Resultats de la cerca

Amb seu a Barcelona, fou fundada el 1985, després d’escindir-se de la federació de bitlles, entitat creada el 1949 Des del seu naixement es troba en fase de creixement i té uns 15000 jugadors federats 2011 Té diverses delegacions i vocalies territorials També disposa d’un comitè de competició i de disciplina i un d’àrbitres Organitza anualment la Lliga Catalana i el Campionat de Catalunya individual, per parelles i per tripletes

Introduí el principi de competició entre els alumnes i considerà els llibres antics com a joies August li encarregà l’educació dels seus dos nets La seva obra s’ha perdut Tanmateix, hom sap que és autor d’uns fasts i, sobretot, d’un diccionari, De significatu verborum , conegut en part per l’abreujament i l’ús que en feren Fest segle III, Isidor de Sevilla segle VII i Pau Diaca segle VIII

El 1963 assolí el títol italià de velocitat en 250 cc El 1965 fitxà per MV Augusta i començà una gran carrera que el dugué a la conquesta de tretze títols mundials en 350 cc 1968-73 i 500 cc 1966-72 El 1974, amb Yamaha, fou campió del món de velocitat en 350 cc i l’any següent en 500 cc Al desembre del 1977 anuncià la retirada de la competició

Integrat a l’Agrupació Ciclista Montjuïc, guanyà la primera cursa de la Pujada de Montjuïc i el ciclocròs de Badalona 1931 Guanyà la prova de la Unió Ciclista Sabadell i es proclamà campió d’Espanya de ciclocròs 1936 i també en fou subcampió estatal 1942 Un cop deixà la competició entrà com a assessor tècnic de l’AC Montjuïc El 1975 rebé un homenatge a Sabadell a càrrec de la Penya Ciclista El Pedal

Membre del Bike Route, es proclamà campiona d’Espanya de camp a través 1994, 1998, 2000 i descens 1994, i guanyà sis edicions de l’Obert d’Espanya i del Gran Premi Coronas Fou subcampiona d’Europa de camp a través 1995 Disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i Sydney 2000 Deixà la competició per un accident el 2005 Des del 2006 se celebra anualment a Cardona el Gran Premi Sílvia Rovira

Fou jugador del juvenil de la Penya Saprissa Entre el 1943 i el 1947 treballà de periodista esportiu a la revista Azor 1947 Al final de la dècada de 1940, ingressà a la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol i ocupà diferents càrrecs El 1996 fou nomenat senador de l’Agrupació de Veterans del club El 1967 entrà a la Federació Catalana de Futbol i fou membre del comitè de competició fins als anys noranta

S’inicià en el Trialsport a dotze anys Fou campió d’Espanya i de Catalunya juvenil individual i per equips 2009, 2010, i el 2010 es proclamà campió d’Europa júnior En categoria absoluta, guanyà el Campionat de Catalunya 2012, 2013, 2014, 2016, el d'Espanya 2015 i el Campionat del Món 2015, competició en la qual també fou subcampió 2013, i, a més, es proclamà campió del món per equips 2012, 2013

Aler, jugà al Sant Josep de Badalona 1968-70, equip en què en dues temporades fou el màxim anotador de la Lliga La prohibició de jugadors estrangers en la competició provocà la seva marxa, però un cop nacionalitzat fitxà pel Futbol Club Barcelona 1971-75 Una greu lesió el mantingué apartat de l’equip al llarg de molt temps i fou cedit al CD Manresa la temporada 1975-76, però només hi disputà nou partits

Fill del pilot i directiu Joan Soler Bultó, pilotà per Bultaco, Montesa i Merlín Guanyà quatre vegades el Campionat d’Espanya de trial 1974-77 i fou tres vegades subcampió 1978, 1979, 1981 L’any 1979 fou vencedor del Gran Premi de Finlàndia i esdevingué el primer català que guanyà una prova del mundial El 1981 guanyà tres proves més d’aquest campionat Catalunya, Àustria i Alemanya L’any 1984 es retirà de la competició

Fou delegat de l’equip de bàsquet de l’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní d’Anoia, que presidí 1973-91 Durant el seu mandat, el 1981 es construí el pavelló que fou subseu de la competició d’hoquei sobre patins dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i el Noia conquerí una Lliga 1988, una Recopa d’Europa 1988, una Copa d’Europa 1989, una Supercopa d’Europa 1990 i una Lliga Catalana 1990