Resultats de la cerca

La llum procedent d’un estel llunyà situat immediatament darrere un altre estel que es troba a primer terme, pot aparèixer en forma d’anell L’observació d’aquest anell és difícil perquè requereix una alineació molt precisa dels estels Fins ara, hom n'ha detectat dos, per radiotelescopi, des de Nou Mèxic, la font MG1131+0456 i la MG1654+1346

És un líquid d’un color que va de groc fosc a verd, d’olor agradable, gust amarg, que es descompon per l’acció de la llum i que conté principalment acetat de linalil 34-45%, limonè i linalol És emprat en cosmètica i en perfumeria i, en alguns casos, com a agent clarificant en les preparacions microscòpiques

La causa que origina el fenomen és la diferent desviació dispersió que els raigs corresponents a les distintes longituds d’ona que componen la llum solar experimenten en travessar l’atmosfera terrestre el raig verd és el primer a aparèixer a l’alba i el darrer a desaparèixer a la posta per l’horitzó de la mar

Mineral que cristallitza en el sistema regular formant petits cubs o crostes i masses còrnies de plasticitat semblant a la cera Blanca en estat fresc, és extremament sensible a la llum, que l’acoloreix de gris, violeta i negre Té duresa 2,5 i pes específic 5,55 Generalment es dóna associada amb uns altres minerals secundaris d’argent

Es basa en l’acció de la llum damunt la gelatina cromatitzada, la qual roman insoluble en els punts atacats Després d’unes manipulacions, la imatge és transportada des de damunt d’un suport primari còpia simple, imatge invertida a un segon suport, per tal d’obtenir una imatge directa còpia repetida o de doble trasllat

En la cromatografia sobre paper o capa fina és constituït per les taques de cada component fetes visibles per revelatge o per exposició a la llum ultraviolada en el cas de la cromatografia de gasos rep aquest nom la gràfica produïda pel cromatògraf corba d’elució , l’estudi de la qual permet d’identificar-ne els components

Els seus experiments amb productes químics sensibles a la llum i, més tard, la seva associació amb Daguerre en feren un dels precursors de la fotografia Fou el primer a emprar la “cambra fosca” i el primer a obtenir un negatiu fotogràfic, el dia 9 de maig de 1816 Fou també l’introductor del mot “fotografia”

Alumne de l’École Polytechnique de París, on fou professor de física des del 1867, investigà en física matemàtica i experimental, especialment en el camp de l’òptica geomètrica El 1879 millorà el mètode de Fizeau per a mesurar el valor de la velocitat de la llum, c , i obtingué com a resultat c = 300030 km/s

Fou catedràtic de química a la Universitat de Barcelona El 1852 donà sis lliçons sobre les aplicacions de l’electricitat, i fou el primer a assajar la llum elèctrica a Barcelona 1866 Fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1851, on llegí diverses memòries 1860, 1863, i publicà Tratado elemental de química industrial 1850

Collaborà en La Ilustració Catalana , i fundà i dirigí fins a la seva mort la Revista Ilustrada Jorba 1908-33, publicació cultural bilingüe Publicà nombroses obres de caràcter històric i folklòric La misteriosa llum 1882, Aforística mèdica popular catalana 1900, la seva obra més important, Receptari de Manresa segle XIV 1900, i altres de caràcter científic