Resultats de la cerca

El 1872 publicà D Alfonso o D Carlos Estudio histórico-legal editat en francès el 1873 i ampliat el 1876 en defensa dels drets al tron d’Espanya del futur Alfons XII En accedir aquest a la corona, fou creat marquès de Montoliu Fou diputat a corts 1876-78 i senador 1884-85 per Tarragona El 1885 publicà Aguas potables de Tarragona Són fills seus l’urbanista, advocat, assagista i traductor Cebrià de Montoliu i el crític i historiador de la literatura Manuel

Jacques I París ~1510 — Annecy ~1585 fou autor de tractats d’arquitectura Livre d’architecture 1559 i Les plus excellents bâtiments de France 1576-79 Els seus fills foren també arquitectes Baptiste ~1544/1547 — 1579 intervingué en la construcció del Pont Neuf de París 1571 i Jacques II ~1550 — 1614 alçà la segona meitat de la galeria del Louvre i l’antic pavelló de Flora Jean I 1585 — 1649, fill de Baptiste, construí l’escala amb planta de ferradura de Fontainebleau 1632

El 1486, ell i la seva muller, Violante de Calatayud, foren condemnats al braser Dels fills d’aquest matrimoni, un, fra Vicente Climent , fou conseller del rei, i un altre, Felipe Climent , arribà a secretari i, després, a protonotari reial La inquisició el penitencià a la seu de Saragossa el 1503 El seu fill, que adoptà el nom de Miguel Velásquez Climent , fou secretari reial almenys a partir del 1495 S'emparentà, per dos matrimonis successius, amb els Gurrea i els Altarriba

A l’època de la dominació siríaca, quan Antíoc IV Epífanes suprimí la llibertat de culte, un membre d’aquesta família, Judes, un dels macabeus, fills de Mataties, inicià la revolta que culminà amb la independència jueva macabeu La dinastia asmonea Joan Hircà, Aristòbul I, Alexandre Janneu, Aristòbul II i Hircà II exercí alhora els poders civil i religiós fins que, a causa de la intervenció de Roma, l’últim dels seus representants fou substituït per Herodes, de família idumea 40 aC

Aquest nom, d’origen gascó, que designava el secundogènit i, per extensió, els fills subsegüents de les famílies nobles, fou aplicat a França a partir del regnat de Lluís XIV als joves nobles que estudiaven en collegis militars i que passaven a formar els cossos d’oficials, i s’estengué per Europa La monarquia borbònica hispànica regulà d’una manera similar en el seu exèrcit 1722 la classe de cadets, limitada als estaments privilegiats Aquesta limitació fou derogada definitivament el 1856

D’origen irlandès i de religió catòlica, els Kennedy s’establiren a Boston Massachusetts el 1850 Joseph Patrick 1888 — 1969 féu fortuna en les finances i inicià la carrera política familiar com a ambaixador a Londres 1937-44 Es casà amb Rose Kennedy , amb qui tingué nou fills, entre d’altres, Joseph 1915-1942, John Fitzgerald , Robert 1926-1968, assassinat durant la campanya per la presidència dels EUA, el senador Edward Moore 1932-2009 i l’activista social Eunice Kennedy 1921-2009

Participà en la mort del justícia d’Aragó 1274 i es refugià després a les terres del vescomte de Cardona Retornat a la gràcia reial, acompanyà Pere II de Catalunya-Aragó a l’expedició a Sicília 1282 Durant la guerra contra França intervingué en la defensa de Girona 1285 Fou conseller de Jaume II a Sicília i a Catalunya Fou també tutor dels fills de Jaume II, sota les ordres de Vidal de Vilanova, i procurador reial al Regne de València 1303-04

Filla del comte Delà I d’Empúries Vídua de Miró, de qui tingué els fills Miró, Sunifred i Quintilo, fou nomenada abadessa de Sant Joan 955 Augmentà el patrimoni del monestir amb la cessió de l’indret de Juïgues, a l’Empordà, que rebé de la seva germana Virgília i altres béns a Vallfogona Ripollès i Cerdanya Reedificà i féu consagrar pel bisbe Ató de Vic les esglésies de Vidrà, Llaés, Sora i Vallfogona, situades en les possessions del monestir 960

Nascut Felip de Grècia i Dinamarca, és fill d’Andreu de Grècia fill del rei Jordi I i d’Alícia de Battenberg Fou educat a Anglaterra pel seu oncle matern, l’almirall Louis Mountbatten el 1947 renuncià als títols reials de Grècia i Dinamarca i adoptà aquest cognom en naturalitzar-se britànic, i es casà amb la princesa després reina Elisabet , amb qui tingué quatre fills Carles, Anna, Andreu i Eduard L’any 2017 renuncià a les obligacions públiques com a monarca consort

S'inicià en el periodisme en defensa del liberalisme, dels drets dels fills illegítims, etc Després d’una espectacular polèmica amb Almqvist, començà a escriure comèdies i pamflets sobre la burgesia de la seva ciutat Viatjà per França i Itàlia, i el 1859 fou elegit diputat Cal destacar, entre les seves obres, la comèdia Ett resande teatersällskap ‘Els còmics ambulants’, 1853 i les narracions, influïdes per Eugène Sue, Tavlor och berättelser ur Stockholmsivet ‘Quadres i narracions de la vida d’Estocolm’, 1845