Resultats de la cerca

Estudià música i cant a Bucarest, on debutà el 1969 en el paper d’Elisabetta Don Carlo Posteriorment, es presentà en diversos teatres operístics de Suïssa, Alemanya i França Ha interpretat amb gran èxit papers wagnerians com els de Senta L’holandès errant , Elisabeth Tannhäuser o Sieglinda La valquíria , a més dels papers dramàtics de G Verdi -Abigaille Nabucco o Leonora Il trovatore - La riquesa del seu registre mitjà li ha permès abordar igualment papers d’òperes veristes d’autors com P Mascagni, U Giordano o G Puccini, especialment el paper titular de Tosca Ha cantat…

Estudià violí, piano i direcció d’orquestra a Colònia i Essen Posteriorment amplià la seva formació musical a Suïssa, on fou deixeble de M Fiedler, F Lehmann i H Scherchen Debutà com a director coral i s’especialitzà en el Barroc tardà El 1932 es presentà com a director d’orquestra a Berlín Entre el 1938 i el 1945 fou director musical de diversos enregistraments de la companyia discogràfica de C Lindström El 1945 fundà l’Orquestra de Cambra de Berlín, i tres anys més tard, el Cor de la Ràdio de la República Democràtica Alemanya A partir del 1960 actuà assíduament a la Staatsoper del Berlín…

Pastor de l’Església evangèlica, fou un gran impulsor de la unió dels cristians des del Secretariat “Fe i Constitució” 1961 del Consell Ecumènic de les Esglésies, del qual fou director 1966-79 Assistí com a observador a les quatre sessions del concili II del Vaticà i, més tard, fou cosecretari del Grup Mixt de treball entre l’Església catòlica i el Consell Ecumènic Director de l’Oficina protestant per a l’Ecumenisme a Suïssa 1980, dels seus escrits cal citar Oekumenische Skizzen ‘Esbossos ecumènics’, 1972, Neues Glaubensbuch ‘Nou llibre de la fe’, 1973, Fürbitte ‘Intercessió’, 1979, Gottes…

Estudià de primer pintura clàssica El 1947 inicià les seves típiques escultures amb elements variats en l’espai i amb moviment Era constructor de “màquines inútils”, amb elements de rebuig industrial, que giren o es mouen fent renous estranys entorn d’un eix central Samurai 1963, Pop, Hop and Op Co 1965, Chaos 1974, o les fonts de Zurich, Basilea o París plaça Stravinsky Tinguely donà l’altra cara del món de la màquina amb ironia i humor També realitzà espectacles Happening , sovint amb Nde Saint Phalle, la seva dona Nova York, 1960 Figueres, 1961 Estocolm, 1962 La Fundació Jean Tinguely a…

El 1813, Maynard l’escalà per primera vegada

El material predominant és cristallí, amb algunes intercalacions sedimentàries L’acció glacial hi ha format diversos llacs Silser, Silvaplana Hom hi distingeix l' Engiadina Alta , al sud, on hi ha els nuclis de San Murezzan i Pontresina, de l' Engiadina Baixa , al nord, fronterera amb Àustria El turisme, la producció d’energia hidroelèctrica i la ramaderia són els seus principals recursos econòmics

Indústria química, tèxtil i alimentària L’antiga Curia Rethorum constituí un principat eclesiàstic del Sacre Imperi al cercle del Baix Rin El bisbat fou fundat al segle V, i durant el regne franc el bisbe governà la ciutat El 843 el bisbat passà de la jurisdicció de Milà a l’arquebisbat de Magúncia El 1770 fou erigit en principat de l’Imperi, i ho fou fins el 1805, però ja el 1798 li fou suprimida tota autoritat civil

L’alemanya Steffi Graf i el nord-americà Andre Agassi tornen a l’elit del tennis mundial amb una victòria al torneig de Roland Garros Graf s’imposa a la suïssa Martina Hingis per 4-6, 7-5 i 6-2 i guanya per sisena vegada el torneig L’endemà, Agassi, que va ser-ne finalista els anys 1990 i 1991, guanya el seu primer títol a París davant l’ucraïnès Andrei Medvedev per 1-6, 2-6, 6-4, 6-3 i 6-4 És el 22è títol del Grand Slam de Graf, que s’acosta al rècord de 24 títols de Margareth Court, mentre que Agassi és el cinquè tennista que ha guanyat els quatre torneigs del Grand Slam

Exerceix el suprem poder executiu, pel qual nomena i rep ambaixadors, signa els tractats internacionals, promulga les lleis, convoca i dissol les cambres legislatives, nomena cap de govern i els altres alts càrrecs polítics i administratius, té el dret de gràcia i és el cap dels exèrcits A moltes repúbliques amb institucions calcades de les monarquies constitucionals, llur president, políticament irresponsable, no sol ésser elegit per sufragi universal, bé que amb excepcions a l’Alemanya de Weimar, a Àustria i a França a partir del 1962 Sovint es dóna el cas de presidències collegiades a…