Resultats de la cerca
Es mostren 1363 resultats
marca
Història del dret català
Dret de represàlia.
Com a dret de presa sobre mercaderies d’una nació enemiga, ja al regnat de Pere II 1283 hom en concedí, sota la forma de carta de marca o llicència de cors, a favor de ciutadans de Barcelona També s’imposà, a manera de punició, pel fet de comerciar amb “nacions prohibides” en general, les de l’Orient un precedent antic d’aquesta modalitat és la marca imposada a Gènova el 1323 Aquesta mesura s’anà transformant en una imposició més, a raó d’un tant sobre el valor de la mercaderia cinc diners per lliura durant la primera meitat del s XVI Aquest dret fou sovint empenyorat, al Principat, per la…
pseudònim
Literatura
Nom fals emprat per un autor en lloc del seu.
L’ús del pseudònim, als Països Catalans, cristallitzà sobretot al s XVII amb el Rector de Vallfogona Vicenç Garcia i els imitadors el Rector de Bellesguard J B Gualbes, el Rector dels Banys Joaquim Vives, el Rector de Pitalluga Manuel Vega, i altres També fou propi d’alguns erudits illustrats emprar diversos pseudònims Gregori Maians, per exemple, n'emprà almenys set i Antoni de Capmany cinc Alguns pseudònims arribaren a ocultar el nom real, com Alí Bei Domènec Badia Al s XIX proliferaren els de ressonàncies medievals o trobadoresques per influència del Romanticisme l’iniciador fou el poeta…
Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega

Representació durant la Fira del Teatre al Carrer, a Tàrrega
© Fototeca.cat
Teatre
Mercat internacional de les arts escèniques que té se celebra anualment a Tàrrega el segon cap de setmana de setembre.
Fundat el 1981 sota la direcció artística d’ Els Comediants , és un gran aparador té com a objectiu la dinamització del mercat de les arts escèniques amb un interès especial en les arts de carrer, els espectacles visuals i els no-convencionals i la internacionalització dels creadors, així com la promoció de les creacions dels artistes emergents, l’impuls de la formació artística i de la gestió de la cultura i la generació d’aliances estratègiques per desenvolupar circuïts o produccions transnacionals d’arts de carrer És regida per un Consell d’Administració del qual formen part l’Ajuntament…
Belgrad

Vista de Belgrad (Sèrbia)
© Comunitat Europea
Ciutat
Capital de Sèrbia.
És situada entre l’àrea de turons del nord de la Šumadija i l’angle de confluència dels rius Sava i Danubi, on l’antiga fortalesa del Kalemegdan domina la ciutat Vers el nord-oest, a la vora esquerra del Sava, hom construí després de la Segona Guerra Mundial, el Belgrad Nou Novi Beograd, fusionada amb Zemun, més al nord La ciutat té hiverns freds pel gener, 2°C de mitjana i estius calorosos pel juliol, 22,8°C, amb una temperatura mitjana anual d’11,5°C, i 666 mm de pluges anuals A la ciutat antiga s’han afegit grans construccions parlament, teatre nacional, universitat, casa de…
Torre d’en Corder o d’en Despuig (Tortosa)
Art romànic
Situació Construcció situada a la riba dreta de l’Ebre, al nord de Tortosa, datable entre els segles XII i XIII ECSA - J Bolòs Torre situada a la riba dreta de l’Ebre, damunt d’una petita elevació, al nord de la ciutat de Tortosa i de la torre d’en Pinyol o del Prior Mapa 32-19 497 Situació 31TBF904253 Si seguim la carretera C-230 que va de Tortosa cap a la Terra Alta per la riba dreta de l’Ebre, a poc més de 2 km de la Raval de Jesús, veurem la torre a mà dreta, al costat de la carretera JBM Història L’indret on és emplaçada aquesta torre sembla que ja era ocupat a l’època ibèrica i…
Castell de Nonasp
Art romànic
Aquest castell és situat en una terrassa rocosa que forma un penya-segat sobre la confluència dels rius Algars i Matarranya El nucli urbà de Nonasp es formà a redós del castell i té el seu origen en una fortalesa sarraïna, conquerida l’any 1133 per Alfons el Bataller al mateix temps que Mequinensa El rei aragonès inicià una repoblació que fracassà, al cap de poc temps, quan perdé aquelles possessions per la derrota que sofriren els aragonesos a Fraga l’any 1134 Segons sembla, les hosts del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, després d’haver pres Tortosa el 1148, van dur a terme campanyes…
buit
Tecnologia
Regió de l’espai en la qual la pressió atmosfèrica ha estat reduïda tant com ha estat possible mitjançant sistemes de bombament, o tant com ha calgut per a evitar la influència de l’atmosfera sobre els processos que hom duu a terme a l’interior de l’espai clos.
