Resultats de la cerca

Militar de carrera, s’adherí a la revolució del 1917 i fou posat al cap de l’exèrcit roig Féu retrocedir els txecs cap als Urals, lluità contra Denikin i comandà l’ofensiva soviètica a la guerra russopolonesa 1920 Esdevingut mariscal 1935, defensà la necessitat d’aixecar un exèrcit regular, que organitzà L’any 1937, acusat de traïció, fou un dels acusats en els processos de Moscou i executat Khruščov el rehabilità el 1961

Diplomàtic de carrera i diputat des del 1914, fou conseller de Clemenceau per als afers de política exterior Ministre amb Poincaré 1926-29, fou president del Consell 1929-30, 1932, des d’on propugnà una política econòmica d’expansió per intentar de superar la crisi del 1929 Tornà a ésser ministre en altres ocasions Collaborà a Le Temps i fou cofundador de L’Écho National 1922 Abandonà la política l’any 1935

Inicià la seva carrera a València des de les pàgines del diari El Radical i passà tot seguit a Barcelona on collaborà, entre d’altres, a L’Esquella de la Torratxa , i dirigí El Día Gráfico i La Noche Exiliat a Perpinyà el 1939, escriví Cuarenta años de Barcelona 1890-1930 1944 i Biografía del Paralelo 1945, en collaboració amb Rafael Moragas i Maseras i utilitzant el pseudònim comú de Luis Cabañas Guevara

El 1963 assolí el títol italià de velocitat en 250 cc El 1965 fitxà per MV Augusta i començà una gran carrera que el dugué a la conquesta de tretze títols mundials en 350 cc 1968-73 i 500 cc 1966-72 El 1974, amb Yamaha, fou campió del món de velocitat en 350 cc i l’any següent en 500 cc Al desembre del 1977 anuncià la retirada de la competició

Marquès de Las Amarillas Inicià la carrera militar a Catalunya, durant la Guerra Gran Lluità contra Napoleó i es destacà a Bailèn 1808 Marginat per Ferran VII pel seu liberalisme, fou ministre de la guerra 1820-21 durant el trienni constitucional El 1832 Ferran VII el nomenà capità general de Granada, i després membre del consell de regència 1833 Fou ministre de la guerra 1835, i fou creat duc d’Ahumada Escriví unes memòries

Deixeble de L Carracci i influït pels pintors venecians, utilitzà els forts contrasts lumínics Cridat a Roma 1621 per Alexandre Ludovisi —Gregori XV—, assolí un dels moments més interessants de la seva carrera L’Aurora Roma, Casino Ludovisi El seu estil es decantà a poc a poc vers un cert classicisme mancat d’interès La influència acadèmica restà en ell fins a la mort, malgrat una etapa de contacte amb la manera de Guido Reni

Vida i obra Estudià al seminari de Vic, però abandonà la carrera eclesiàstica i es retirà a la casa pairal per fer de cabaler Autor de poesies en català, i ocasionalment en castellà, conreà temes religiosos, costumistes i satírics Allunyat del romanticisme—en algun moment fins i tot no s’està de riure-se’n—, les seves influències provenen del barroc, el rococó i l’illuminisme Bibliografia Miró, M-M 1987-1988 Vegeu bibliografia

Desenvolupà la seva carrera al GEiEG de Girona Fou dos cops campiona catalana de llançament de pes 1966, 1970, prova en què aconseguí també quatre subcampionats 1967, 1968, 1969, 1971, un tercer lloc 1965 i obtingué el rècord català 1966 En llançament de disc fou campiona 1970, subcampiona 1971 i tercera 1967, 1969 en els Campionats de Catalunya En els Campionats d’Espanya guanyà el bronze en llançament de pes 1968, 1970

S’inicià al Joventut de Badalona i s’incorporà posteriorment al CD Mataró, amb el qual guanyà diversos títols de la primera divisió femenina Posteriorment fitxà pel Picadero de Barcelona, on jugà diverses temporades i on també assolí la Lliga i la Copa de la Reina Acabà la carrera al CIBES de la màxima categoria femenina Fou internacional absoluta amb la selecció espanyola L’any 2010 fou nomenada Històrica del Bàsquet Català

Desenvolupà tota la seva carrera al Club Tennis Taula Osona Vic Esportiu 1993-2002 Fou campiona de Catalunya individual 1993, de dobles 1995, 1996, 1998, 2000 i per equips 2000, 2001, 2002 Assolí quatre Campionats d’Espanya de dobles 1996, 1998, 2000, 2001 i dos per equips 2001, 2002 Formà part de l’equip del CTT Vic, que el 1998 guanyà la primera Lliga estatal del club Participà en l’Europeu del 1996