Resultats de la cerca

Competí pel Club Esportiu Mediterrani i el Club Natació Barcelona Fou set vegades campió de Catalunya de trampolí de 3 m 1942-48, les tres primeres amb el Mediterrani, i quatre vegades de palanca de 10 m 1944, 1945, 1946, 1948 En l’àmbit estatal, assolí cinc títols des del trampolí 1942, 1944, 1945, 1946, 1948 i sis des de la palanca 1942, 1944-48 El 1953 introduí la natació sincronitzada a Barcelona amb el nom de ballet aquàtic , amb motiu de la inauguració de les piscines que la seva empresa Olimpia construí Més endavant fundà la Societat Atlètica Barcelona, amb les seccions de natació i…

Presidí la Federació Catalana d’Esquí 1957-66 i la Federació Catalana d’Esports d’Hivern 1964-67 i fou vicepresident de la Federació Espanyola d’Esquí 1967 Fundà i presidí la Federació Espanyola de Bobsleigh 1969-70 Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu de la Delegación Nacional de Educación y Deportes 1963 Fou directiu del Futbol Club Barcelona, del Club Alpí Núria i del Reial Automòbil Club de Catalunya

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, practicà l’esquí i l’escalada durant la dècada de 1930 Presidí la secció de Muntanya 1942 i la Comissió de Refugis anys setanta, i fou tresorer de l’entitat 1959-76, que li concedí la medalla d’argent del Centenari del CEC 1976 Collaborà en la revista Muntanya , i publicà llibres sobre botànica En morir fou creat el Centre d’Estudis Botànics Ramon Pujol i Alsina

Davanter centre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-71 procedent del Real Valladolid La temporada 1964-65 anà cedit a l’Osasuna Jugà un total de 339 partits amb el Barça, 145 dels quals a la Lliga, i marcà 168 gols Fou capità diverses temporades i conquerí tres títols de Copa 1963, 1968, 1970 i la Copa de Fires 1966 Posteriorment, jugà al Centre d’Esports Sabadell 1971-75, la primera temporada a primera divisió, jugant 126 partits abans de retirar-se Internacional absolut en tres ocasions, també formà part de la selecció de Catalunya en quatre partits entre el 1966 i el 1973

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-67 procedent del Racing de Santander Amb el Barça jugà 212 partits, 107 dels quals a la Lliga, marcà 55 gols i destacà com a extrem dret Passà al Centre d’Esports Sabadell 1967-70, on jugà 56 partits més a primera divisió i marcà 5 gols Guanyà la Copa del Generalísimo 1963 i la Copa de Fires 1966 El 1964 disputà un partit amb la selecció espanyola 1969 Rebé el premi UNESCO al joc net Després de la seva mort, la federació espanyola instituí el Premi a l’Esportivitat amb el seu nom

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, durant la dècada de 1930 formà cordada amb Albert Casanelles i realitzà primeres ascensions a Montserrat i els Pirineus, a més d’ascensions als Alps, com el mont Cerví 1934 El 1933 escalà la canal del pollegó inferior del Pedraforca i feu la primera travessa de la cresta Peiraforca-Roc Colom Realitzà la primera hivernal al Roc Colom 1934 i als Encantats 1935, també amb Josep Romeu Creà les Milícies Alpines en resposta a la revolta feixista de l’estiu del 1936 i s’incorporà al Regiment Pirinenc núm 1 de Catalunya Morí en el marc de la batalla…

S’inicià a l’Sporting Boxing Club a través del mànager Pepe Comas i formà part del Catalunya Atlètic Club Es proclamà campió de Catalunya 1923, 1924 i d’Espanya 1924 de boxa amateur en la categoria de pes mosca Participà en els Jocs Olímpics de París 1924 El 1925 passà al camp del professionalisme i competí en les categories de pes gall i ploma El 1934 abandonà l’alta competició, però continuà participant en exhibicions fins que amb l’esclat de la Guerra Civil s’exilià a França

Establerta a Barcelona, fou una de les precursores del futbol femení a Catalunya Començà la seva trajectòria el 1971 jugant com a migcampista amb la Gramenet Passà a la Unió Esportiva Sant Andreu i posteriorment fundà el FF Catalunya, equip que capitanejà fins a la seva mort

Jugà 40 partits amb el Futbol Club Barcelona 1900-03 i es proclamà campió de la Copa Macaya 1902 i la Copa Barcelona 1903 Més tard es convertí en el president més efímer de la història del Barça, de l’11 de novembre de 1908 al 2 de desembre, quan dimití El succeí Joan Gamper

Davanter centre, després de jugar dues temporades al Júpiter 1942-44 fitxà pel Futbol Club Barcelona Després de jugar un any en l’equip filial, l’Espanya Industrial, debutà a primera divisió al març del 1946 Tot i això, la competència amb Martín, Escolà i César tan sols li permeteren jugar tretze partits en tres temporades 1945-48 Fou campió de Lliga i guanyà la Copa Eva Duarte en aquesta darrera temporada, i la Copa d’Or el 1945 Posteriorment, passà pel Centre d’Esports Sabadell 1948-50 i pel RCD Espanyol 1951-53, on disputà vint-i-dos partits, i marcà tretze gols Finalment, tornà al…