Resultats de la cerca

Desenvolupà la seva carrera a la Unió Esportiva Santboiana, on s’havia format Assolí dos Campionats de Catalunya 1967, 1972 i un subcampionat de la Copa d’Espanya 1967, però abandonà la pràctica esportiva a vint-i-set anys a causa d’una lesió Com a mànager del primer equip guanyà dues Lligues 2005, 2006 i una Copa Ibèrica 2007 Ocupà diversos càrrecs directius dins del club, que presidí, i fou vocal a la federació catalana Collaborà amb Antoni Pelegrí i el TERMCAT en la segona traducció al català del reglament del rugbi Ha estat comentarista de rugbi en programes de ràdio i…

Fitxà pel Futbol Club Barcelona el 1997 com a director del planter, després d’haver estat entrenador del Reial Club Esportiu Mallorca 1985-88 i 1989-92 i del Betis 1994-97 Tres anys després fou nomenat entrenador del primer equip del FC Barcelona, durant la temporada 2000-01, i després es mantingué com a director tècnic fins que abandonà el club l’estiu del 2002 De nou, fou entrenador del Betis 2004-06, club amb el qual es proclamà campió de la Copa del Rei 2005, i posteriorment entrenà l’AEK d’Atenes 2006-08 Entre els anys 2010 i 2014 fou l’accionista majoritari del RCE Mallorca…

Laurens van Steenwinckel — abandonà Anvers el 1567 i anà a Alemanya, on construí l’ajuntament d’Emden 1574-77 Després anà a Dinamarca i treballà al castell de Kronborg Hans van Steenwinckel el Vell 1545 — 1601, fill de l’anterior, féu els plans del castell de Frederiksborg Laurens van Steenwinckel el Jove 1585 — 1619, fill de l’anterior, començà el castell de Frederiksborg i la borsa de Copenhaguen Hans van Steenwinckel el Jove 1587 — Copenhaguen 1639, segon fill de Hans el Vell, és el més important de tots Acabà el castell de Frederiksborg i la borsa de Copenhaguen,…

Abandonà els estudis de medecina pel periodisme i el 1949 començà a exercir a '“La Sicília” El 1955 s’incorporà com a corresponsal a La Gazzetta dello Sport , un dels primers diaris esportius d’Itàlia i d’Europa, que dirigí del 1983 al 2002 Fou guardonat amb la medalla de l’Orde Olímpic 1996, el premi Ischia Internacional de periodisme 1998 i el premi Vázquez Montalbán en la categoria de periodisme esportiu 2008 pel seu compromís ètic i solidari en aquesta activitat Publicà també novelles i reportatges d’un clar compromís social, com ara Una vita in rosa 2002, Libertà dietro le…

Militar 1878, abandonà l’exèrcit i se n'anà a explorar el Marroc 1883-84 Fruit d’aquest viatge, escriví Reconnaissance au Maroc 1888, que li valgué la medalla d’or de la Société de Géographie Convertit, a París 1886, ingressà a la Trapa de Notre-Dame des Neiges 1890 Ordenat sacerdot 1901, dedicà la resta de la vida a l’apostolat de l’exemple entre els tuàregs d’Algèria, especialment a Tamanrasset, on morí assassinat Intentà, sense èxit, de fundar una comunitat religiosa, bé que s’inspiren en el seu esperit els Germanets de Jesús, les Germanetes de Jesús i les Germanetes del…

Fill d’una família benestant, el 1325 emprengué un viatge de peregrinació a la Meca i de perfeccionament de la seva educació a l’Orient mitjà Aviat abandonà aquests objectius per dedicar-se a viatjar i a conèixer noves terres i pobles Recorregué l’Àfrica del Nord, Egipte, Pèrsia, la Rússia meridional, l’Índia, Ceilan, i arribà a Sumatra i a la Xina Tornà al Magrib el 1349 per reprendre, poc després, els seus viatges per la península Ibèrica i l’Àfrica Negra De tornada a Fès, el 1354, dictà les memòries dels seus viatges a Ibn Ǧuzayy que n'embellí l’estil i hi intercalà nombrosos…

Treballà amb Vlaminck 1899, que li féu conèixer l’art negre 1904 Pintà amb colors purs i vius, amb traços fragmentaris i amb una composició monumental Exposà al saló de París del 1905, en què es concretà el fauvisme Pintà paisatges de Cotlliure 1905 i de Londres 1906 Preocupat per la forma, i influït per Cézanne i el cubisme 1907, abandonà el fauvisme i s’inicià en l’escultura, on obrí un nou camí, tot tenint com a principi formal el bloc Figura ajupida 1907 Amb Picasso pintà a Cadaqués 1910, però la seva pintura esdevingué després hieràtica i s’encaminà cap a un naturalisme…

Fou canonge de Tarragona i dignitat del capítol de Saragossa Ja bisbe de Vic, féu construir la nova catedral, que consagrà el 1803, i la part nord del palau episcopal, i féu ampliar l’hospital de Vic És el creador de la biblioteca episcopal, i féu pintar la galeria de bisbes vigatans de la Sala del Sínode, al palau episcopal Durant la guerra del Francès escriví per animar els patriotes del país, i no abandonà la ciutat quan aquesta caigué en poder dels francesos És autor de moltes cartes i pastorals, totes en castellà fou un dels bisbes que insistí més en la castellanització de…

Abandonà la pintura per introduir-se en el corrent d’art conceptual dins el Grup de Treball La seva obra vol ser una reflexió sobre l’art com a via entre el sentiment i el coneixement Entre les seves exposicions destaquen Material humà 1981, Entropia 1986, Dinosaures-Pertorbacions irreversibles 1987, Europa Arqueologia del rescat 1989, Bildung la imatge del pensament 1990, La línia de Portbou 1991, Hotel Europa 1997, La paraula i el món 1998, Wart war 2000, Wooden House, Iron Bed, Straw Hat 2001, Conjunciones & copulativas 2002, i la mostra retrospectiva Francesc Abad/1986-…

Rebé les primeres nocions musicals del seu germà Josep, i posteriorment amplià els seus coneixements amb Mateu Ferrer, amb qui estudià composició i orgue El 1857 marxà a Puerto Rico, on treballà com a professor, i el 1871 retornà i s’establí una temporada a la Selva del Camp En una data que es desconeix, abandonà la Selva per establir-se a Barcelona, on es dedicà principalment a tasques pedagògiques, i vers el 1887 fundà una acadèmia musical Desenvolupà probablement el tractat de solfeig  Método de solfeo , en tres volums El 1888 presentà aquesta obra a l’Exposició Universal de…