Resultats de la cerca

Fou construït a partir del 1965 per iniciativa privada, amb una previsió per a 25000 h És emplaçat, en fort pendent, en una vall del vessant septentrional del turó de les Roquetes, que l’aïlla del centre urbà La zona situada vora la carretera del Vallès concentra els serveis hi ha el mercat La població primera era formada principalment per immigrats de llengua castellana És un barri dormitori

A la plana alluvial de vora el riu pla de Campdorà , on passa la carretera de Girona a la Bisbal i el ferrocarril de Barcelona a Cervera de la Marenda del qual té estació, hi ha una part important del poblament L’església parroquial Sant Jaume, en part romànica segle XII, depengué, fins al començament del segle XIX, de Santa Eulàlia de Sacosta, de Girona Fou agregat a Girona el 1974

Conegut com Dámaso II , practicà el ciclisme de carretera i de pista Participà en nombroses curses a l’americana, de 100 km, de 24 hores i darrere moto, en especial al velòdrom de Tortosa Des del 1943 formà part del Club Esportiu de Tortosa Guanyà el Campionat d’Espanya darrere moto en dues ocasions 1946, 1953 L’any 1970 la Penya Ciclista Ampostina organitzà en memòria seva el primer trofeu Josep Dámaso

S’inicià l’any 1981 a la Penya Ciclista Montroig El 1989 guanyà el Campionat d’Espanya de contrarellotge per equips, fou tercer al Campionat d’Espanya de ciclocròs i participà en el Campionat del Món de l’especialitat Guanyà un Campionat dels Països Catalans 1991 Durant la seva carrera aconseguí set Campionats de Catalunya i vint-i-quatre de Tarragona entre les modalitats de ciclocròs, pista i carretera Es retirà l’any 1995

Fou fundada el 1932 per un grup de pilots, entre els quals destacaren Joaquín Vidal, Fernando Aranda, Ignacio Faura i Emili Tintoré, l’any que Catalunya s’havia quedat sense Campionat Motociclista Organitzaren els primers Campionats Motociclistes de Catalunya en Carretera al circuit de Montjuïc el 25 de desembre de 1932 Les categories que disputaven la cursa eren de 500 cc, 350 cc,250 cc i sidecar Organitzà els mateixos campionats fins el 1934

De la mà d’Ignasi Folch i Girona, fou gerent del Xalet de la Molina, inaugurat pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1925 El 1934, començà a la Molina la construcció del que seria el futur Hotel Adserà Gràcies al seu impuls, es construí la clínica Joan Antoni Samaranch, s’inaugurà el primer telecadira, anomenat de Font Canaleta 1941, es feu arribar aigua potable al complex 1944 i s’asfaltà la carretera 1961

Uns 200 veïns dels municipis de Garrigàs, Pontós, Borrassà i Palau de Santa Eulàlia Alt Empordà tallen el trànsit a la N-II a la cruïlla de Garrigàs Els veïns reclamen al Ministeri de Foment que dugui a terme les obres demanades des de fa anys per tal de posar fi a la sinistralitat anormalment alta d’aquest tram El dia 28 es repeteix el tall a Pontós, l’altre punt negre de la carretera

És centre d’una regió agrícola sisal, tabac, cafè, cacau, cotó, canya de sucre, cereals, nucli industrial ciment, tèxtils, ceràmica, cigarrets, alimentació, mecànica i centre comercial Hi ha mines de coure i és un nus de comunicacions hi passa la carretera Panamericana, i té aeroport La ciutat fou fundada el 1552 per Juan de Villegas amb el nom de Nueva Segovia de Barquisimeto El terratrèmol del 1812 destruí totes les construccions de tipus colonial

Neix al Pirineu navarrès el curs alt és anomenat Bastanzubi, i Baztan fins a Doneztebe Flueix en direcció S-N fins a Uranzu Irun, i desguassa a la mar Cantàbrica Des d’Endarlaza fins a la desembocadura el riu serveix de frontera entre l’Estat espanyol i l’Estat francès El seu règim és pluvial El Bidasoa és aprofitat per a moure centrals hidroelèctriques i és travessat per ponts internacionals de carretera i de ferrocarril

Establert a Cuba, on es dedicà al comerç, fou alcalde de Santa María del Rosario, ciutat fundada el 1728 pel comte de Bayona Membre destacat del partit de la Unión Constitucional, especialment durant els períodes 1873-74, 1880-83 i 1890-93 Impulsà la construcció de la carretera que uneix la ciutat amb Guanabacoa El seu fill José Pons en fou també alcalde durant set anys, ja en època de la república