Resultats de la cerca
Es mostren 7453 resultats
Purim
Festa jueva, equivalent actualment al carnestoltes, celebrada el 14 i 15 d’adar (els primers dies de març), en commemoració de ‘les sorts’ que hauria tirat Aman per establir el dia de l’extermini dels jueus a l’Imperi persa.
D’origen incert, els Purim eren una festa celebrada ja un o dos segles aC La lectura del llibre d'Ester , a les sinagogues, és sovint interrompuda amb imprecacions, petards i cridòria contra els enemics dels jueus Hi ha el costum, sobretot entre els minyons, de disfressar-se
Vilacetrú
Parròquia
Antiga parròquia rural (Sant Esteve) del municipi de Manlleu (Osona), situada al NW de la població, prop dels antics masos de Corcó i de Vilacetrú, que li ha donat el nom.
S'originà al segle X, i després d’uns inicis autònoms s’uní en qualitat de filial al monestir o canònica de Santa Maria de Manlleu, creat a la fi del segle XI L’església, originàriament romànica, fou molt transformada als segles XVI i XVII Continua com a sufragània de Manlleu
Armagh

Armagh La catedral de St. Patrick
© Turisme d'Irlanda / Steffan Hill
Ciutat
Ciutat d’Irlanda del Nord, Gran Bretanya, al districte d’Armagh i capital de l’antic comtat homònim (13.602 h [1981]).
Dominada per dos turons en un dels quals s’aixeca la catedral segles XIII-XIV, la ciutat començà a ésser el centre religiós d’Irlanda al segle V, en el qual sant Patrici fou bisbe La seva seu arxiepiscopal, catòlica, és la primada d’Irlanda També hi ha un arquebisbe anglicà
Can Falguera
Urbanització
Urbanització del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), situada al NW del terme, a límit amb Lliçà de Vall.
Li dona nom la masia de Can Falguera , una construcció originària del segle XIV, molt modificada en segles posteriors Al final de la dècada de 2000, l’Ajuntament promogué la rehabilitació i la reforma de l’edifici, que des del 2022 és la seu del Museu Internacional de Titelles de Catalunya MIT
bandes llombardes

Arquacions cegues i bandes llombardes d'un dels murs de la catedral de la Seu d'Urgell
Fototeca.cat
Arquitectura
Faixes de pedra, llises i sobresortints del mur, que formen part de la decoració arquitectònica del romànic originari de la Llombardia.
Recorren el mur verticalment unides per sèries d’arcuacions, que es repeteixen Aquest estil s’estengué per Europa als segles XI i XII A la península Ibèrica restà pràcticament limitat a la zona de la marca Hispànica En són exemples Sant Vicenç de Cardona 1040 i Santa Maria de Ripoll 1032
dakota
Lingüística i sociolingüística
Llengua indígena de l’Amèrica del Nord de la família sioux
.
A la darreria del s XVIII era parlat per unes 35 000 persones Dos segles abans, la dispersió de les tribus dakotes assiniboines, primitivament assentades a la zona de l’alt Mississipí, havia provocat la fragmentació del dakota en quatre dialectes el santee, el yankton , el teton i l’assiniboine
saltiri
Música
Llibre litúrgic de l’Església Occidental que contenia les hores canòniques de la setmana, amb els salms, els càntics i llurs antífones, amb la notació gregoriana corresponent, així com altres parts de l’ofici diví, amb exclusió de les lliçons i les oracions; sovint també hi eren inclosos els himnes (himnari).
Tot aquest conjunt, sense la notació musical, s’integrà en el breviari segles XII-XIII, del qual constitueix la primera part, que conserva el mateix nom Malgrat tot, a les esglésies catedrals i monàstiques continuà sobrevivint l’antic saltiri, sovint integrat parcialment els salms de l’ofici diürn en l' antifonari
sotsvegueria de Ribes
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (322 h [1718]) que comprenia la vall de Ribes, fins a Campelles i Bruguera.
Era dependent de la vegueria de Cerdanya després de Puigcerdà i, de fet, als segles XVI i XVII eren sotsveguers els veguers de Camprodon La vall de Toses més amunt de Planoles, que en un principi hi pertanyia, fou, des del segle XVII, agregada a la sots-vegueria de Berga
Bellpuig
Història
Antic casal fortificat (domus) del terme de Sant Julià de Vilatorta (Osona), construït als segles XII o XIII i subsistent fins al XV.
Amb el mateix nom fou conegut també, fins al començament del segle XVI, el lloc de Sant Julià, aleshores inclòs dins el terme del castell Sant Julià de Bellpuig
molí blanquer
Química
Tecnologia
Oficis manuals
Molí que, amb un procediment semblant al molí draper, era utilitzat durant els segles XII, XIII i XIV per a assaonar les pells.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina