Resultats de la cerca
Es mostren 1921 resultats
Pavlo Grigor’evič Tyčina

Pavlo G. Tycina
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Poeta i polític ucraïnès.
Fou ministre d’instrucció pública al seu país 1944-48 És autor de Plug ‘L’arada’, 1920, cant a la llui- ta heroica dels obrers i els camperols ucraïnesos La construcció socialista és el tema de Veter s Ukrainy ‘Vent d’Ucraïna’, 1924, i l’internacionalisme proletari el de Čuvstvo sem'i jedinoj ‘El sentiment d’ésser una sola família’, 1938 premi Stalin del 1941 És coautor de l’himne nacional ucraïnès
Vladimir F’odorovič Tendr’akov
Literatura
Escriptor rus.
Participà en la Segona Guerra Mundial, i les seves primeres narracions reflecteixen vivències d’aquesta contesa Als anys cinquanta, la seva oposició als postulats del realisme socialista l’enfrontà amb el règim soviètic De la seva producció, bàsicament narrativa i que tracta el vessant conflictiu de temes socials, cal esmentar Padenje Ivana Čuprova ‘La caiguda d’Ivan Čuprov’, 1954, Nenest'e ‘La tempesta’, 1954, Učaby ‘Fang’, 1956 i Zatmenje luny ‘L’eclipsi de lluna’, 1976
Wenceslao Carrillo
Història
Polític.
Ingressà a les Juventudes Socialistas i actuà dins el sindicat metallúrgic El 1923 anà a Madrid, i cinc anys després entrà a la redacció d’"El Socialista” Tingué diversos càrrecs a la UGT Durant la República 1931-36 fou diputat, i en plena guerra civil estigué a la sotssecretaria de governació i intervingué en el consell de defensa de Madrid març 1939 amb Julián Besteiro Acabada la guerra s’exilià a Londres
Joan Comorera i Soler
Joan Comorera i Soler
© Fototeca.cat
Política
Polític.
Féu estudis de magisteri En 1913-14 dirigí el periòdic quinzenal republicà Escuela S'exilià a França en 1917-19, i el 1919 publicà La trágica ignorancia española Exiliat novament a la vinguda de la Dictadura, es traslladà a l’Argentina, on es naturalitzà argentí i dirigí el setmanari bilingüe Nación Catalana 1923-30 Una campanya de premsa l’obligà a anar-se'n a l’Uruguai 1930 A la proclamació de la República Espanyola 1931, tornà a Catalunya Ingressà a la Unió Socialista de Catalunya USC i dirigí la tercera època del setmanari socialista Justicia Social 1931-36 Fou…
L’exministre francès Benoît Hamon visita els presos polítics catalans
L’exministre d’Educació francès 2014 i excandidat presidencial socialista Benoît Hamon visita Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Cuixart a la presó de Soto del Real acompanyat del conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, i la número 2 de les europees, Diana Riba Hamon critica l’empresonament dels líders independentistes catalans, que considera una vulneració de la democràcia i dels drets fonamentals, i reclama una solució democràtica per al conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol
El Congrés aprova que les restes de Franco es puguin retirar del Valle de los Caídos
Per 198 vots a favor, 1 en contra i 40 abstencions, el Congrés dels Diputats aprova la proposició socialista que autoritza a retirar les despulles del dictador del Valle de los Caídos, en aplicació de la Llei de memòria històrica S’abstenen, per motius oposats, el Partido Popular i Esquerra Republicana de Catalunya, que ho considera un acte de cinisme Tanmateix, l’aprovació de la proposició no de llei no obliga que el Govern la compleixi
cinema albanès
Cinematografia
Cinema produït a Albània.
Pràcticament inexistent abans del règim socialista de Hoxha, prengué una certa volada sota l’ègida soviètica, especialment amb Skanderbeg , epopeia històrica nacional realitzada en coproducció amb l’URSS el 1954 La socialització permeté a Albània de muntar uns estudis a Tirana 1958, on fou feta una gran quantitat de documentals propagandístics i educatius De la producció de llargmetratges, escassa aproximadament cinc a l’any, en destaquen Kristao Damo ‘La tempesta’, 1959 i Viktor Gjika ‘Els camins blancs’, 1974
Jeroni Pou i Magraner

Jeroni Pou i Magraner
(CC0)
Història
Política
Polític republicà.
Advocat, fou el principal organitzador del Partit d’Unió Republicana el 1896 i fundador i director la major part del temps del diari La Unión Republicana 1896-1904 Regidor 1897 i 1901 i diputat provincial 1911, formà part de la conjunció republicana-socialista en 1910-12, però després se n'anà amb Melquíades Álvarez i fundà a Mallorca el Partit Reformista 1913 En 1917-18 s’uní al Bloc Assembleista El 1910 creà el setmanari El Ideal
Mateu Martí i Miquel
Història
Lliurepensador, conegut com a Ateo Martí.
De posició benestant, estigué afiliat al partit socialista en 1919-23, i posteriorment collaborà activament amb els comunistes fou el primer director de Nuestra Palabra , el 1931, i candidat per aquest partit a les eleccions de diputats a corts del 1933 i els anarquistes en especial Cultura Obrera Francmaçó i anticlerical, fou l’organitzador de la Lliga Laica a Mallorca agost-novembre del 1930, i fundà i dirigí el periòdic Sotana Roja 1931 Fou afusellat l’any 1937
Marie Majerová
Literatura
Novel·lista txeca.
Socialista, entrà el 1921 en el partit comunista i viatjà per l’Àfrica, els EUA i la Xina 1954 En la seva producció narrativa predominen els temes de conflictes socials i l’emancipació de les dones Náměstí republiky ‘Plaça de la República’, 1914, Nejkrásnější ‘El món més bonic’, 1923 Prehrada ‘El pantà’, 1932 Siréna 1935, Haviřská Balada ‘La balada del miner’, 1938 La major part de les seves novelles han estat traslladades al cinema Escriví també reportatges periodístics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina