Resultats de la cerca
Es mostren 9509 resultats
Antonio Possevino
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i diplomàtic italià.
Estudià a Roma 1550, on entrà als jesuïtes 1559, i fou ordenat de sacerdot 1561 després fou rector de les cases d’Avinyó 1565-70 i Lió 1571-73 i secretari del general Mercuriano Gregori XIII l’envià com a legat a Joan III de Suècia, juntament amb altres jesuïtes, per parlar del retorn d’aquest regne a la comunió romana 1577 actuà de mitjancer entre Ivan IV de Rússia i Esteve I de Polònia 1581, amb la finalitat de fer una ofensiva contra els turcs Mort Ivan IV 1584, donà suport a la política del rei polonès que volia unir Rússia i Polònia Havent tornat a Itàlia, fou professor de teologia a…
Nicola Cabibbo

Nicola Cabibbo
© Marcella Bona
Física
Físic italià.
Llicenciat en física el 1958, esdevingué investigador de l’Institut Nacional de Física Nuclear INFN italià, on féu recerca sobre les seccions eficaces de collisió entre partícules elementals, que en aquell moment eren essencialment ens teòrics El 1962 anà a treballar al CERN i el 1963, a Berkeley Durant aquest temps desenvolupà la seva teoria de les interaccions fonamentals que permeté entendre el comportament de certes partícules anomenades ‘estranyes’ mitjançant la introducció de l' angle de Cabibbo , que descriu la probabilitat que una interacció entre quarks impliqui un canvi…
Renato Dulbecco

Renato Dulbecco
© Indiana University
Medicina
Metge italià.
Estudià medicina a la Universitat de Torí, on entrà en contacte amb Salvador Luria i Rita Levi-Montalcini , que l’influïren molt en el seu decantament pels estudis de citologia i amb els quals collaborà Es graduà el 1936 Mobilitzat en 1936-42, fou ferit al front rus i posteriorment s’uní a la Resistència Després de la Segona Guerra Mundial, retornà a la recerca i a la docència i el 1947, amb Rita Levi-Montalcini, anà als EUA Després de dos anys al laboratori de Luria a Bloomington Indiana, passà a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia 1949, on el 1955 isolà la primera cèllula mutant del…
Gianni Vattimo
Filosofia
Filòsof italià.
Molt influït per Heidegger i Gadamer, la seva obra ha estudiat la crisi de la metafísica tradicional, a la qual oposa una “ontologia de la decadència” o “feble”, en la qual esdevenen secundaris els conceptes propis de la metafísica L’ontologia queda reduïda a hermenèutica, la qual cosa implica la mort de la metafísica i l’obertura d’un nou període on hom deixa de banda la tendència superadora que ha caracteritzat la “modernitat” És considerat un dels principals autors de la filosofia postmoderna Entre les seves obres cal esmentar Poesia e ontologia 1967, Il soggeto e la maschara 1974, Le…
Guido Papini
Música
Violinista i compositor italià.
Estudià a l’Istituto Musicale de Florència amb Ferdinando Giorgetti Debutà com a concertista a l’edat de tretze anys, i ben aviat centrà bàsicament la seva activitat en la música de cambra Fou director de la Società del Quartetto de Florència Després de tocar per Itàlia, França i Portugal, el 1874 s’installà a Anglaterra, on participà en els concerts de la Musical Union de Londres com a líder del quartet A causa de problemes de salut, els últims anys de la seva vida els dedicà exclusivament a la docència i a la composició Així, del 1893 al 1896 fou professor de violí a la Royal Irish Academy…
Giovanni Battista Somis
Música
Violinista i compositor italià.
El 1703 el duc de Savoia, de l’orquestra del qual formava part en qualitat de violinista, l’envià a Roma, on estudià durant tres anys amb A Corelli És probable que en aquesta ciutat també estudiés durant un cert temps amb A Vivaldi El 1707 tornà a Torí, d’on arribà a ser primer violí de la capella musical, càrrec que ocupà la resta de la seva vida Es distingí pels seus majestuosos moviments de l’arc i exercí una poderosa influència a Itàlia i França Entre els seus alumnes hi havia G Pugnani, JM Leclair, LG Guillemain i JP Guignon La major part de la seva producció musical és per a violí…
Antonio Scandello
Música
Instrumentista i compositor italià.
Es formà a la seva ciutat natal, probablement amb Gaspare de Albertis, on exercí com a instrumentista El 1547 entrà al servei del cardenal Christoph Madruzzi a Trento Dos anys més tard marxà a Alemanya, on estigué al servei de l’elector Moritz de Saxònia Es convertí al protestantisme i ocupà el càrrec d’assistent del mestre de capella de Dresden M Le Maistre, a qui succeí l’any 1568 Sota la seva direcció, la capella de Dresden experimentà una gran puixança Tingué molta fama com a instrumentista de corneta i sacabutx, i com a compositor exercí una gran influència en la música alemanya per l’…
Gioseffo Guami
Música
Organista i compositor italià.
Entre el 1561 i el 1568 fou deixeble d’A Willaert com a cantant a Sant Marc de Venècia, i des del 1568 fins al 1579, primer organista i director musical a la cort del duc Albert V de Baviera a Munic Durant el període comprès entre el 1570 i el 1574 estigué a Itàlia, on conegué Roland de Lassus Aquest darrer any fou nomenat organista a Sant Miquel de Lucca, però no prengué possessió del càrrec fins el 1579 El 1585 estigué al servei del príncep Gian Andrea Doria a Gènova Tornà a Lucca el 1587, i l’any següent fou nomenat organista a Sant Marc de Venècia El 1591 retornà a Lucca, on fou organista…
Luigi Illica
Música
Llibretista i dramaturg italià.
Vida Personatge rebel, fugí de casa i es relacionà amb elements revolucionaris de la Itàlia del moment, com ara el poeta i crític literari Giosuè Carducci, de qui fou amic El 1883 s’estrenà la primera de les seves obres teatrals, i el 1889, la primera òpera amb un text seu, Il vassallo di Szegith -escrita en collaboració amb Francesco Pozza-, i amb música d’Antonio Smareglia Seguiren La Wally 1892, d’Alfredo Catalani, i Cristoforo Colombo 1892, d’Alberto Franchetti Collaborà també amb Giusseppe Giacosa per a obres de Giacomo Puccini Manon Lescaut , 1893 La bohème , 1896 Tosca ,…
Luigi Boccherini

Luigi Boccherini
© Fototeca.cat
Música
Compositor i violoncel·lista italià.
Amb Nardini, Manfredi i Cambini creà el Quartetto Toscano, un dels primers conjunts de cambra del món A París 1767 actuà amb Manfredi al Concert Spirituel Allí degué familiaritzar-se amb l’estil de l’escola de Mannheim, que influí en ell Anà a Madrid 1768 i entrà al servei de l’infant Lluís Borbó, però no assolí una posició a la cort Dirigí l’orquestra privada de la comtessa de Benavente-Osuna, al palau de la qual estrenà 1786 la sarsuela La Clementina , amb text de Ramón de la Cruz representada a València el 1796 Fou compositor de cambra de Frederic Guillem II de Prússia 1787-97 mort aquest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina