideració en què era tingut Després apareix, des del 1121, a Girona exercint les mateixes funcions docents i canòniques que abans havia dut a terme a Barcelona Acompanyà, sembla, el bisbe de Barcelona, Ramon Guillem, a la cort francesa el 1109 i a Eivissa i a Mallorca, per la conquesta, en 1114-15, on morí el bisbe El 1116 anà per mar amb el comte Ramon Berenguer III a Pisa i Gènova temorós d’una emboscada de l’…

Durant l’ocupació napoleònica cooperà amb el nou govern i féu diverses pastorals recomanant als seus feligresos l’acceptació d’aquest

Després d’unes primeres exposicions collectives, el 1968 guanyà el Premi Especial de la Direcció General de Belles Arts dins del Premi Internacional de Tossa El 1970 feu les primeres exposicions individuals a Tossa i a Girona i, els anys següents, exposà també a Barcelona i a Madrid Quatre anys després guanyà el primer premi i la Medalla d’Or de la Diputació de Girona Després d’una estada al centre Les Fusains de París 1977-79, s’inicià en l’escultura en marbre a Carrara Itàlia, i el 1977 inicià el tema Corcs , que tindria una gran importància en la seva trajectòria L’any 1983 feu la primera…

Estudià peritatge mercantil de professió i començà treballant a l’empresa familiar Pastes Hostench, que posteriorment dirigí fins a la jubilació El 1962 fundà l’empresa de transports TISA, del consell d’administració de la qual fou president Fou també gerent d’Aigües de Banyoles SA El 1975 fou elegit membre del ple de la Cambra de Comerç de Girona, de la qual fou vicepresident del 1976 al 1991 Aquest any en fou elegit president, càrrec que renovà per tres mandats consecutius fins el 2006, any en què es retirà Com a màxim representant de l’entitat, creà el Girona Convention Bureau 1992 i donà…

Projectà la casa Torrent 1843 a Girona, així com les de Foixà, Contreras 1844, Torrent —al pont Major— 1845, Prat 1847, etc Feu obres al Collegi Tridentí 1851 Progressista, participà en el pronunciament del 1840, però aviat derivà cap a posicions moderades Fou propietari, administrador i membre de la junta fundacional de la SA La Gerundense per a la fabricació de paper Polemitzà amb l’arquitecte municipal Bru Barnoya i Xiberta