El primer intent d’obtenir el buit fou fet per Otto von Guericke, el 1632, en intentar d’extreure l’aigua d’un recinte completament ple, per tal de produir-hi el buit el fracàs d’aquestes temptatives el portà a assajar amb un recipient ple d’aire, i arribà així a la màquina pneumàtica, posteriorment millorada per Robert Boyle i Christian Huygens Correntment hom ha establert les denominacions següents per a classificar els graus de buit buit baix p > 10 2 Pa, buit mitjà 10 - 1 < p < 10 2 Pa, buit elevat 10 - 5 Pa < p < 10 - 1 Pa i ultrabuit p < 10 - 5 Pa Aquests…
Montseny
Llinatge de magnats que té per estirp Ot de Sesagudes (mort després del 1035), fill de Vives i casat amb Geriberga, parenta de la família vescomtal de Barcelona.
Apareix documentat ja el 1018, i els seus dominis comprenien la baronia de Montseny castells de les Agudes i de Miravalls i les de Montpalau i de Palafolls Deixà com a hereu el seu fill Umbert de Sesagudes , dit també Umbert de Montseny , que fou pare del bisbe Bernat Umbert , de Guisla de Montseny , que heretà, amb el seu marit Bernat Gausfred, la baronia de Palafolls i foren estirp del llinatge de Palafolls, d' Udalard, Riambau i Ramon de Montseny —ardiaca de Girona— i, finalment, de l’hereu Guillem Umbert I de Montseny mort el 1112, que heretà les baronies de Montseny i Montpalau, es casà…
Esglésies orientals
Conjunt de les comunitats cristianes de la part oriental de l’antic imperi Romà, més concretament, de la part coneguda amb el nom d’Orient cristià.
Aquestes Esglésies són el fruit de la predicació cristiana que, sorgida de Jerusalem, s’escampà per tot l’Imperi i organitzà jeràrquicament comunitats entorn de les principals ciutats, convertides algunes d’elles, per llur importància social i política, en seus patriarcals Organitzades amb independència de l’evolució a la part occidental de l’imperi Romà, amb un sentit més fort de llur apostolicitat, seguiren també una tradició litúrgica pròpia que, entroncada amb la font comuna de Jerusalem i arrelada fortament en els costums de cada país, donà una varietat ritual molt gran, característica…
Castells i edificacions militars de l’Alt Urgell anteriors al 1300
Mapa dels castells i d’altres fortaleses de l’Alt Urgell, anteriors al 1300 C Puigferrat Alàs i Cerc Castell d’Alàs Castell de Torres Castell de Cerc Castell de Ges Castell de Sant Jaume del Cadí Torrella de Sunyer Castell de la Bastida d’Hortons Castell de Banat Anserall Castell de Somont Castell de Feners Castell d’Arcavell Castell de la Bastida de Ponts Castell d’Ars Castell de la Farrera dels Llops Castell del Serrat de les Cabanetes Castell de Civís Castell d’Aós de Civís Castell d’Asnurri Castell de Ministrells Castell de Bescaran Arsèguel Castell d’Arsèguel Bassella Castell i poble d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina