Resultats de la cerca

El cineasta xinès Zhang Yimou guanya el Lleó d’Or del Festival de Venècia amb la pellícula Ni un de menys Zhang ja havia rebut el mateix guardó l’any 1992 amb La història de Qiu Ju L’iranià Abbas Kiarostami rep el Gran Premi Especial del Jurat amb Le vent nous emportera , mentre les copes Volpi que es concedeixen als millors intèrprets són per a l’anglès Jim Broadbent per Topsy-Turvy i la francesa Nathalie Baye per Une liaison pornographique

Se celebra la 31a edició dels premis Altaveu a Sant Boi de Llobregat, dedicats a la música feta a Catalunya Entre els premiats sobresurten la cantant Rosalía premi a l’artista musical catalana de més projecció i, pels darrers treballs publicats el darrer any, la pianista Clara Peya, el trompetista de jazz Raynald Colom i el duo pop Hidrogenesse També es premia la tasca social del collectiu Vozes, el Festival Esperanzah del Prat de Llobregat i la trajectòria del productor Gay Mercader

Fill de Gérard Depardieu , actuà en una trentena de films i també en sèries de televisió Destaquen les seves interpretacions a Tous les matins du monde 1991, d’Alain Corneau, film en el qual interpretà el jove Marin Marais que en l’edat adulta fou interpretat pel seu pare Les Apprentis 1996, de Pierre Salvadori, premi César al millor actor novell, i Pola X 1999, de Leos Carax, per la qual fou guardonat com a millor actor al festival de cinema de Gijón

S’actualitza mensualment amb nous continguts Les seccions de la revista --notícies, opinió, entrevista, llibres, fotografia, cultura o viatges-- apleguen articles que s’aproximen al coneixement de la muntanya i del medi natural des d’àmbits tan variats com l’esportiu, el científic, el filosòfic, l’històric o el literari L’any 2015 rebé el Premi de Periodisme de muntanya i aventura a la millor publicació digital de temes de muntanya en el marc del 33è Festival Internacional BBVA de Cinema de Muntanya

Adscrit al moviment del Cinema Novo , per al qual redactà el manifest teòric A estética da fame El seu inconformisme el portà a produir un cinema original, basat en l’estètica de la violència i que reflecteix la problemàtica del seu país L’any 1969 fou premiat en el festival de Canes per Antonio das Mortes 1968 D’altres films seus són Barravento 1962, Terra em transe 1966, Cabezas cortadas 1970, Historia do Brasil 1973 i A idade da terra 1980

Un any més, i el 2014 ja va ser el tercer consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya va tenir lloc a l’interior de les fronteres del país De la mateixa manera que el 2012 i el 2013 les principals capçaleres d’arreu del món van girar la vista cap a Catalunya per informar de l’actualitat política, l’any de l’intent de referèndum d’independència del 9 de novembre no podia ser menys I, durant tot l’any, Catalunya va tenir una presència constant a les pàgines dels principals mitjans d’arreu, en una sèrie de reportatges que, més enllà de la política estricta, podien…

Acaba la 69a edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín, un dels més importants L’Os d’Or a la millor pellícula és per a Synonymes de l’israelià Nadav Lapid, i l’Os de Plata al millor director per a l’alemanya Angela Schalenec, realitzadora d' Ich war zu Hause, aber ‘Jo era a casa, però’ La cineasta catalana Isabel Coixet protagonitza una polèmica quan els exhibidors alemanys demanen vetar la seva pellícula,  Elisa & Marcela, perquè l’ha produït la plataforma Netflix

Graduat a Cambridge, el 1987 s’inicià com a director teatral en el Chichester Festival Theatre El 1990 ingressà a la Royal Shakespeare Company Fou nomenat director artístic del Donmar Warehouse de Londres 1992 Portà al teatre pellícules com Cabaret , amb la qual obtingué quatre premis Tony, The Glass Menagerie , Glengarry Glen Rose i The Front Page , entre d’altres El 1999 dirigí el seu primer film, American Beauty , que rebé cinc Oscar, entre els quals un al millor film i un a la millor direcció

Començà la seva carrera al Théâtre Quotidien de Marsella i al Jo Tréhard, de Caen, on signa el seu primer gran muntatge, Électre 1966, de Sòfocles Dirigí el Théâtre National de Chaillot 1981 i concorregué regularment al Festival d’Avinyó El 1988 és nomenat administrador general de la Comédie Française, on dirigeix els seus darrers espectacles Escenificà un extens repertori d’obres de teatre i òperes, en les quals el decorat i l’escenografia era més que un complement de l’actor i del text

Estudià violí i composició El 1967 participà en la composició Ensemble de Stockhausen Ha publicat els llibres Música española de vanguardia 1970, La música en la España contemporánea 1970, Luis de Pablo Les seves obres principals són Anna Blume 1967, Aura 1968, Necronómicon 1971, L’invitation au voyage 1971, Angelus Novus mahleriana 1971, Vitrail 1969, Nuba 1973, la simfonia Aralar 1977 i un concert coral per a violí i dos cors 1980 És director, des del 1985, del Festival Internacional de Música Contemporània d’Alacant