Resultats de la cerca

Estudià piano amb Joan Baptista Pujol i Enric Granados, i amplià els seus coneixements musicals amb Charles de Bériot, a París, i amb Arthur de Greef, a Brusselles Actuà a París, a Brusselles i a Barcelona Exercí la crítica musical a “La Veu de Catalunya” i fou redactor en cap de la “Revista Musical Catalana” Publicà La música i els músics 1933, recull de crítiques, i Teoría de la música 1941

De cultura enciclopèdica —que impartí en un ensenyament polifacètic— i amb tendències pedagògiques obertes, exercí una influència enorme damunt la seva època, de la qual, però, fou un producte típic Fou rehabilitat civilment i eclesiàsticament, a desgrat del seu afrancesament palès i algun entrebanc sentimental Fou cofundador i redactor de la revista literària “El Censor” 1820-22 Escriví Poesías 1882, Ensayos literarios y críticos 1844, en dos volums, etc

Després d’una estada a Roma 1570, passà al luteranisme i professà a Jena 1572-75 i a la Universitat Calvinista de Leiden 1578 Esdevingut suspecte als reformats, tornà al catolicisme i ensenyà a Lovaina 1592 Estilísticament anticiceronià i conceptualment estoic, exercí una perceptible influència en personalitats com Montaigne i Descartes Escriví, entre altres obres, De constantia 1583, De una religione 1590 i Politicorum sive civilis doctrinae libri VI 1589

Mestre, exercí fins el 1940, que s’establí a Perpinyà És autor de nombroses novelles, centrades en el país i la seva gent Le mas des Oubells 1933, Ombres sur les champs 1934, La flamme sauvage 1936, Le vin pur 1945, la sèrie Les Grégoire, La terre du liège 1953, Le refus 1962 i Simon Roquère 1969 Escriví també contes, i collaborà a nombroses revistes, com “Vu”, “Regards”, “Prolétariat”, etc

Deu la seva fama a dues novelles sentimentals, el Tratado de amores de Arnaldo y Lucenda 1491 i sobretot la Cárcel de amor 1492, que assolí nombroses edicions durant els s XVI i XVII El 1793 fou editada la traducció catalana de Bernardí de Vallmanya Narra les desgràcies amoroses de Leriano i Laureola i el suïcidi del primer Escrita en part en forma epistolar, exercí influència sobre La Celestina

Estudià ciències físiques, exercí de docent alguns anys fins que optà professionalment per la literatura Collaborà en revistes literàries com Respublika i deixà una producció narrativa de quatre reculls de contes i set novelles La seva obra mestra és Vilniaus Pokeris El pòquer de Vílnius 1989, una novella urbana, d’humor àcid i actituds obscenes, que representà un trencament i alhora un inici d’innovació dins de la literatura lituana

En foren presidents el marquès de Sentmenat 1958-68, Agustí Sensat i Estrada 1969-76 i Lluís Portabella i Ràfols 1977-84, el qual n'exercí tothora la direcció artística Del 1958 al 1984 organitzà anualment un cicle de concerts al Palau de la Música i del 1981 al 1984 un Festival d’Òpera al Liceu, acabada la temporada habitual Cessà en les seves activitats l’any 1984

Estudià a les facultats de Yale i Harvard Posteriorment exercí el càrrec de director de planificació política al departament d’estat del goven dels EUA És autor del llibre The End of History and the Last Man 1992, on proposa una revisió de la concepció fins ara usual de la filosofia de la història tot prosseguint el treball desenvolupat per autors com Leo Strauss, Allan Bloom o A Kojève

Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1886 Vinculat al moviment de la Renaixença, fou un assidu conferenciant de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques El 1892 s’establí a Tossa, on exercí Alhora, impulsà i dirigí excavacions arqueològiques, que permeteren de descobrir restes de la colònia romana Fundà 1915 el museu de Tossa i, més tard, el de Sant Feliu de Guíxols El 1927 publicà Una excursió a Tossa

Fou un dels fundadors del Real Madrid aleshores Madrid CF juntament amb el seu germà Joan Substituí aquest darrer a la presidència, l’any 1904, i hi romangué fins el 1908 Quan deixà el càrrec fou nomenat president vitalici honorari El 1902 fou un dels impulsors de la Copa del Rei També exercí d’àrbitre i de periodista esportiu i participà en la fundació de la Federació Espanyola de Futbol