Resultats de la cerca

Publicada en castellà, estava dedicada a la indústria i al comerç de l’automòbil i també oferia ressenyes de les proves organitzades pel Reial Automòbil Club de Catalunya i el Reial Moto Club de Catalunya Incloïa també informació sobre aeronàutica i rutes turístiques amb automòbil Carles Jaumandreu en fou director tècnic i Josep M Co de Triola, redactor en cap Signava els articles tècnics Víctor Rosich, les excursions en automòbil el mateix Co de Triola, amb el pseudònim de Passavolant i algunes fotografies eren de Claret Tenia periodicitat mensual i se’n publicaren com a mínim…

Fundada el 1933, promogué la pràctica del vol sense motor a Catalunya Tingué la seu a Barcelona i el seu primer president fou Joaquim Pahissa El tècnic més destacat fou Marià Foyé, impulsor del vol a vela a Catalunya Organitzà les edicions del 1933 i 1934 de la Setmana de Vol Sense Motor, així com altres llançaments pel territori català Al juliol del 1934 organitzà el primer curs d’instructors de vol sense motor Després de la mort de Marià Foyé al febrer del 1937, adoptà el seu nom en reconeixement a la seva tasca Desaparegué al cap de poc

Introductor del kick-boxing a les comarques de Girona, també fou àrbitre estatal de kick-boxing i taekwondo, i entrenador de boxa i kick-boxing Mestre estatal de taekwondo Cinturó negre sisè dan de taekwondo i cinquè grau de kick-boxing S’inicià en el taekwondo el 1979 i compaginà aquesta art marcial amb el kick-boxing El 2001 fundà el seu propi gimnàs a Girona, l’Oswald Gym, on ha preparat joves lluitadors El 2005 fou entrenador de l’equip de la Confederació Espanyola de Kick-boxing CEK També fou tècnic regional de la Federació Internacional d’Arts Marcials FIDAM

Ingressà al Futbol Club Barcelona, al juny del 1960, com a assessor i ajudant de l’entrenador titular L Broc´ic´ En cessar el tècnic, al gener del 1961, es feu càrrec de l’equip fins a l’acabament de la temporada, en què fou finalista de la Copa d’Europa Després d’entrenar el Barça passà per una llarga sèrie d’equips, entre els quals hi ha la selecció estatal juvenil 1962 i el Centre d’Esports Sabadell 1972-73 Tornà a formar part del FC Barcelona per fer tasques de coordinació i d’estudi d’equips rivals 1983-89

Començà jugant al Club Deportivo Hernan durant la dècada de 1950 i arribà a ser el capità de l’equip que el 1959 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya, del Trofeu Hernan, del Trofeu Debechade i del Trofeu Herbol El 1962 marxà al Picadero, amb el qual guanyà les dues primeres edicions de la Lliga 1965, 1966 i la Copa d’Espanya 1965 Formà part de la selecció catalana Com a entrenador, fou tècnic del Club Natació Badalona Durant la dècada de 1970 també fou president del Collegi de Preparadors i del Collegi d’Entrenadors de la Federació Catalana de Voleibol

Extrem dret, és un dels noms destacats de la història del Club Esportiu Europa Ingressà al club en edat juvenil i s’hi mantingué fins a la temporada 1929-30 Fou campió de Catalunya 1923 i disputà la final de Copa el mateix any Disputà les dues primeres edicions de la Lliga amb l’Europa i, finalment, jugà amb la Unió Esportiva Sant Andreu 1930-31 i el Futbol Club Martinenc 1931-32 Jugà diverses vegades amb la selecció catalana, amb la qual guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1926 Més endavant fou secretari tècnic de l’Europa

Conegut esportivament com Juanito , fou tècnic de la selecció catalana sub-18 que es proclamà campiona d’Espanya 2004 També dirigí diversos equips catalans a la divisió de plata, com el Futbol Sala Gavà, el Manresa Futbol Sala i el Playas de Salou Futbol Sala 2007-08 Posteriorment entrenà el Burela CD 2008-09, amb el qual disputà la promoció d’ascens a divisió d’honor La temporada 2009-10 debutà en aquesta categoria entrenant el Marfil Santa Coloma Més endavant entrenà el Futbol Sala Zamora 2010-11 i la temporada següent fitxà per l’Al-Rayyan, campió de la Lliga de Qatar

Ala conegut com Chacho , debutà a la divisió d’honor estatal amb l’equip Indústries García el 1993 Romangué tres temporades al club i posteriorment jugà al Futbol Sala Martorell i al Futbol Club Barcelona El 2000 retornà a l’Indústries García, que al cap de poc prengué el nom de Marfil Santa Coloma on jugà la resta de la seva carrera, a excepció del seu pas pel Manresa Futbol Sala el 2004 Entrenà diversos equips catalans i formà part del cos tècnic d’alguns equips del Marfil Santa Coloma El 2012 creà una plataforma digital dirigida a entrenadors de futbol sala

Al principi del 2000 assumí el càrrec de president del Collegi Nacional d’Àrbitres de Beisbol És director tècnic i responsable de competicions de la Reial Federació Espanyola de Beisbol i Softbol El 2010 validà les regles oficials de beisbol de la federació espanyola Ha estat director de les expedicions espanyoles de beisbol en competicions internacionals També és secretari de la comissió tècnica de la Confederació de Beisbol Europeu CEB, vinculada a la Federació Internacional de Beisbol IBAF, on entrà com a membre el 2003 Forma part de l’organització dels Campionats d’Europa de…

Membre del Club Natació Catalunya, des dels 13 anys, on a més de la natació practicà el waterpolo i, posteriorment, fou monitor, entrenador i secretari tècnic Jugà durant dues temporades amb el CN Barcelona 1950-51 i fou entrenador de waterpolo altres dues temporades al CN Mataró Fou en dues ocasions campió de Catalunya en la prova de 200 m esquena 1950, 1952 i subcampió d'Espanya, i participà en diverses competicions internacionals amb la selecció espanyola Fou àrbitre internacional de waterpolo Medalla d'or per la RFEN 1988 Fou pare dels també nedadors i waterpolistes Francesc…