Resultats de la cerca

Arxiver al departament dels Alts del Sena És autor de nombrosos treballs d’història publicats en revistes i, en collaboració amb Joan Francesc Brousse, d’ Églises romanes en Roussillon 1967 i Chemins du Roussillon 1969 Autor de Maillol 1989, collaborà també a Les Corbières 1989, amb Joseph Giry, i a Histoire des catalans 1990, de Claude Colomer, entre d’altres

Compositor de música d’església, fou cèlebre sobretot com a autor d’òperes una quarantena, entre les quals destaquen Sofonisba 1726, Ifigenia in Tauride 1763 i Antigona 1772 Algunes foren representades a Barcelona al s XVIII És autor de tres simfonies, un Stabat Mater, Le stagioni e i mesi i els oratoris Salomone 1766 i Passione di San Giovanni 1786

Convertit al cristianisme per l’apòstol Pau, fou el primer bisbe d’Atenes Havia estat considerat autor d’una sèrie d’escrits filosòfics, que gaudiren d’una gran autoritat a l’edat mitjana a partir del Renaixement, però, en fou posada en dubte l’autenticitat al segle XIX hom establí llur caràcter pseudoepigràfic i anomenà Pseudo-Dionís el veritable autor

Autor de novelles des de la trilogia La vie de Philippe Denis 1930-55 fins a Les réflexions de Monsieur FAT 1963, L’abonné de la ligne U 1964 i Hoffmann Canadà 1977 on amb sensibilitat i intelligència conreà l’anàlisi psicològica És autor també de llibres de viatges, d’assaigs, de poemes Monologue pour un disparu , 1974 i d’alguna peça teatral

És autor de Comentarii in Somnium Scipionis , explicació matemàtica i astronòmica del somni d’Escipió i alhora teoria neoplatònica de l’ànima i la divinitat, i de les Saturnalia , set llibres de diàlegs centrats sobre temes gramaticals i sobre el valor dels coneixements retòrics de Virgili, que proporcionen molts coneixements per a la història de la influència d’aquest autor a l’edat mitjana

Germà de Guillem Morei Mestre major i escultor de l’obra del portal del Mirador de la seu de Mallorca i autor de la seva traça, la inicià el 1389 fou ajudat, des del 1393, per Enric Alemany, que féu els dosserets i els capitells, i per Jean de Valenciennes, autor del relleu del timpà Hom no coneix amb certesa cap obra seva com a escultor

Hi sobresurten Karl Begas el Vell Heinsberg, Aquisgrà 1794 - Berlín 1854, pintor, deixeble de Gros, autor de pintura religiosa i de retrats Reinhold Begas Berlín 1831 - 1911, escultor, fill de Karl Begas, deixeble de Rauch, influït per Miquel Àngel i la plàstica barroca, autor dels monuments a Schiller i a Bismarck, de Berlín i Karl Begas el Jove Berlín 1845 - 1916, escultor, germà de Reinhold

Franciscà observant, autor de diverses obres pietoses d’espiritualitat franciscana en llatí i en sard, molt castellanitzat 1638 Es féu famós per l’obra Annales Sardiniae Florència 1639, en dos volums, que donà lloc a una llarga polèmica pública amb l’autor Defensà que Sardenya pertanyia al duc de Toscana i no al Casal de Barcelona La segona part fou refeta totalment i publicada el 1645

Monjo jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, és autor d’un extens Raonament de l’ànima ab lo cors , datat al 1510, i conservat en el manuscrit 1830 BC Al final, l’autor n’anuncia la continuació en un Llibre de la vida , que no sabem si arribà a redactar El manuscrit havia estat en possessió dels germans Maians al s XVIII

Normalment, perquè un fet constitueixi un delicte, n'hi ha prou que sigui antijurídic i imputable a culpa o negligència del seu autor, però sovint la llei exigeix que s’hi incloguin algunes circumstàncies externes al delicte, independents de la voluntat de l’autor, que hom anomena condicions objectives de punibilitat i que sovint influeixen en l’agreujament de la pena, com és ara en els delictes qualificats pel resultat