Resultats de la cerca

Participà activament en l’elaboració de les melodies del saltiri hugonot Autor de salms a 4 veus, cançons a 4 veus i del llibre didàctic Le droict chemin de musique 1550

Inventor del manòmetre metàllic, que porta el seu nom, i d’altres instruments com el tacòmetre i el rellotge pneumàtic

Molt cotitzat, en principi, entre l’aristocràcia, esdevingué vers el 1780 un visionari megalòman, republicà i idealista Defensà tanmateix una arquitectura taxativament irracionalista i fantàstica que el féu precursor d’un Romanticisme arquitectònic que mai no assolí l’originalitat dels seus projectes Aquests, entre els quals sobresurt el monument esfèric a Newton, que havia de tenir una alçada de 75 m ~ 1784, no arribaren a ésser construïts Hom li atribueix un pavelló en forma de columna truncada al desert de Retz, a Chambourcy Seine-et-Oise El gran monument cònic de la batalla de Waterloo…

Treballà al servei de la cort La seva obra es caracteritza per les marqueteries de coure, de carei o d’estany, i pels ornaments de bronze cisellat i daurat mascarons

Segon gran premi de Roma per la cantata La sirène 1908 Es dedicà a l’ensenyament i ha estat mestra de gran part dels més notables compositors del s XX Des del 1948 fou directora del Conservatoire Américain de Fontainebleau Compongué obres orquestrals, música de cambra, d’orgue, cançons Les heures claires , 1909-22, etc

Purista ultrancer, des del 1668 polemitzà amb els jansenistes de Port-Royal És autor d' Entretiens d’Ariste et d’Eugène 1671 i Doutes sur la langue française proposés à MM de l’Académie 1674, entre altres obres

Navegant francès Per ordre del govern féu la volta al món 1766-69 en la fragata “La Boudeuse” Explorà Tahití, l’arxipèlag de Samoa, descobrí les illes Salomó la més gran porta el seu nom i arribà a les Moluques Relatà la seva expedició en el llibre Voyage autour du monde 1771, obra que assolí una gran influència Durant la guerra de la independència dels EUA comandà una esquadra El 1796 fou nomenat membre de l’Institut de France

Segon príncep de Conti Nebot de Lluís II de Borbó-Condé A partir del 1690 combaté als Països Baixos El 1697 hagué de renunciar a la corona de Polònia davant la candidatura d’August II Posteriorment fou nomenat governador del Llenguadoc i comandant en cap a Flandes

Emigrat després de la presa de la Bastilla, s’establí a Worms i el 1792 formà, amb els exiliats, l' exèrcit de Condé , que combaté la Revolució Francesa fins al tractat de Campoformio 1797 Tornà a França el 1814, amb la Restauració

Professor de botànica a la Sorbona 1887 Fundà la “Revue générale de Botanique” 1889 i el laboratori de biologia vegetal del bosc de Fontainebleau És autor de treballs sobre l’adaptació de les plantes a la vida de diferents altituds i sobre la síntesi dels líquens, que ell afirmava haver aconseguit, d' Éléments de botanique 1889, de Nouvelle Flore de la France pour la détermination facile des plantes 1887, feta en collaboració amb Georges de Layen, i d’una extensa Flore complète illustrée en couleurs de France, Suisse et Belgique 1911-34 en 12 volums, obra en part pòstuma, completada i acabada…