Resultats de la cerca

Milità en el Partit Nacionalista Republicà, i fou diputat per Arenys de Mar 1907 a la Solidaritat Catalana i senador per Tarragona 1914 Fou vocal de la Federació Internacional Cotonera, organitzador del Congrés Internacional Cotoner, celebrat a Barcelona el 1911, i president del Foment del Treball Nacional Presidí el consell d’administració d' El Poble Català i l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Intervingué eficaçment en la revisió aranzelària del 1911 i en la solució de les vagues tèxtils i ferroviàries del 1914

Membre de l’organització estudiantil de Jena, de tendència liberal, fou empresonat 1833 i, més tard, condemnat a mort, acusat d’haver participat en els moviments revolucionaris del 1836 commutada la pena, passà sis anys a presidi La seva producció literària —novelles i poesies— es caracteritza per un humor maliciós i senzill, amb què descriu tipus i costums populars Escriví, en baix alemany, obres com Ut de Franzosentid ‘Records del temps de l’ocupació francesa’, 1859 i Ut mine Festungstid ‘Quan era a la presó’, 1863

El primer president i fundador fou Charles MSchwab, però qui donà l’impuls decisiu a l’empresa fou Eugene Grace, que la presidí des del 1916 fins al 1945, el qual dugué a terme l’absorció de diverses empreses siderúrgiques Des dels anys vuitanta, la crisi d’aquest sector l’afectà fortament i arrossegà fortes pèrdues, però no fou fins el 2003 que fou absorbida per International Steel Group ISG, creada l’any anterior per a fer-se càrrec de les empreses siderúrgiques en crisi

És conegut sobretot per les seves novelles, en les quals es revolta contra la societat burgesa Vipère au poing 1948, La tête contre les murs 1949, Chapeau bas 1963, Le matrimoine 1967, Le cri de la chouette 1972, Ce que je crois 1977, Un feu dévore un autre feu 1978, l’Église verte 1981, Abécedaire 1984, d’estil autobiogràfic, Le démon de minuit 1988 i Le grand méchant doux 1992 El 1958 ingressà a l’Académie Goncourt, que presidí des del 1973 Fou també Premi Lenin 1980

Fill de Josep Maria Milà i Pi Fou assessor de l’Associació de Banquers de Barcelona 1917 i collaborador de la revista Economia i Finances Cooperà estretament amb la dictadura de Primo de Rivera presidí la junta liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya i fou president de la Diputació de Barcelona en 1925-30 ho fou novament, durant poc temps, el 1939 Alfons XIII el creà comte del Montseny 1926 També fou membre de la junta directiva de l’Exposició Universal de Barcelona del 1929

Estudià amb el seu oncle i posteriorment ho feu al Conservatori de París, on obtingué el primer premi del concurs de final de carrera El 1942 ocupà el lloc de primer solista de l’Orquestra de Concerts Lamoureux El 1949, poc abans d’incorporar-se a l’Orquestra de l’Òpera de París, obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra El 1957 inicià la seva tasca docent al Conservatori de París Estrenà obres d’autors contemporanis i presidí l’associació Amics del Fagot Francès

Fou el número 1 dels inicis del tennis de taula a Catalunya, fins i tot abans de la fundació de la federació catalana l’any 1935 Fundà i més tard presidí el Club de 7 a 9, guanyà l’oficiós Cam-pionat català del 1934 i l’oficial del 1936 tant en categoria individual com per equips Després de la Guerra Civil Espanyola tornà a jugar i fou campió català per equips el 1941 i en dobles i mixtos el 1942, sempre amb el mateix equip

Membre d’una dinastia egarenca lligada a l’hoquei, es formà al Club Deportiu Terrassa, amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya 1953, 1956, 1959 i tres Copes del Rei 1955, 1966, 1967 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, en els quals aconseguí la medalla de bronze, de Tòquio 1964 i de Mèxic 1968, on aconseguí diploma olímpic Fou 75 vegades internacional Presidí el Club Deportiu Terrassa Hockey 1983-87 i fou directiu de la Federació Catalana d’Hoquei

Pioner del futbol a Catalunya, jugà en la posició de defensa i presidí el Català Sport Club durant els primers anys del segle XX Disputà la Copa Macaya A l’octubre del 1906 fou designat vicepresident de l’Associació de Clubs Mantingué el mateix càrrec dins la Federació Catalana de Clubs, constituïda al desembre del mateix any N’assumí la presidència l’any 1908 i fou president durant un període de nou mesos El 1909 fou un dels fundadors del collectiu de jutges futbolístics

Especialitzat en medicina de l’educació física i l’esport 1993 És metge de l’esport al Consell Català de l’Esport Fou responsable mèdic dels equips olímpics de la Reial Federació Espanyola d’Esports d’Hivern des del 1991, assessor mèdic de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern i de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya És integrant del comitè mèdic de la Federació Internacional d’Esquí Presidí la Societat Catalana de Medicina de l’Esport SCME des del 2006 fins el 2011