Resultats de la cerca

Treballà a Sabadell Fou el principal promotor del grup anomenat Gallots, que, en contacte amb el polonès Morvay, i a París amb Larionov i Natlja Gončarova, donà lloc, el 1960, a l’art-esdeveniment Després de manifestacions de pintura efectuades al carrer, a París, a la porta del Louvre, els Gallots feren enormes composicions a la plaça d’Urquinaona i a la plaça de Catalunya, de Barcelona, emprant gallines sucades en pintura, que després deixaven llurs empremtes sobre la tela Conreà també el retrat i el paisatgisme

S’ocupà de l’alimentació científica del bestiar i introduí l’ús de les sulfamides potenciades i dels nitrofurans en forma hidrosoluble i injectable L’any 1964 cofundà la branca veterinària dels Laboratoris Esteve Des del 1969 fins a la jubilació, el 1993, fou veterinari de l’Ajuntament de Barcelona Fou membre fundador de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, i veterinari militar amb la graduació de coronel veterinari Escriví nombrosos estudis sobre la història de la veterinària a Catalunya

Professà al convent dominicà de Santa Caterina, de Barcelona 1832 Residí molt de temps a Itàlia professà teologia a La Minerva, de Roma, i fou consultor de l’Índex Collaborà en la Revista Popular , de Barcelona

En narrativa ha publicat Un cargol per a l’Emma premi Edebé de literatura infantil 1998, Galeries subterrànies 1999, premi Mercè Rodoreda 1998, Això és absurd 2004, la novella Sobretaula amb càmera fixa 2000, premi Sent Soví de literatura gastronòmica i el llibre de viatges Penombra oriental 2001

Llicenciat en filologia catalana a la Universitat de València el 1985, any a partir del qual hi exerceix la docència, es doctorà el 1991 És un dels poetes dels vuitanta més interessants i representatius del País Valencià Del 1997 al 2004 fou vicepresident de la branca valenciana de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana És collaborador habitual en diversos mitjans de comunicació Ha publicat, entre d’altres Passadís voraç del silenci 1985, Tatuatge 1989, premi Ausiàs Marc 1988, L’holandès errant 1994, premi Ciutat de Palma 1993, La mar 1997, premi Vicent Andrés Estellés 1996, L’odi 2005…

Feu estudis d’enginyeria industrial i agronomia a Barcelona, i, a vint anys, anà a l’Argentina, on fou cofundador de L’Aureneta 1870 En retornà el 1880 i fundà a Valls La Pàtria Catalana  1880 i La Veu de la Comarca  1885 Establert a Barcelona el 1886, fou directiu de banca  Publicà nombrosos reculls poètics, amb predomini de romanços i romancets històrics, llegendaris i de costums Moneda de fadrí recollida en lo Camp de Tarragona , 1892, que inclou notes lèxiques i de costums populars Breus consells , 1905, quartetes sentencioses, premiat a Caldes de Montbui, i Poesies , a Lectura Popular…

Fou un dels principals fundadors de la revista infantil Cavall Fort , que dirigí del 1961 al 1979 Aquesta tasca la plasmà a “Cavall Fort” Una experiència concreta 1967 El 1975, amb Pau Urrea, creà la collecció discogràfica “Clàssics de la Sardana” Impulsà també la publicació de gramàtiques catalanes i cicles de teatre infantil Estrenà les obres de teatre Dos branquillons a guisa de violí i Ha fugit un cavall i publicà la narració juvenil Planta cara 1995 Bibliografia Ferrer, J 2008 Josep Tremoleda Plantar cara a la por Barcelona, Pòrtic

Treballà en una teuleria i després fou venedor ambulant de gerres, i per això conegut com Es Gerrer Republicà, participà en l’aixecament popular del seu poble el 1868, i el 1873 en fou tinent d’alcalde Posteriorment, fou cap del partit republicà d’Andratx Amb el pseudònim d’ Un pagès d’Andratx , estrenà, amb èxit popular, a partir del 1869, entremesos marcats pel seu ideari republicà democràtic, volterià i anticlerical, sovint de resposta immediata als esdeveniments polítics i socials Sa revolució d’un poble , 1874, el més ambiciós, en quatre actes, en prosa i vers  Sa venguda del rei , …