Resultats de la cerca

Fill de Jaume I d’Escòcia La seva minoritat fou pertorbada per les lluites entre Alexandre Livingstone i William Crochton Amb l’ajut d’aquests imposà 1449 el seu govern personal, i eliminà primerament Livingstone 1450 i més tard el mateix Crochton 1455 A la guerra de les Dues Roses feu costat als Lancaster Morí al setge de Roxburgh, en esclatar un canó mentre el provava

A quinze anys s’uní a la guerrilla sudista de WCQuantrill Acabada la guerra civil nord-americana, es reté als soldats de la Unió, però, en no ésser respectats els termes de la rendició, reprengué les armes 1866 Cap de la James Band, adquirí notorietat per l’audàcia dels seus assalts a bancs i a trens Morí assassinat per dos membres de la seva banda

Es casà a Sevilla 1526 amb el seu cosí germà l’emperador Carles V, rei de Catalunya-Aragó i de Castella Durant les absències del seu marit exercí la governació dels regnes 1529, 1530-34 i 1535-38 Morí de sobrepart, i fou soterrada de primer a Granada, en presència de Francesc de Borja i d'Aragó , duc de Gandia, i després a El Escorial

Fou president del Banc de Suècia 1941-48 i ambaixador a l’ONU 1951-53 Fou secretari general de l’ONU 1953-61 Durant la crisi de la República Democràtica del Congo 1960-61 fou acusat de defensar els interessos propis i belgo-nord-americans Morí en un accident d’aviació a títol pòstum li fou concedit el premi Nobel de la pau 1961

Influït per Marx i per Durkheim, usà l’estadística i el càlcul de possibilitats en els seus estudis sobre les classes socials i les necessitats humanes És autor de La classe ouvrière et les niveaux de vie 1913, Théorie de l’homme moyen 1919, Les cadres sociaux de la mémoire 1925, Causes du suïcide 1930 i Morphologie sociale 1934 Morí en un camp de concentració nazi

Fill d’ Ermengol I Succeí el pare, sota la tutela de l’oncle Ramon Borrell de Barcelona, el qual degué adquirir aleshores certs drets sobre els castells d’Alòs de Balaguer, Malagastre, Montmagastre, Rubió i Artesa de Segre, reivindicats més tard pel fill Berenguer Ramon I Combaté els musulmans i aconseguí d’eixamplar notablement les fronteres del comtat Morí durant un pelegrinatge a Terra Santa

Fou conseller de Martí l’Humà Impulsà les obres de la catedral de Barcelona i, juntament amb el Consell de Cent, les de l’Hospital de la Santa Creu Encomanà al miniaturista Rafael Destorrents el Missal de Santa Eulàlia 1403 Assistí al concili de Perpinyà convocat per Benet XIII 1408, però morí abans de signar la declaració que els assistents feren a favor d’aquest papa

Corregnà amb el seu germà Folc I fins a la mort d’aquest el 1040 Elegit bisbe d’Urgell 1036, consagrà les esglésies d’Urgell i de Cardona 1036 i assistí a la consagració de l’església de Girona 1039 Estigué molt relacionat amb el bisbe de Vic, Oliba Morí peregrinant cap a Terra Santa Fou venerat com a sant a la Seu d’Urgell

Poc temps abans de l’expedició a Mallorca 1229, Jaume I pledejà l’anullació del vincle, allegant llur parentiu, puix que tots dos eren besnets d’Alfons VII de Castella i de Berenguera filla de Ramon Berenguer III de Barcelona Obtinguda la separació canònica, fou concedida la legitimació de llur fill, l’infant Alfons 1229 Elionor es retirà al monestir de Las Huelgas, on morí

Conquerí Rètia 15 aC i Germània en tres campanyes en la primera 12 aC conquerí el territori dels frisons l’any següent ocupà el territori dels sicambris i cats i arribà fins al Weser l’any 9 aC, nomenat cònsol, arribà fins a l’Elba, però morí a conseqüència d’una caiguda de cavall Fou pare de Juli Cèsar Germànic i de l’emperador Claudi