Resultats de la cerca
Es mostren 3680 resultats
Joseph Gungl
Música
Director de banda i compositor hongarès.
Estudià música a Buda amb Semann Començà la seva carrera el 1834 com a oboista, i posteriorment fou director de la banda del quart regiment d’artilleria austríac, amb la qual viatjà fent concerts per Alemanya El 1843 fundà la seva pròpia banda a Berlín i realitzà gires per Europa, Rússia i els EUA 1849, on compongué el seu famós vals Träume auf dem Ozean 'Somnis sobre l’oceà' El 1858 esdevingué mestre de capella de l’emperador Francesc Josep a Viena El 1864 fundà una orquestra a Munic que dissolgué el 1870 A partir de llavors treballà com a director convidat Com a compositor fou…
Ramon Gil
Música
Compositor, organista i director català.
Estudià al monestir de Montserrat, segons B Saldoni, del 1826 al 1831 Després fou organista dels convents dels franciscans i dels trinitaris a Vilafranca del Penedès El 1838 apareix com a professor de solfeig al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona -llavors Liceo de Montesión- i des del 1847 fou auxiliar de Marià Obiols en les tasques de direcció de l’orquestra del recentment creat Gran Teatre del Liceu Alguns anys més tard consta com a membre del Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès, on, des de l’any 1854, fou director de l’ensenyament musical També hi ha constància…
José António Carlos de Seixas
Música
Organista i compositor portuguès.
Fou organista de la catedral de Coïmbra, com a successor del seu mestre Francisco Vaz Pels volts del 1720 ocupà el càrrec d’organista de la catedral de Lisboa i més tard fou nomenat vicemestre de capella de la cort portuguesa, institució dirigida llavors per D Scarlatti De la seva producció cal destacar les sonates per a clavicèmbal en un sol moviment i les obres per a orquestra Les primeres, tot i prendre el model binari de les obres de D Scarlatti, mostren una tendència cap a una estructura temàticament tripartida de tall clarament preclàssic Pel que fa a les obres orquestrals…
Bernardo Sabadini
Música
Compositor i organista italià.
Des de l’any 1681 era organista a la cort de Parma i a partir del 1689 en fou mestre de capella Fou també organista i mestre de capella a l’església ducal de Santa Maria della Steccata Com a compositor de la cort era responsable d’organitzar les representacions operístiques, que tenien lloc al Novissimo Teatro Ducale de Parma i al Nuovo Teatro Ducale de Piacenza, llavors part del ducat de Parma Els llibrets de les seves òperes són de poetes de la cort, com ara Lotto Lotti, Aurelio Aureli i Giovanni Tamagni Treballà amb l’escenògraf Ferdinando Galli Les seves produccions, luxoses…
Pedro Valenzuela
Música
Compositor italià d’origen espanyol, actiu entre el 1569 i el 1579.
La primera dada coneguda sobre la biografia d’aquest autor el situa vers l’any 1569 a Verona, on exercia com a mestre de l’Accademia Filarmonica, amb l’obligació d’interpretar música durant les cerimònies, així com d’impartir classes als membres de l’entitat Al desembre d’aquell mateix any renuncià la seva plaça El 1577 figurava com a cantor a la basílica de Sant Marc de Venècia, sota la direcció de Gioseffo Zarlino En aquesta ciutat publicà un llibre de madrigals a cinc, sis i vuit veus a partir de textos de F Petrarca, L Ariosto, G Parabosco i d’altres Madrigali, libro primo Venècia, 1578 L…
Jacinto Guerrero y Torres
Música
Compositor castellà.
Es formà a l’Escolania de la catedral de Toledo, dirigida llavors per Lluís Ferré Domènec, i posteriorment estudià al Conservatori de Madrid amb Benito Laparro i Conrado del Campo Finalitzats els estudis, ingressà com a violinista a l’orquestra del Teatro Apolo de Madrid La seva primera estrena no arribà fins el 1921 amb la presentació de La Alsaciana al Teatre Tívoli de Barcelona Fou amb aquest títol que J Guerrero inicià una destacada trajectòria com a compositor de sarsueles, per la qual cosa ha estat considerat un dels darrers compositors lírics espanyols Títols com Los…
Gasparo da Salò
Música
Constructor italià d’instruments de corda.
Fou el primer lutier de l’Escola de Brescia i en aquesta ciutat s’inicià en la construcció de llaüts, concretament al taller del lutier Girolamo da Virchi, amb qui va aprendre l’ofici, i l’any 1580 ja figurava censat en el registre com a artifice d’instrumenti musicali Construí les primeres violes de quatre cordes, que foren una novetat, ja que llavors no hi havia una unitat de criteris i se’n feien de cinc i de set segons el gust de qui les encarregava Alguns autors el consideren l’inventor del violí, tot i que els seus instruments eren de factura molt basta De Gasparo da Salò…
Joan Martínez i Pla
Cinematografia
Actor i cantant.
Vida Treballà de baix al Metropolitan Opera House amb el nom de Giovanni Martino El 1930 fou contractat per la Metro- Goldwyn-Mayer i debutà en el film Música de petons A Lady’s Morals , Sidney Franklin, al costat de la cantant d’òpera Grace Moore A partir de llavors s’installà a Hollywood i feu de secundari en diverses versions en castellà de films nord-americans El presidio 1930, Ward Wing La fruta amarga 1931, Arthur Gregor La mujer X 1931, Cheri-Bibi 1931 i Dos noches 1933, tots tres de Carlos F Borcos-que Primavera en otoño 1933, Eugene Forde Una viuda romántica 1933, Louis…
arbre de la creu
Cristianisme
Figuració al·legòrica, que apareix ja als s. II-III, basada en la comparació d’Adam amb Jesús i en la de l’Arbre del Bé i del Mal amb la creu del calvari, la fusta de la qual fou identificada aviat amb la d’aquell.
N'hi ha representacions artístiques, com les de rerecor de Notre-Dame de París i de la catedral de Toledo, les vidrieres de Troyes i els relleus del claustre de la catedral de Barcelona, on apareix Set, darrer fill d’Adam, en l’acte de rebre de l’àngel guardador del Paradís les llavors de l’Arbre del Bé i del Mal i en el de plantar-les en el cadàver d’Adam, d’on sorgirien tres plançons, de xiprer, palma i cedre, que després de molts esdeveniments proporcionaren la fusta de la creu del calvari Un retaule atribuït a Pere Nicolau, del Museu de València, representa l’escena de Set…
lli

Lli
C T Johansson (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les linàcies, de 40 a 80cm d’alt, de fulles lanceolades, de flors blaves i de fruits capsulars, amb la qual hom obté la fibra tèxtil anomenada lli.
Les seves llavors, valorades pel contingut en mucílag 6% i oli 20-40%, són emprades en farmàcia com a producte emollient i antiflogístic obtingut per decocció i per l’oli que proporcionen, el qual és emprat per a la confecció d’emplastres i per a disminuir la colesterolèmia La farina ha estat emprada en medicina popular per a fer cataplasmes La importància econòmica del conreu del lli deriva no solament de la utilització de la fibra com a primera matèria tèxtil, sinó també de l’aprofitament de la llavor per a extreure’n l’oli de llinosa És conreat a la major part de les regions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina